Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
àncora flotant

Àncora flotant
Transports
Con de lona sense base i amb un forat al vèrtex que des de diferents llocs del perímetre de la base va unit a un cap que serveix per a remolcar-la.
L’àncora flotant té com a finalitat que les embarcacions menors puguin mantenir el rumb en cas del mal temps i, especialment, que en el cas d’haver-se de mantenir a la capa, puguin romandre proa al vent i a la mar en aquest cas es dóna per la popa Va unida pel seu vèrtex a un altre cap que serveix per a recuperar-la quan hom vol tornar-la a bord La seva inclusió en els bots salvavides és obligatòria, segons el Conveni Internacional per a la seguretat de la vida humana en la mar
Associació Esportiva Llaguts de Calafell

L’embarcació Magí, de l’Associació Esportiva Llaguts de Calafell, durant la regata de Desafiament de Llaguts a Vilanova i la Geltrú l’any 2010
Arxiu AE Llaguts de Calafell / Joan Antoni Surià Bardalet
Rem
Club de rem de Calafell.
Fundat l’any 2000, fomenta la pràctica del rem de banc fix en llagut català i la recuperació d’aquestes embarcacions tradicionals Es constituí a partir de la iniciativa d’un grup d’aficionats vinculats a l’entitat del Bot Salvavides A partir del 2005 funcionà com a club esportiu Disposa de dues embarcacions, anomenades Samulero i Magí La principal activitat esportiva són els Desafiaments, tres regates que es fan a l’estiu a les platges de Vilanova i la Geltrú, Torredembarra i Calafell, una a cada població, entre aquests clubs També participa en la Lliga Catalana i el Campionat…
Joan Claret Ciuró

Joan Claret Ciuró
Federació Catalana de Salvament i Socorrisme
Natació
Nedador de salvament i socorrisme.
S’inicià el 1958 i fou campió d’Espanya juvenil Competí pel Club Natació Manresa 1960-65 i el Club Natació Sallent, on també fou entrenador i jugador de waterpolo Participà en diversos Campionats del Món, en els quals aconseguí la medalla de bronze 1967 i de plata 1970 per equips També guanyà la medalla d’or en la prova de 200 m obstacles i la de bronze en 50 m rescat de maniquí al Campionat del Món 1967 Fou primer en la classificació general de l’encontre internacional contra Castres 1968, i en l’edició del 1969 guanyà la medalla d’or en la prova de llançament de salvavides…
coberta

Coberta de proa d'un vaixell esportiu
Transports
Cadascuna de les plataformes que, fixes sobre els baus, s’estenen horitzontalment al llarg de tota, o gairebé tota, l’eslora i la mànega d’un vaixell.
Actualment són metàlliques en gairebé tots els vaixells tant de guerra com mercants, de fusta en les embarcacions esportives o bé metàlliques i folrades de fusta o aglomerats especialment, en els vaixells de passatge Antigament, les cobertes rebien el nom d' alta , la més elevada, de bateria , la situada sota l’anterior, on hi havia els canons, de ranxo , la que venia després, on dormia la tripulació, i, finalment, la cala Avui dia, la denominació és molt variada i confusa, entre altres raons perquè les normes que regulen l’arqueig feren aparèixer tipus de vaixells en què,…
Teresa Paredes Fargas
Natació
Nedadora i entrenadora de salvament i socorrisme.
Debutà en competició l’any 1967 i guanyà diversos Campionats d’Espanya, en els quals destacà en l’especialitat de salvament amb embarcació Guanyà tres medalles d’or 1969, 1972, 1974, una de plata 1970 i una de bronze 1968 en la classificació general per equips del Campionat del Món Fou campiona del món individual de salvament aquàtic 1974, i tercera en dues ocasions més 1969, 1972 També guanyà tres medalles d’or en la prova de salvament amb embarcació 1972, 1974, 1976 i una de plata en salvament amb salvavides 1972 al Campionat del Món Es retirà l’any 1976 Fou directora esportiva…
salvament i socorrisme

Katy Mayr en una prova de rescat de maniquí de salvament i socorrisme
Arxiu K. Mayr
Esports aquàtics
Esport aquàtic practicat en piscina o en aigües obertes que consisteix a executar exercicis físics de resistència i habilitat, amb l’objectiu de mantenir i millorar les habilitats físiques i mentals dels socorristes encarregats d’efectuar salvaments en medi aquàtic.
Les proves de piscina són 200 m de cursa de natació amb obstacles, 50 m de rescat de maniquí, 100 m de cursa combinada de salvament, 100 m de rescat de maniquí amb aletes, 100 m de cursa de socorrista, 200 m de cursa de supersocorrista, llançament de corda, 4 × 25 m de rescat de maniquí, 4 × 50 m de combinada i 4 × 50 m obstacles Antigament també es disputaven les proves de llançament de salvavides o pilota de salvament i 150 m de rescat amb embarcació Les proves d’aigües obertes són nedar-surf, córrer-nedar-córrer, banderes, esprint, cursa amb esquí, cursa amb planxa de…
El que cal saber dels accidents relacionats amb activitats aquàtiques
De vegades, les víctimes de negament són persones que no saben nedar i que inadvertidament entren en una zona del mar o de la piscina on el nivell de l’aigua les cobreix Tanmateix, en molts casos es tracta de bons nedadors, que estant dins l’aigua sofreixen algun trastorn que els impedeix de controlar els moviments o els altera la consciència Per aquest motiu, encara que se sàpiga nedar no és convenient allunyar-se massa de la costa, i encara menys si hom no va acompanyat Per tal d’evitar sofrir un tallament de digestió dins l’aigua, no convé submergir-se bruscament en aigua freda ni…
bot pneumàtic

Bot pneumàtic
Transports
Embarcació menor, de goma o de tela impermeable, inflable, emprada com a embarcació auxiliar o esportiva, o com a bot salvavides.
senyal d’abandó
Transports
Senyal fet amb xiulet, timbre o toc de corneta per indicar a la tripulació d’un vaixell que ha d’abandonar-lo i ocupar els llocs corresponents als bots salvavides.
suro

Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…