Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Fa-Xian
Budisme
Nom religiós de Gong Shi-zi, monjo budista i pelegrí xinès.
Viatjà per l’Índia 399-414 i recollí molts llibres sagrats Escriví un relat del seu viatge, el Fo-Guo-ji, que constitueix un dels documents més importants sobre l’Índia antiga
Kōbō Abe
Literatura
Teatre
Pseudònim d’Abe Kimifusa, novel·lista i dramaturg japonès.
La seva obra es caracteritza per l’atmosfera surrealista que envolta els personatges, isolats i incapaços de comunicar-se entre si Les seves principals novelles són Akai Mayu ‘Capoll de seda vermell’, 1950, Kabe-S Karuma-shi no hanzai ‘La paret - Els crims de SKaruma’, 1951 premi Akutagawa, Dai-yon Kampyō-ki ‘La quarta interglaciació’, 1959, Suna no onna ‘La dona de les dunes’, 1962, Moe-tsukita chizu ‘El mapa cremat’, 1967, Hako-otoko ‘L’home capsa’, 1973, Mikkai ‘Trobada en secret’, 1977, Kozo wa Shinda ‘El petit elefant és mort’, 1979, Hakobune Sakuramaru ‘L’arca Sakura’, 1984…
Du Fu
Literatura xinesa
Poeta xinès.
Procedent d’una família de lletrats, el 736 fracassà en el seu examen d’ingrés en la burocràcia imperial Emprengué llavors nombrosos viatges, en el curs dels quals conegué Li Po i es donà a conèixer com a poeta amb obres que canten la bellesa de la natura i planyen el pas del temps Cercà la protecció dels cercles oficials amb escrits adulatoris, per mitjà dels quals obtingué alguns privilegis que perdé el 755 a causa de participar en diversos moviments de revolta A partir d’aquest moment menà fins a la mort una existència erràtica, plena d’entrebancs i de privacions La seva poesia és de…
cinema xinès
Cinematografia
Cinema produït a la Xina.
Pel nombre anual d’espectadors, la Xina ocupa actualment el tercer lloc del món L’emigrant valencià Vicent Ramos organitzà les primeres projeccions, el 1903, a Xangai La minsa producció xinesa començà més tard El primer gran èxit nacional fou El cas Yen Kiesing 1921 El 1931 foren realitzats els primers films sonors el musical La cantant Hong Midan , de Hong Sen, i el film parlat La cançó de la primavera , de Li Bingshie Dos dels pocs films xinesos projectats a Europa en aquell temps foren La rosa de Bu Shui , d’YSLee, cap a la fi del cinema mut, i La gran muralla xinesa, o Lluitem fins a la…
música de Taiwan
Música
Música desenvolupada a Taiwan.
La capital és T’aipei Fou habitat per xinesos des del segle VII Els portuguesos hi arribaren al segle XVI i la batejaren amb el nom d’Ilha Formosa Més tard fou envaïda pels holandesos i al final del segle XVI entrà a formar part de l’imperi manxú Les religions predominants són el confucianisme, el taoisme i el budisme Música culta Des del final del segle XIX la música culta de tradició europea hi ha anat guanyant terreny, en detriment de la música tradicional xinesa Quan s’implantà el règim comunista a la Xina continental i Taiwan es convertí en la seu de l’antic govern xinès a l’exili, però…
Zhang Yimou
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic xinès.
Afectat per la Revolució Cultural, el 1978 fou admès a l’escola de cinema de Pequín Graduat el 1982, pertany a la cinquena generació de cineastes d’aquell país El seu món intimista alhora que crític amb l’explotació social de la dona, s’ha revelat a Hong Gaoliang ‘Melca roja’, 1988 —Os d’Or a Berlín—, Daihao meizhoubao ‘Operació puma’, 1989, Ju Dou 1990 i Fahong Denglong gaogao ‘Les llanternes vermelles’, 1991 Posteriorment ha dirigit Qiu Ju da Guansia ‘Qiu Ju, una dona xinesa’, 1992, Houzhe ‘Viure’, 1993 —que obtingué el Gran Premi del Jurat al Festival de Canes—, Shanghai Triad 1995, Keep…
Maria Ripoll i Julià
Cinematografia
Directora.
Vida Estudià cinematografia a la Universitat Politècnica de Barcelona i codirigí el curt collectiu Bar 1987, guanyador del Premi Iberoamericà del Festival Internacional d’Osca Posteriorment treballà com a directora de la 2a unitat de la sèrie Tahiti Paradise TVE i d’auxiliar de direcció a Angoixa 1986, Josep Joan Bigas Luna Com a primera ajudanta de direcció feu El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano El complot dels anells 1987-88, Francesc Bellmunt El niño de la Luna 1988, Agustí Villaronga, i La veritat oculta 1986-87 i Capità Escalaborns 1990, ambdós de Carles Benpar A continuació es…
Kenzaburō Ōe

Kenzaburō Ōe
© Salon du Livre. Paris
Literatura
Escriptor japonès.
Llicenciat en literatura francesa per la Universitat de Tòquio 1959, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Sartre Autor d’una obra extensa, la seva obra sintetitza la tradició simbolicomítica de la literatura japonesa amb el llegat de la filosofia i la literatura occidentals Adquirí renom amb la novella Shiiku ‘La captura’, 1958, premi Akutagawa La seva obra esdevingué més polèmica amb Warera no jidai ‘La nostra generació’, 1959, Man’en gannen no futtoboru ‘El crit silenciós’, 1969 i altres obres, que incidien en problemes del Japó de la postguerra El naixement del seu fill Hikari,…
terracota
Soldats de terracota trobats a la tomba de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi'an, a la Xina
© B. Llebaria
Art
Arts decoratives
Peça de terrissa de caràcter artístic.
Bé que els límits que separen l’art de la simple artesania són confusos i sovint és impossible de distingir una terrissa d’una terracota, hom sol excloure d’aquesta darrera accepció les peces d’ús domèstic terrissa de cuina i les peces de bòbila rajols, teules, etc Hom n'exclou igualment la terrissa antiga, decorada o no, que hom anomena globalment ceràmica L’aplicació artística dels productes de terrisseria ha estat àmplia i variada des de la prehistòria fou aplicada a l’arquitectura almenys des dels relleus dels grans edificis assiris i babilonis Els grecs, i després els romans i sobretot…
arqueologia
Tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi a Xi'an (221-206 aC) envoltada d’un exèrcit de soldats de terracota, el descobriment del qual, l’any 1974, constituí un dels més importants de tota la història de
© B. Llebaria
Arqueologia
Mètode per a elaborar història.
Utilitza com a documents qualsevol mena de vestigis materials que han deixat els homes llocs d’habitatge i d’enterrament, manifestacions artístiques, eines i instruments, deixalles de menjar, fortificacions i armes, restes de camps conreats, de camins, etc L’arqueòleg és, doncs, un historiador que no es basa, com és habitual, en documents escrits, o bé perquè no existien cas de la prehistòria o bé perquè són considerats insuficients, com passa a les èpoques de la història antiga A partir de l’edat mitjana, el mètode arqueològic té més poca aplicació i ja no és utilitzat per a la història…