Resultats de la cerca

Fonamental © Fototecacat/ Jesús Alises Segons les teories que basen l’estructura de l’acord en la superposició de 3es, la fonamental és la nota greu resultant de la reorganització d’un acord donat per exemple do-fa-re-la en una sèrie de 3es superposades re-fa-la-do Altres teories defineixen la fonamental com la generadora de les altres notes de l’acord fent una analogia amb la sèrie dels harmònics en la qual el primer harmònic, també anomenat so fonamental, és el generador de la resta de sons de la sèrie Aquesta analogia és molt útil per a explicar moltes qüestions referides a la fonamental i…

Hom les subdivideix en tres branques l’occidental, que comprèn les llengües shilluk, nuer i luo l’oriental, amb el massai i el turkana, i la meridional, amb el nandi i el suk Són llengües que utilitzen tons per a distingir el singular del plural o per a indicar la funció sintàctica d’un mot dins l’oració

Hi ha exemples en les oracions on el substantiu pren la funció sintàctica de predicat nominal o d’atribut així en el meu pare és metge , el predicat metge dóna una qualitat al subjecte substantiu, funció pròpia de l’adjectiu metge s’ha adjectivat sense deixar d’ésser essencialment substantiu Fins i tot l’adverbi pot ésser motiu d’adjectivació, en oracions com ell és així

Així s’esdevé, en català, per ensordiment o sonorització d’oclusives i fricatives a final de mot segons que el so inicial del següent sigui sord o sonor, respectivament gat petit gát petít, però gat gros gád grós Fora d’aquests casos de fonètica sintàctica, s’anomena fals sandhi la deglutinació o afèresi no etimològica, com ara el dialectal vellana per comptes d' avellana per una mala interpretació del sintagma l’avellana

El grup de les partícules resulta, així, heterogeni Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos Alguns lingüistes n'exclouen els adverbis i les interjeccions els primers, a causa del caràcter també nominal de molts d’ells les segones, perquè, de fet, equivalen a oracions Les partícules restants, més pròpiament tals, es caracteritzen per la manca de significació lèxica i d’autonomia sintàctica, i són elements merament relacionants

Llicenciat 1930 i doctorat 1934 a la Universitat de Pennsilvània, en fou catedràtic de lingüística des del 1947 S'especialitzà primerament en lingüística semítica A Grammar of the Phoenician Language , 1936 Development of the Canaaite Dialects , 1939, i després en lingüística estructural Vers el 1953 introduí en la teoria lingüística el concepte de “transformació”, la qual segons ell, consisteix enuna relació sistemàtica entre oracions de significat semblant però estructura sintàctica distinta Tanmateix, no s’alià amb la gramàtica transformacional-generativa Les seves obres…

Un dels principals animadors del món literari havà i fundador de diverses revistes com “Verbum” 1937, “Espuela de Plata” 1939, “Orígenes” 1944, etc La seva poesia — Muerte de Narciso 1937, Enemigo rumor 1941, La fijeza 1949, Dador 1960, Fragmentos a su imán 1977— es caracteritza per la creixent complexitat, el gruix verbal i conceptual i el propòsit de donar una nova visió del món, mitjançant una violentació metafòrica, rítmica i fins i tot sintàctica Això no obstant, el que el poeta vol no és suggerir estats confusos, sinó assolir davant el fet poètic un nou punt de referència…

En aquest sentit s’oposa a proposició , que implica una significació estructurada a partir de la unió subjecte + predicat la significació de la frase, en canvi, no cal que s’articuli amb aquestes dues unitats precises frase i proposició poden coincidir —tota proposició és ensems frase—, però no coincideixen necessàriament —tota frase no és obligatòriament proposició— Segons Bello, la frase és un grup unitari de formes, el nucli de la qual pot ésser un substantiu frase substantiva , un adjectiu frase adjectiva , un verb no copulatiu frase verbal o un adverbi frase adverbial En aquest…

L’element sintàctic relacionat és inicial de la relació el seu complement és terminal, qualsevol que sigui l’ordre de la frase Ho aconseguiràs amb paciència , o bé Amb paciència ho aconseguiràs Les preposicions formen sempre una unitat sintàctica inalterable amb el seu terme de relació El català té cinc preposicions febles a , amb , de , en i per Les tres preposicions a, de i per es contreuen amb els articles el i els al, als, del, dels, pel, pels la preposició de s’apostrofa davant un mot començat en vocal o h Un estri d’aram, llibre d’història Les preposicions fortes són,…

La declinació flexiva presenta les diverses possibilitats de flexió d’un article, substantiu, adjectiu o pronom mitjançant les desinències corresponents En llatí i en grec la declinació flexiva defineix totes les possibles variacions de forma i funció dels noms mitjançant els morfemes indicadors del gènere, del nombre i del cas En la majoria de les llengües indoeuropees modernes la declinació flexiva es conserva només fragmentàriament per a indicar el nombre i, de vegades, el gènere o el cas, aquest últim sobretot en els pronoms És conservada en alemany i en les llengües eslaves, amb l’…