Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
teca
Anatomia animal
Closca, calcària, quitinosa o d’altra mena, que sosté i envolta el cos de molts protozous rizòpodes (tecamebes, foraminífers).
axopodi
Anatomia animal
Protistologia
Formació llarga i filamentosa, més o menys rígida, amb un eix interior, pròpia de molts protozous rizòpodes (radiolaris, heliozous, etc).
Els axopodis poden collaborar en els trasllats de l’animal o en la captura de l’aliment
foraminífers
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes, quasi exclusivament marins i generalment bentònics, bé que n’hi ha formes planctòniques.
Van proveïts d’una closca calcària, que pot ésser formada per una sola cambra o per unes quantes i pot presentar una sola obertura o nombrosos foradets, pels quals surten uns rizopodis molt delicats Presenten alternança entre generacions sexuades, amb isogàmia, i asexuades Els foraminífers eren molt nombrosos a l’era terciària, i una gran part dels fons oceànics és recoberta per llurs carcasses fang de globigerines En són exemples corrents el gènere fòssil Nummulites , d’unes grans dimensions, i l’actual Globigerina
acantaris
Protistologia
Ordre de protozous rizòpodes, proveïts d’un esquelet format per 10 o 20 espícules radials de sulfat d’estronci, sempre unides al centre del cos.
Tenen ectoplasma, d’on surten els pseudopodis, i endoplasma, que conté el nucli i les vacuoles alimentàries Posseeixen una formació especial que rep el nom de càpsula central i que té una sèrie d’orificis que corresponen a cada una de les espícules radials La reproducció asexual no té gaire importància La divisió binària solament ha estat observada en algunes espècies La reproducció sexual sembla la més corrent, però és poc coneguda els gàmetes lliures copulen entre ells La transformació del zigot en un acantari jove no ha estat observada, ja que aquesta part del cicle té lloc a 300 o 400 m…
nummulit
© MC
Paleontologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels foraminífers, de la família dels nummulítids, que comprèn fòssils típics de la primera meitat de l’era terciària.
Els nummulits tenen forma de llentilla, amb un diàmetre que oscilla entre mig centímetre i sis centímetres, i representen, doncs, un tipus de protozou gegantí L’estructura interna bàsica consisteix en un tub enrotllat en espiral, proveït de moltes parets transversals que el divideixen en petites celles que resten comunicades entre elles Per la part exterior presenta innombrables porus que permetien la sortida dels pseudopodis En molts casos, el tub espiral i les parets poden ésser travessats per un complex sistema de canals Totes aquestes estructures poden reflectir-se en l’estructura…
arcel·la
Protistologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels tecameboides, que segreguen una càpsula quitinosa de forma aplanada, composta de petits prismes hexagonals i impregnada de composts ferruginosos.
Per una obertura surten els lobopodis Viuen lliurement a les aigües dolces
radiolaris
© Fototeca.cat
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes, proveïts d’una càpsula central perforada, segregada per l’endoplasma, en el centre del qual hi ha el nucli cel·lular.
Llevat de casos excepcionals, tenen un exoesquelet, generalment de sílice, el qual s’acumula en les malles de la xarxa ectoplasmàtica que envolta els radiolaris De vegades arriba a tenir un alt grau de complexitat Entre els forats de l’exoesquelet surten pseudopodis rectes, anomenats reticulopodis Tenen reproducció sexual o vegetativa Són organismes que viuen aïllats o en colònies i constitueixen un important element del plàncton marí S'alimenten de flagellats, diatomees i petits crustacis vius
heliozous
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes amb el cos cel·lular dividit en un ectoplasma molt vacuolitzat i un endoplasma amb un nucli o més d’un.
Tenen axopodis disposats radialment al voltant del cos i proveïts sovint d’un exoesquelet silícic Habiten a les aigües dolces, bé que n'hi ha de marins Presenten una reproducció alternant, sexual o asexual, i es nodreixen d’altres protozous
orbitolina
Paleontologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels foraminífers, de la família dels orbitolínids, que tenen la closca cargolada en hèlix cònica d’1 a 3 cm de diàmetre.
N'hi ha formes còniques i formes lenticulars, i eren propis del Cretaci
ectoplasma
Biologia
Capa externa del citoplasma de la cèl·lula que té una constitució semisòlida amb aparença de gel, que conté un nombre petit de grànuls i que es presenta en els ciliats i rizòpodes.
Pot experimentar canvis reversibles, per la qual cosa té importància en la mobilitat dels organismes unicellulars, com el moviment ameboide Té un paper actiu en la divisió cellular