Resultats de la cerca
Es mostren 654 resultats
grau de simetria
Mineralogia i petrografia
Conjunt d’elements de simetria que caracteritzen cada classe cristal·lina
.
eix de simetria
Física
Matemàtiques
Recta al voltant de la qual les parts d’un cos o sistema gaudeixen de simetria.
eix de simetria
Mineralogia i petrografia
Recta que, presa com a eix de rotació, fa que la posició del cristall es repeteixi dues o més vegades en una volta.
L’eix és d’ordre n quan la posició es repeteix n vegades
grup espacial de simetria
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels grups d’operacions de simetria que resulten en combinar l’operació de translació amb els grups puntuals de simetria (sistema cristal·lí).
llei de constància de la simetria
Mineralogia i petrografia
Llei descoberta per Nicolau Steno el 1669 i confirmada després per Romé de l’Isle, segons la qual l’angle entre dues cares d’un individu cristal·lí és constant i no canvia quan aquest creix per una aportació de nova substància.
Aquest angle és igual al que li corespon entre dues cares anàlogues d’un individu de la mateixa espècie D’ací es dedueix que l’angle entre dues arestes és constant De fet, aquesta llei de la cristallografia clàssica postula que cristalls de la mateixa substància tenen el mateix reticle cristallí Té la importància històrica d’haver estat el punt de partida de la cristallografia
classe cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Conjunt de diversos elements de simetria cristal·logràfica puntual, combinats entre ells mateixos de manera que siguin compatibles i que no produeixin elements de simetria diferents dels cristal·logràfics.
Ha de complir també totes i cadascuna de les condicions per a tenir l’estructura matemàtica de grup Les classes cristallines poden tenir l’estructura de grup o bé de subgrup, i en aquest últim cas hom obté políedres geomètrics deduïts dels engendrats en els grups Hi ha un total de 32 classes cristallines de simetria possibles
configuració simètrica
Matemàtiques
Configuració geomètrica tal que per a tot punt A de la configuració hi ha un altre punt B, anomenat simètric, els quals equidisten respecte a un element prefixat, que pot ésser un punt (centre de simetria), una línia (eix de simetria) o un pla (pla de simetria).
En aquests tres casos hom parla respectivament de simetria central, axial o especular simetria Aplicant simetries a una configuració qualsevol hom obté una nova configuració composta simètrica
singonia
Mineralogia i petrografia
Simetria purament geomètrica dels cristalls.
Permet de fer una agrupació de les classes de simetria atenent al fet que llurs zones siguin isòtropes, ortogonals o inclinades és a dir, que tinguin, respectivament, més d’un parell de cares paralleles perpendiculars a un altre parell, que només en tinguin un sol parell o que no en tinguin cap Hom anomena característica singònica el conjunt zonal comú a totes les classes d’una mateixa singonia Hi ha set singonies, amb set característiques simètriques, una d’ordre superior, tres d’ordre mitjà i tres d’ordre inferior La característica singònica de la primera és la de posseir tres…
sistema ròmbic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí amb tres classes de simetria, en el qual el políedre fonamental és un paral·lelepípede rectangular, forma composta de tres pinacoides bàsics.
Les arestes del políedre fonamental són els eixos cristallogràfics del sistema, i formen tres angles rectes α = β =γ = 90° La bipiràmide ròmbica formada per vuit cares en forma de triangles escalens, quatre de superiors i quatre d’inferiors, determina la relació paramètrica, i talla els tres eixos fonamentals segons paràmetres desiguals a , b , c L’holoèdria ròmbica conté tres eixos binaris normals entre ells i no equivalents, tres plans de simetria perpendiculars als eixos binaris i un centre de simetria
fisioculturisme

El fisioculturisme té per objectiu aconseguir una musculatura hipertrofiada que mantingui un volum, una definició i una simetria proporcionals
Federació Catalana de Físic Culturisme
Culturisme
Activitat esportiva consistent en el desenvolupament de la musculatura del cos amb finalitats estètiques mitjançant exercicis físics específics i dietes adaptades.
També coneguda com culturisme, té per objectiu la definició/consecució d’una musculatura hipertrofiada que mantingui un volum, una definició i una simetria proporcionals Inclou dues disciplines body-form i aixecament amb potència La primera és exclusivament femenina En competició, les practicants realitzen exercicis i rutines acrobàtiques en dues rondes cronometrades La segona, la practiquen homes i dones i inclou tres varietats en funció que els aixecaments es realitzin amb els braços, les cames o l’espatlla Les primeres manifestacions d’aquesta pràctica esportiva es remunten a…