Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
Jean Mairet
Teatre
Dramaturg francès.
Escriví comèdies Les galanteries du duc d’Ossonne , tragi-comèdies Sylvie, Silvanire i tragèdies Sophonisbe, Marc-Antoine , fins que, a causa de la seva rivalitat amb Corneille, abandonà el teatre i es dedicà a la política A Sophonisbe 1634 aplicà rigorosament la teoria de les tres unitats de la tragèdia clàssica, que havia explicat i divulgat al prefaci Discours poétique de Silvanire 1630
traducció
Biologia
Procés mitjançant el qual es tradueix una determinada seqüència de nucleòtids de l’ARN missatger en una determinada seqüència d’aminoàcids (codi genètic) gràcies al concurs dels ribosomes.
Entre el nucli i el citoplasma, l’ARN missatger que fa d’intermediari extreu del nucli la informació codificada en l’ADN i la tradueix en molècules proteiques L’ARN missatger és elaborat en contacte amb els gens, passa al citoplasma i s’associa amb un ribosoma o amb un polisoma, el qual aplica rigorosament les ordres, i, l’un darrere l’altre, va formant una seqüència d’aminoàcids que forma la proteïna
Segona República Francesa
Història
Període de la història de França que va des del 25 de febrer de 1848 fins al 21 de novembre de 1852.
Proclamada després de l’abdicació de Lluís Felip, la república nasqué dividida entre liberals Lamartine i socialistes Louis Blanc La insurrecció popular de París juny del 1848, provocada per la dissolució dels Tallers Nacionals , fou rigorosament reprimida pel general Cavaignac i, amb el triomf del partit d’ordre, s’inicià una reacció conservadora Lluís Napoleó, elegit president, donà un cop d’estat 2 de desembre de 1851 que acabà pràcticament amb la república, bé que encara trigà un any a proclamar-se emperador
Friedrich Adolf Trendelenburg
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a la Universitat de Berlín des del 1833 Reaccionà contra l’idealisme i el mètode dialèctic del seu mestre Hegel, i trobà en Aristòtil el model d’una filosofia rigorosament científica, a l’estudi de la qual dedicà molts treballs de gran vàlua, recollits a Historische Beiträge zur Philosophie ‘Contribució històrica a la filosofia’, 1847-67 Tot inspirant-se, fonamentalment, en la idea aristotèlica de la finalitat còsmica, elaborà un sistema propi que exposà, sobretot, a Logische Untersuchungen , ‘Investigacions lògiques’, 1840, segons el qual tant el món com la societat…
tecnígraf
Disseny i arts gràfiques
Tecnologia
Aparell de dibuix tècnic que permet de traçar línies rectes de qualsevol inclinació sobre qualsevol punt de la superfície d’un tauler de dibuix.
Consisteix en un parell de regles perpendiculars un dels extrems dels quals és fixat sobre un pom giratori proveït d’un goniòmetre Aquest conjunt és fixat sobre un mecanisme que en garanteix un desplaçament rigorosament parallel i que pot ésser o bé un sistema de parallelograms articulats —compensats per un contrapès— o bé una mena de pont, recolzats sobre els cantells superior i inferior del tauler, que guiat per un carril pot desplaçar-s’hi d’un extrem a l’altre mentre que el conjunt dels dos regles pot simultàniament desplaçar-se de dalt a baix del tauler guiat per un altre…
Richard Avenarius
Filosofia
Filòsof alemany, professor a la Universitat de Zuric.
La seva filosofia és denominada empiriocriticisme, o filosofia de l’experiència pura, i vol ésser una recerca rigorosament científica dels caràcters essencials de l’experiència depurada de les suprastructures metafísiques Per arribar a l’experiència pura i trobar els elements originals que precedeixen tota teoria, fa una anàlisi crítica del fet de l’experiència, tenint en compte la relació subjecte-objecte i els condicionaments físics Expressa el seu pensament amb una terminologia nova i elaborada amb vista a construir un llenguatge simbòlic, com el de les matemàtiques Les obres…
Frank Stella
Pintura
Pintor, gravador i escultor nord-americà.
Des del 1958 s’establí a Nova York Rigorosament geomètric, seguint les propostes de Reinhardt, s’acostà en les seves experiències sobre les estructures primàries al camp del minimal art Refusà radicalment la bidimensionalitat del quadre fent servir, molt sovint, teles de format triangular que també combinà entre elles per addició Les seves pintures ratllades presenten una gran vivacitat cromàtica Els seus gravats, branca artística en la qual s’inicià a mitjan dècada dels seixanta, de caràcter abstracte, utilitzaren diferents tècniques com la litografia, l’estampat serigràfic i…
mode imperatiu
Gramàtica
Mode verbal, amb funció lingüística purament apel·lativa o actuativa, que expressa una ordre donada a un interlocutor o més, en les frases afirmatives, o bé una prohibició, en les frases negatives.
Atès que una ordre s’adreça directament a un interlocutor, l’imperatiu és únicament usat en la segona persona, singular o plural per a les altres persones hom se serveix del present de subjuntiu En les proposicions negatives, les formes de l’imperatiu són substituïdes en algunes llengües, com el català, per les del subjuntiu El mode imperatiu no presenta interseccions de temps, només té present però, com que entre un manament i la seva execució existeix un cert lapse, l’imperatiu suposa una projecció implícita o explícita de futur D’aquí l’ús del futur d’indicatiu amb valor d’imperatiu en…
Georges Migot
Música
Compositor francès.
Estudià al Conservatori de París amb ChM Widor, A Gédalge i V d’Indy La seva música, que reprèn elements de la polifonia antiga francesa, és obertament modal en la melodia, però rigorosament diatònica en l’harmonia El seu gust per l’organologia antiga el portà a ser conservador del museu d’instruments del Conservatori de París 1949-61 La seva obra és molt extensa i diversa Inclou música escènica Le Rossignol en amour , òpera, 1928, orquestral tretze simfonies Concert per a piano , 1962 Concert per a clavicordi , 1967, vocal 6 tetrafonies , sobre textos del mateix composistor,…
cànon
Música
Composició a dues o més veus, on cadascuna repeteix, després d’un espai de temps prefixat, la mateixa frase melòdica.
És la forma més estricta d’imitació polifònica, que respecta rigorosament la regla, el cànon Hi ha diverses menes de cànon el cànon directe a l’uníson , en el qual la veu que proposa el dibuix melòdic, o antecedent, és imitada, nota per nota, per la veu secundària, o conseqüent aquesta forma de cànon pot ésser també a l’octava, o a la quinta, etc, segons el punt de partença de la veu secundària el cànon per augmentació o per disminució dels valors en la veu imitativa el cànon per moviment contrari , en el qual el moviment melòdic ascendent esdevé descendent en el conseqüent, i…