Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
captador solar
Captador solar de tipus pla
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Dispositiu emprat per a captar l’energia de la radiació solar.
El més senzill és el captador pla , que consta d’una mena de capsa de poc gruix, tapada amb un vidre, a l’interior de la qual hi ha un serpentí per on circula el líquid transmissor de la calor generalment aigua La radiació incident, tant la directa com la reflectida per la cara interior del vidre efecte d’hivernacle, escalfen els tubs i, per tant, el fluid que contínuament hi circula Poden arribar a escalfar el líquid transmissor fins a temperatures de 120°C, són barats i tenen l’avantatge que, tot i ésser fixos, llur rendiment és força elevat encara que el Sol no sempre incideixi…
Algol
Astronomia
Estel doble, format per dos estels separats uns 10 milions de quilòmetres, a la constel·lació del Perseu.
Es tracta realment d’un sistema triple, ja que Algol A i Algol B orbiten ensems al voltant d’un tercer estel És el prototip dels estels binaris eclipsants de període comprès entre 2 i 3 dies Algol A estel blau de la seqüència principal, de classe B 8 i 3,7 masses solars és el més brillant del sistema i produeix gairebé tota la llum que hom rep Algol B estel vermell, de classe G i 0,8 masses solars gira al voltant d’Algol A en 2,87 dies Els eclipsis que l’un produeix en l’altre són el motiu de la variació de magnitud entre els valors 2,2 i 3,5 El sistema és a una…
coet
Militar
Projectil autopropulsat, en el qual l’element impulsor és constituït per un coet de pólvora o qualsevol altre propulsant; a diferència del míssil, el seu guiatge és exclusivament inicial i obeeix les lleis de la balística.
Per la seva poca precisió de tir, és emprat en els bazuques o llançagranades i les bateries llançacoets contra objectius molt propers o de grans dimensions La major part dels coets que estan en funcionament actualment són versions més potents de coets de sèries anteriors No obstant això, s’estan començant a estudiar i construir nous sistemes de propulsió Els coets iònics es basen, de la mateixa manera que els coets químics corrents, en la tercera llei de Newton La diferència és que no fan servir els gasos generats en una combustió per a obtenir l’impuls, sinó que usen partícules carregades…
cèl·lula solar
Tecnologia energètica
Cèl·lula fotovoltaica destinada a produir energia elèctrica a partir de la radiació solar.
Inicialment eren constituïdes per una capa de seleni, recoberta per una làmina d’or, que era dipositada sobre un suport de ferro niquelat Posteriorment, es van desenvolupar altres tipus basats en les propietats de la junció p-n dels semiconductors inicialment silici, i més tard materials composts dels grups III-V, com arsenur de galli, o composts dels grups II-VI, com el sulfur de cadmi, etc Aquests darrers dispositius presenten un rendiment de conversió d’energia superior als anteriors, i han esdevingut, per tant, els components usuals de les cèllules solars La recerca de…
obriülls
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 5 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes en roseta i de capítols de flors purpúries i fortament espinoses.
Creix en camins calcigats, solars i sestadors de bestiar
mes tròpic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel cercle horari del punt vernal.
La seva durada és de 27,32158 dies solars mitjans
mes anomalístic
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel perigeu de la seva òrbita.
La seva durada és de 27,55455 dies solars mitjans
queixals de vella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les zigofil·làcies, ajaguda, de 10 a 60 cm, pelosa, de fulles oposades i paripinnades, de flors grogues, solitàries i axil·lars, i de fruits de contorn pentagonal, formats per cinc cocs durs i espinosos.
Creix en camps, ermassos, vores de camins, vies de tren, solars suburbans, etc
protuberància
Astronomia
Brollador de gas que s’origina a la cromosfera solar i que es propaga dins la corona fins a atènyer alçades d’alguns milers de quilòmetres.
Les protuberàncies poden presentar diverses formes i comportaments, però en general hom les classifica en eruptives i quiescents Les protuberàncies eruptives són bastant brillants i es formen a les regions de les taques solars Sovint es presenten com a grans ponts de gas entre dues taques de polaritat magnètica oposada, i llur alçada dins la corona pot arribar a ésser de l’ordre de 40 000 km Les protuberàncies eruptives tenen probablement una certa relació amb les erupcions solars, perquè moltes vegades apareixen a llur entorn Les protuberàncies quiescents , també…