Resultats de la cerca

Era sacerdot Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà Més tard s’establí a París Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l’electricité Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà El 1789 era vicari de Taurinyà

Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581 Ensenyà arts als convents de Calataiud 1579-82 i d’Onda 1584-86, es doctorà en teologia 1586 a València i estudià hebreu El 1593 assistí al capítol general de Cremona —en el qual tingué lloc la separació dels descalços— Fou prior del convent de València 1597-1600, provincial d’Aragó 1603-06, i al seu esperit reformista es deu la florida intellectual i religiosa de la província al s XVII Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i collaborador del patriarca Juan de…

Darrer dels abats vitalicis del monestir cistercenc de Benifassà Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment pel papa d’abats triennals És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V el 1526, amb explicacions en castellà Aragonum clara insignia regum , 1541, i d’una Vita Joannis II Aragonum regis Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543

Cavaller de Sant Joan de Jerusalem, estigué present al setge de Malta que feren els turcs l’any 1565 El descriví en La Maltea València 1582, un poema èpic en octaves i amb deu cants escrit en castellà i influït per Os Lusíadas de Camões

Fill del magnat vascó García Ximénez i de Dadilda, germana del comte Ramon II de Pallars Convertit en capitost de tots els vascons orientals, aconseguí d’eliminar la dinastia Ènnega i els seus darrers representants, Fortuny I i Garcia II, i eixamplà les fronteres del seu regne des d’Aragó fins a Deyo Monjardín 905 amb l’ajut d’Alfons III d’Astúries Lluità contra el Banū Qasī Llop ibn Muḥammad, senyor de Lleida, que atacà Pamplona 905, i el qual matà en una emboscada, i contra Muḥammad al-Ṭawīl, senyor d’Osca, el qual vencé en el castell de Cer terme de Sos el 911 Aliat amb el rei Ordoni II de…

Fill i successor del comte Garcia I, es rebellà contra aquest a la darreria del seu govern Fou derrotat a la batalla de Peña Cervera per Almansor 1000 i per ‘Abd al-Malik al-Muẓaffar prop de Clunia 1007 Aprofitant el començament de la decadència cordovesa, arribà fins a Còrdova 1009, pactà una aliança amb els partidaris de Sulaymān ibn al-Ḥakam i ajudà a entronitzar Zawi ibn Zirī En canvi del seu ajut rebé importants fortaleses a la línia del Duero, entre les quals San Esteban, Clunia, Gormaz, Osma, Atienza i Sepúlveda Enfortida la seva posició, aconseguí el reconeixement de la independència…

Durant el seu regnat es feren progressos territorials notables, que assenyalen l’inici de la conquesta de la vall de l’Ebre, i que acabaren els seus fills Pere I i Alfons I d’Aragó , i els comtes reis Ramon Berenguer IV i Alfons el Cast Per la dreta del Cinca s’ocuparen Muñones 1076, Graus 1083 i Secastilla 1084 per l’esquerra, el seu fill Pere, fet comte de Ribagorça amb Sobrarb 1085, conquerí Estada 1087, Montsó 1089, Albalat de Cinca, Saidí 1092 i Almenar 1093 en el sector de Las Bardenas, sobre Tudela, Sanç III ocupà Arguedas 1084 i bastí El Pueyo de Sancho, i pel curs del…

Segon fill de Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix Fet presoner de petit a Perpinyà per part del seu oncle Pere II de Catalunya-Aragó 1285, fou traslladat a Torroella de Montgrí i al castell Nou de Barcelona, amb els seus germans Pogué fugir i fou educat a la cort francesa El 1302, en ingressar el seu germà gran Jaume a l’orde franciscà, fou jurat hereu del tron de Mallorca El 1304 es casà amb Maria de Nàpols , filla de Carles II de Nàpols, matrimoni apadrinat per Jaume II de Catalunya-Aragó A la mort del seu pare, el 1311, fou proclamat rei i coronat a la seu de Mallorca L’any…

Es casà amb Múnia, dita Major, hereva dels comtats de Castella i Ribagorça, matrimoni que el 1016 l’ajudà a delimitar la frontera entre Castella i Navarra per la banda de la Rioja Poc després, potser defensant els drets de la seva muller a la terra ribagorçana — Major era besneta del comte Ramon III de Ribagorça — , aprofità la mort del comte Guillem II de Ribagorça 1017 per a annexar-se Sobrarb, la part central de la Ribagorça 1017-18 i més tard ~1025 la resta del comtat ribagorçà Parallelament, entre el 1021 i el 1023, ajudà el seu oncle el duc Sanç V de Gascunya contra el comte Guillem IV…

Governà el comtat d’Aragó en vida dels seus pares i heretà Pamplona del seu pare i Aragó de la seva mare, mentre que el seu germanastre, Ramir, rebé el territori de Viguera amb el títol de rei, si bé hagué de reconèixer la superior autoritat de Sanç II L’hegemonia exercida a la península Ibèrica pel califat de Còrdova inclinà el rei de Pamplona a enviar ambaixades de pau i amistat 971, 973 al califa al-Ḥakam II Hi hagué així uns quants anys pacífics que es trencaren quan castellans, lleonesos i navarresos aliats s’enfrontaren al sarraí Gālib, que els derrotà a San Esteban de…