Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
Richard Widmark
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Caracteritzat per una gran sobrietat interpretativa, encarnà especialment papers d’home dur i cínic, el típic “dolent” de les pellícules De la seva filmografia destaquen Kiss of Death 1947, que li valgué un Globus d’Or el 1948, de H Hathaway Yellow Sky 1949, de WA Wellman Panic in the Streets 1950, d’Elia Kazan The Alamo 1960, de J Wayne Judgment at Nuremberg 1961, de S Kramer Cheyenne Autumn 1964, de J Ford The Moonshine War 1970, de R Quine When the Legends Die 1972, de S Millar Bear Island 1979, de D Sharp Hanky Panky 1982, de S Poitier Against All Odds 1984, de T Hackford i…
Jacint Morera i Pujals

Jacint Morera i Pujals
© Família Morera-Pujals
Pintura
Pintor.
Després del batxillerat s’inicià en la teoria de teixits Feu dibuixos i caricatures 1934-36 a El Dia i linòleums Feu la primera exposició a Terrassa 1935 Treballà la pintura a l’oli amb T Viver, i es professionalitzà definitivament el 1944 Inquiet, s’endinsà en diferents maneres i tècniques, que marquen la seva obra en èpoques variades, amb les característiques comunes de sobrietat, refinada i progressiva concisió, preocupació per l’arquitectura de l’obra i equilibrats acords de tintes planes Té tendència al muralisme Fou un dels fundadors del Saló d’Octubre de Barcelona, en les…
Ramon Rigol i Font
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i decorador.
Deixeble de Josep Pascó a Llotja El 1911 fou premiat a la VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona amb els dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada El 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid, i amb un exlibris guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona El 1919 el Cercle Artístic de Barcelona li concedí la medalla d’or El 1921 anà becat a Viena Participà a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 Decorà el despatx i la biblioteca de Cambó 1925 i els salons de Capitania General 1929, entre altres obres El 1936 concorregué al primer…
Martha Graham

Martha Graham
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa nord-americana.
Considerada una de les personalitats més renovadores de la dansa i la coreografia del s XX, el 1927 fundà la School of Contemporary Dance, on formà els membres de la seva pròpia companyia amb la qual desenvolupà i difongué per tot el món les seves concepcions En la dansa, el seu estil volgué ésser una adaptació de gests i de posicions naturals, i en la coreografia introduí escenografies de gran sobrietat La seva obra, que comprèn més de 160 títols, conté, entre d’altres Lamentation 1930, Appalachian Spring 1944, amb música d’ACopland, i Circe 1963 Es retirà el 1964, i el 1969…
Robert Bresson

Robert Bresson
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Sempre al marge dels corrents dominants al cinema, i imbuït d’un humanisme sensiblement espiritualista, desenvolupà una obra de rigor i sobrietat ascètics, que arribà sovint a l’hermetisme — Au hasard Balthazar 1967, Mouchette 1968 i Une femme douce 1969— Més entenedors són Les dames du bois de Boulogne 1945, Le journal d’un curé de campagne 1950, basat en la novella de Bernanos, Un condamné à mort s’est échappé 1956, Pickpocket 1959, Le procés de Jeanne d’Arc 1962, Quatre nuits d’un rêveur 1971, Lancelot du lac 1974, Le diable probablement 1977, Os d’Or del Festival de Berlín i…
Ricard Anckerman i Riera
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma, a París i a Londres, on estigué exiliat Fou regidor republicà el 1868 Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí i, com a pintor d’escenes històriques, executà la d’Alfons el Magnànim rebent els consellers 1884, al paranimf de la Universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglas i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Ciutat de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració i cromatisme…
Pedro Cifuentes
Música
Compositor i organista espanyol.
Serví com a organista de la capella reial de Madrid entre el 1734 i el 1745, any en què li fou conferit el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, tasca que exercí fins a la seva mort S’han conservat diverses composicions litúrgiques seves, especialment a la catedral de Santiago, entre les quals destaquen lamentacions de Setmana Santa i diversos motets per a vuit veus A la biblioteca del duc dhi ha una referència a una obra de Cifuentes que es representà al Coliseo de la Cruz el Melodrama armónica intitulada ’La fineza acreditada vence el poder del destino' La…
Biblioteca Pública de Lleida
Centre de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya des de l’any 1980.
Fou creada el 1842 per acollir el fons de les biblioteques, els convents i les entitats religioses lleidatanes afectats per la desamortització de Juan Álvarez de Mendizábal El 1998 fou traslladada al centre de la ciutat, a l’antiga casa de la Maternitat, construïda durant la segona meitat del s XIX L’adaptació de l’edifici per a biblioteca pública és obra de l’arquitecte Daniel Gelabert i donà com a resultat una construcció de quatre plantes amb una superfície útil de gairebé 6 000 m 2 , d’extraordinària lluminositat natural i artificial i de gran sobrietat És la receptora del…
música xilena
Música
Art musical conreat a Xile.
Ultra la música autòctona, d’una gran riquesa rítmica i sobrietat melòdica, encara ben viva entre els indis araucans, Xile posseeix un repertori tradicional de música popular molt ric, dins el qual es destaca la cueca , dansa nacional cantada Un dels primers compositors és José Zapiola, autor de música eclesiàstica i d’himnes cívics la seva personalitat dominà la vida musical xilena del s XIX Elscompositors més significatius de la música xilena del s XX són Enrique Soro 1884-1954, Alfonso Leng 1884, Pedro Humberto Allende 1885-1966, Carlos Isamitt 1887 i Domingo Santa Cruz 1899…
zapoteca
Danzantes , relleus zapoteques trobats a Monte Albán, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu d’un poble indígena del Mèxic centromeridional que viu a l’actual estat d’Oaxaca i s’estén pels estats de Veracruz, Chiapas i Guerrero.
La cultura dels zapoteques uns 540 000 el 1995 varia segons l’hàbitat la muntanya, la vall o la costa i l’economia de subsistència, de mercat o urbana La societat és organitzada entorn de centres de població amb una base agrícola Malgrat llur catolicisme oficial, mantenen innombrables creences i ritus antics A l’època precolombina tingueren una cultura important 100-800 dC, centrada al turó de Monte Albán, a la vall d’Oaxaca, on hi ha nombroses construccions de pedra d’una gran sobrietat i harmonia, terrasses escalonades, grans places per a les processons i actes de culte, jocs…
