Resultats de la cerca

Deixeble de Jaume Balius, fou cantor de la capella de la catedral de Girona més tard 1791 fou mestre de capella d’aquesta seu i de la de València 1793-1818 La seva obra té una escriptura polifònica complexa i és fortament influïda per l’italianisme Deixà moltes obres religioses polifòniques misses, motets, vespres, misereres, himnes, tedèums, responsoris, villancicos , lamentacions, salves, rosaris i obertures desenvolupà la forma musical del villancico Es destaquen com a més personals els tretze responsoris de Nadal, la Batalla entre Miguel y Luzbel , de llenguatge musical…

Probablement fill de Ramon de Castellrosselló, càtar destacat, participà, sembla, a les ordres del comte Nunó I del Rosselló, en la conquesta de Mallorca 1229 Fou empresonat per la inquisició per la seva adhesió a l’heretgia càtara, però fugí i es féu fort en els seus dominis Per influència de Jaume I de Catalunya-Aragó, el papa Gregori IX encarregà al seu penitenciari Ramon de Penyafort que l’absolgués en canvi que lluités tres anys contra els sarraïns de València El bisbe d’Elna, Bernat de Berga, protestà davant el papa d’aquest perdó, però Gregori IX el mantingué, fet que permeté que…

A dinou anys feu oposicions a organista de Girona, i l’any següent obtingué per oposició la plaça de Morella El 1839 s’ordenà de prevere, i des del 1852 apareix a la catedral de Terol com a organista per oposició A més de les d’organista i compositor, mostrà qualitats com a tenor El 1858 vestí els hàbits franciscans, i el mateix any s’establí a Terra Santa, a les cases regentades per aquest orde, primer a Betlem i després a Jerusalem És autor d’obres religioses, entre les quals destaquen Sinfonías religiosas , Missa en re m , Missa en si ♭, salves, trisagis i altres obres menors…

Estudià a Valladolid i al Conservatori de Madrid Fou alumne d’Hilarión Eslava L’any 1869 guanyà el premi Editor Antonio Romero y Andía per a òpera espanyola amb l’obra Atahualpa , el jurat del qual era integrat per Calahorra, Hilarión Eslava, Emilio Arrieta i Jesús Monasterio El 1866 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Burgos, on romangué durant molts anys fins que fou succeït en el càrrec per F Olmeda Bona part de la seva producció correspon a música religiosa Compongué 16 misses, 14 salms, motets, salves, 13 ofertoris i altres peces d’ús litúrgic, entre les…

El 1892 havia ingressat a l’escolania de Montserrat, on estudià amb Manuel Guzmán Amplià els coneixements musicals a Roma i a Nàpols 1907-11 Retornà a Montserrat, i es feu càrrec de la direcció de l’ escolania fins el 1933 Renovà els estudis teòrics i instrumentals i donà una gran importància a l’educació de la veu Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions Compongué nombroses obres religioses i una Missa abbatialis , per a quatre veus i orgue, tres salves…

La primera notícia biogràfica el situa a Sicília cap al 1553 L’any 1558 ocupà el càrrec de mestre de capella del virrei de Nàpols Fernando Álvarez de Toledo, càrrec que continuà exercint durant diversos anys sota successius virreis Dos llibres constitueixen el seu llegat musical El primer i més important és el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones nuevamente puestos en luz Roma, 1553, dedicat a Pedro de Urriés, baró de Riesi Sicília Es tracta d’una obra sobre l’ornamentació o glossa en la música per a violes, en què s’explica la manera d’…

S’inicià com a infant cantor a Notre Dame de Kortrijk, on estigué actiu del 1543 al 1546 A partir del 1547 cursà estudis a la Universitat de Lovaina, i des del 1550 ocupà un lloc com a cantor de la capella imperial de Carles V D’ençà del 1554 i fins al moment de la seva mort fou el mestre de capella de la cort de Maximilià, llavors rei de Bohèmia i futur emperador d’Alemanya Maximilià II La música de Vaet està molt influïda per Josquin Des Prés i, sobretot, per Nicolas Gombert Escriví bàsicament obres religioses En destaquen les misses, els dos volums de motets publicats amb el títol de…

Inicià els estudis musicals a l’església de Santa Maria del Pi, on era escolà Obtingué per oposició la plaça de mestre de capella en algunes poblacions, com ara Girona, quan encara no era sacerdot i més tard a Valladolid El 1850, guanyà la mateixa plaça a l’església de Santa Maria del Mar, on romangué fins a la seva mort Compongué un gran nombre d’obres religioses, entre les quals sobresurten una missa pastoril, cinc misses solemnes de glòria, misses de rèquiem, els oratoris Aarón, figura de San Tomás de Aquino 1834 i El joven ceñido de ángel y de hombre 1835, salves, misereres,…

El 1748, per intercessió del comte Kolowrat-Krasowsky, fou enviat a Breznice, on estudià i fou infant de cor a l’escola dels jesuïtes, i més tard 1754 o 1755 a Praga, on fou alumne de J Seger Posteriorment exercí de mestre de capella a Rakovník 1760 i de cantor a Velvary 1761-62 El 1763 es traslladà a Viena per estudiar amb FL Gassmann i ChW Gluck, però aviat tornà a Praga 1766, on fou un afamat professor de piano i de cant El 1769 era mestre de cor a l’església de Sant Francesc, i el mateix any s’estrenà com a compositor teatral Finalment passà a exercir com a director de cor a la catedral…

Entrà a l’Escolania de Montserrat 1892, on estudià cant, piano, violí i harmonia, i el 1899 ingressà al monestir, moment en el qual canvià el seu nom original, Josep, pel d’Anselm El 1907 es traslladà a Itàlia per tal d’ampliar la seva formació musical i estudià a Roma i Nàpols El 1911, novament a Montserrat, succeí Manuel Guzmán en la direcció de la capella de música, càrrec que ocupà fins el 1933 La seva estada a Itàlia fou fonamental perquè la capella montserratina renovés les metodologies d’ensenyament i el seu repertori Reorganitzà els cursos, implantà exàmens anuals, adquirí nou…