Resultats de la cerca

Estudià dret A Gràcia, dirigí La Linterna 1895 i El Eco 1896 Catòlic integrista, fou redactor d' El Diario Catalán fins el 1900 i tingué una actuació destacada com a polemista públic Fou membre, i ocupà diversos càrrecs, de la Casa de la Caritat, de la Junta de l’Obra Parroquial de la Basílica de Santa Maria del Mar, del Comité de Defensa Social de Barcelona, de la Junta Diocesana d’Acció Catòlica de Barcelona, del Comité Central del Sello pro Infancia, del Banc de la Propietat i de la Càmara Oficial de la Propietat Publicà, sota el pseudònim de Mauricio,  La masonería ante la…

Pau Alabern i Moles Barcelona 1804 — 1860 excellí en obres a l'acer i en coure Illustrà la majoria de les obres publicades a Catalunya del 1823 al 1850 El seu fill Camil Alabern i Casas Barcelona 1825 — Madrid 1876 marxà a l’estranger per tal de perfeccionar-se en l’ofici Treballà en l’obtenció d’un mètode que impedís la falsificació de bitllets de banc i de documents de crèdit Contribuí notablement a la revaloració del gravat a Catalunya A Madrid, ocupà el càrrec de primer gravador a la Fábrica del Sello Féu els gravats de l' Atlas Geográfico de España   Ramon Alabern i Moles ,…

La firma, que també disposava de laboratori, tingué com a objectiu principal l’edició, la compravenda i el lloguer de films, aparells, patents i tota classe d’operacions financeres i industrials relacionades amb el cinematògraf Confià la seva direcció artística a Josep de Togores i la direcció tècnica fou supervisada per Fructuós Gelabert i Giovanni Doria J Togores hi realitzà un total de vuit cintes, totes grans produccions La primera fou La pescadora de Tossa o Amor de pescadora 1914, seguida d’ El cuervo del campamento 1914, amb F Gelabert, en què es demostrà la gran capacitat econòmica de…

Vida Visqué la seva plenitud professional entre el 1914 i el 1923 i encarnà tota mena de registres, però la seva característica principal fou la de saber donar una imatge de dona dinàmica, aventurera, esportiva i al mateix temps femenina Treballà sota la direcció de Josep de Togores quan aquest fou contractat per la Segre Films, i va excellir en La pescadora de Tossa o Amor de pescadora 1914 El sello de oro o Fanatismo de una secta 1915, al costat de la ballarina Stasia Napierkowska i Los muertos viven o Un solo corazón 1915, amb la parella d’actors María de Guerrero i Fernando…

Vida Vinculat als ambients intellectuals de l’època, les seves tertúlies a la torre que tenia a Cerdanyola del Vallès eren freqüentades per Enric Granados, Adrià Gual i Joan Baptista Parès També fou un colleccionista i un gran afeccionat a l’esport S’ introduí en el món del cinema amb La danza fatal 1914, produïda per Argos Films, si bé tingué problemes amb el productor i es desentengué públicament del film El mateix any dirigí La Festa del Blat , que obtingué un gran èxit, per a Cóndor Films, firma constituïda el 1914 A partir d’aquest film, conreà un estil italianitzant reforçat per la…

Vida S’inicià en el món del cinema illuminant Carmen 1913, Augusto Turchi i Diego Corrientes 1914, Albert Marro, en collaboració Treballà com a operador de diversos encàrrecs que li permeteren donar la volta al món tres vegades rodà documentals alpins a Suïssa, fou corresponsal del noticiari "Luce" italià, i rebé encàrrecs per a rodar reportatges i notícies d’actualitat per a la Vitagraph i la Gaumont Amb la seva càmera Argos portàtil captà imatges en països exòtics, com, per exemple, a les Filipines, on naufragà mentre rodava un reportatge sobre el descobriment de mines d’or A Buenos Aires…

Estudià a Cervera i a Barcelona, on es llicencià en dret 1845, carrera que no exercí Amic d’Abdó Terrades, es feu republicà i fou redactor d' El Republicano Intervingué en les bullangues de Barcelona del 1842 i del 1843 Aprengué l’ofici de caixista i, influït per les idees d’ Étienne Cabet amb el qual entrà en contacte epistolar, muntà una impremta amb un amic i edità les revistes La Madre de Familia 1846 i La Fraternidad 1847-48, on divulgà els ideals icarians i hi publicà una traducció del Voyage en Icarie , de Cabet, feta per ell i un amic, FJ Orellana Amb la revista, feu costat a l’…

Elements de la bicicleta L’equilibri damunt la bicicleta és assolit per una suma complexa d’efectes a baixa velocitat, el més important és l’efecte de la força centrífuga, que equilibra constantment les desviacions del centre de gravetat del conjunt bicicleta-conductor respecte a la vertical que passa per la línia de contacte rodes-sòl aquest efecte d’equilibri, que és evident quan la bicicleta agafa un viratge fort, també es produeix quan la bicicleta segueix una trajectòria —aparentment— rectilínia, perquè de fet, i com hom ha demostrat, la trajectòria real d’una bicicleta és un seguit de…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià, però ja des del començament de la seva activitat pública es constatà que no pensava dedicar-se a l’advocacia El 1869, essent agregat a l’ambaixada espanyola a París, començà a collaborar en la premsa catalana com a corresponsal d’ El Telégrafo Tornat a Barcelona, conegué Josep Antoni Buxeres 1820-1884, jurista i escriptor, que determinà la dedicació de Coroleu al món de la investigació històrica Buxeres fou el fundador de l’Associació Rural Catalana, el 1874 defensà la Restauració però des de plantejaments regionalistes i incità…

Desenvolupament enciclopèdic Amb motiu d’un acord de la corporació municipal del 25 d’agost de 1902, l’Ajuntament de València proposà installar a l’arxiu, formant-ne part, « una biblioteca de periódicos locales así antiguos como modernos que la base sean los diarios que se publiquen en Valencia, que se complete la colección con revistas y semanarios que se adquieran al efecto que se invite a los directores de estas publicaciones a que faciliten un ejemplar de cada número que publiquen que en todos los donativos de colecciones de periódicos antiguos o modernos se consigne por…