Resultats de la cerca

Un sol gènere Trapa , diversificat en una vintena d’espècies distribuïdes per Euràsia i per l’Àfrica tropical i subtropical, constitueix aquesta petita família Està representada als Països Catalans per una única espècie, la castanya d’aigua T natans Aquesta planta s’havia trobat, ja fa anys, als aiguamolls de l’Empordà, a l’estany de Sils i a la Badia d’Alcúdia, però recentment no s’ha retrobat en cap d’aquests indrets, de manera que probablement hagi desaparegut de casa nostra Es tracta d’una planta herbàcia aquàtica de tija curta, que duu una sèrie de segments laciniats submergits…

Tenen la boca grossa, amb dents petites, corbes i punxegudes a les maxilles, i els ulls sempre al cantó esquerre El cos és recobert d’escates petites i cicloides L’aleta dorsal té la major part dels radis ramificats i comença molt a prop de la boca Les aletes pectorals són desiguals, les pèlviques tenen la base molt estreta i no són unides a l’anal Tots són marins i bentònics S'alimenten d’invertebrats i, les espècies més grosses, de peixos Alguns són molt apreciats al mercat, com el rèmol, que viu a la Mediterrània

Situació Extrem de ponent de la nau des de la part de migdia, amb el porxo que aixopluga la porta d’entrada ECSA - MÀ Font El poble de Ginast es troba al bell mig de la plana de Vilaller, a la vall de Barravés, al marge dret de la Noguera Ribagorçana L’església parroquial, dedicada a sant Esteve, és a la part baixa del poble Mapa 32-10 213 Situació 31TCH123075 De la N-230 en direcció a la Vall d’Aran, abans d’arribar al km 135, surt una pista asfaltada de 700 m que porta a Ginast MAF-XFG Història Hom no té cap esment de l’indret ni de l’església de Sant Esteve en època romànica, potser perquè…

Situació Vista de llevant de l'esglesiola de Sant Miquel de Maifré, molt transformada per reformes posteriors J Recarens L’antiga església parroquial de Sant Miquel de Maifré es troba sota mateix de la presa del pantà de Susqueda, a l’extrem de tramuntana del terme municipal d’Osor Mapa L38-13333 Situació 31TDG622484 JRR-JAA Història La capella de Sant Miquel de Maifré es troba dins un curiós apèndix del municipi d’Osor que travessa el Ter, més avall Presa de Susqueda, i s’enfila al ves sant esquerre o de migdia de la vall del Ter En l’aspecte religiós va dependre sempre de la parròquia de…

Els caràcters sexuals secundaris són característiques distintives de l’organisme masculí i el femení que no tenen una relació directa amb la reproducció Per tant, es consideren caràcters sexuals secundaris totes les característiques que distingeixen les persones de cada sexe, llevat dels òrgans genitals i les mames El desenvolupament d’aquestes característiques diferenciades és degut als diferents efectes exercits per les hormones sexuals masculines i les hormones sexuals femenines sobre diverses estructures de l’organisme Els caràcters sexuals secundaris es desenvolupen durant la pubertat,…

De distribució nòrdica, sol habitar indrets més elevats que el bedoll, sobretot boscs subalpins Arriba al Pirineu, i no és rar, per exemple, a la Vall d’Aran, on fa una garlanda de bosc al damunt de les avetoses, juntament amb el bedoll, la moixera de guilla, etc

Les feses branquials són amples i proveïdes de làmines que funcionen com a filtre per a retenir el plàncton del qual s’alimenten Són els únics raïformes de costums pelàgics i planctòfags Són coneguts correntment amb el nom de mantes

Ateny 2 m de llargada Les aletes pectorals i pelvianes són molt desenvolupades, com ales Tot ell és de color grisenc, amb taques clares o fosques i la pell molt aspra És vivípar aplacentat Viu en els fons de sorra o fang i es nodreix de molluscs, crustacis i petits peixos plans És cosmopolita Bé que comestible, la seva carn no és de gaire qualitat Cal destacar-ne l’ àngel comú o escat S squatina , de coloració arenosa, l’ àngel aculeat S aculeata , amb els ulls envoltats de gruixuts tubercles espinosos, i l’ àngel ocellat o escatet S oculata , de coloració bruna amb ocels blancs

Hom pot distingir-hi quatre parts, atesa llur posició al voltant del forat la porció basilar ventral, les parts laterals amb còndils que les uneixen amb l’atles i la conquilla dorsal És articulat amb l’atles, l’esfenoide, els temporals i els parietals

Morfologia La serp de ferradura Coluber hippocrepis , de dimensions mitjanes, presenta al cap el dibuix en ferradura que li dona nom i grans marques fosques dorsals, que en fan un dels ofidis més bonics Lluís Solé La serp de ferradura és un animal esvelt que arriba als 150 cm de longitud El seu cap és ben diferenciat i els ulls són grossos, de pupilla rodona Una característica definitòria d’aquesta espècie és la presència d’una filera d’escates petites entre les escates supralabials i l’ull La folidosi presenta una o dues escates preoculars, dues de postoculars, dues de temporals, nou de…