Resultats de la cerca
Es mostren 395 resultats
aliatge
Tecnologia
Substància metàl·lica composta de més d’un element.
Els constituents dels aliatges són solucions sòlides, combinacions o mescles íntimes heterogènies de dos o més metalls, i combinacions d’un o més metalls amb elements no metàllics, que manifesten propietats metàlliques Exemples d’aliatges corrents són l’acer, el llautó, el bronze, el cuproníquel i el duralumini Els aliatges difereixen molt per llurs propietats dels elements que els formen, i, quan llur composició és adequada, permeten de millorar netament les característiques dels metalls purs pel que fa a la resistència mecànica i a l’abrasió, la resistència a la corrosió i a l’oxidació a…
floculació
Química
Tractament a què hom sotmet els sòlids disgregats dispersos en el si d’un fluid per tal de formar agregats de partícules que facin possible la separació del sòlid per sedimentació o per filtració.
Hom l’empra solament quan les partícules sòlides són molt petites aproximadament d’1 μm o de menys
lubrificació

Esqeuma de lubricació d’un motor d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Acció i efecte de lubrificar.
La lubrificació té per objectiu de reduir el fregament entre les superfícies sòlides que llisquen en contacte mutu per tal de disminuir les pèrdues d’energia i el desgast de les peces Hom l’aconsegueix interposant entre les superfícies una substància oliosa o greixosa, anomenada lubrificant , amb la qual cosa hom substitueix el fregament entre les superfícies seques pel fregament intern del lubrificant Hom assoleix la lubrificació perfecta, anomenada lubrificació fluida , quan les dues superfícies sòlides resten completament separades pel lubrificant aleshores la força de fregament és…
dejecció
Geomorfologia
Conjunt de materials rocallosos acumulats per l’acció dels fenòmens externs de la terra (corrents fluvials, vents, etc), o pels interns (volcans).
Els torrents formen els cons de dejecció con de dejecció Les dejeccions volcàniques engloben la lava fosa i les partícules sòlides bombes, lapillis o cendres
lactida
Química
Nom genèric dels èsters cíclics formats per esterificació entre dues molècules d’α-hidroxiàcids, segons l’esquema de formació
.
Les lactides són gairebé totes sòlides, es fonen a baixa temperatura i s’hidrolitzen per acció de les bases per donar les sals dels àcids dels quals deriven
biopel·lícula
Agronomia
Estructura formada per poblacions bacterianes, que creixen en una matriu d’exopolisacàrids.
Les biopellícules queden adherides a superfícies sòlides en contacte amb l’aigua La formació de biopellícules pot produir problemes importants en la salut pública, en l’eficiència dels sistemes de reg i en la qualitat de l’aigua
nefridi
Zoologia
Òrgan excretor típic dels metazous triploblàstics celomats i segmentats.
Generalment hi ha dos nefridis per metàmer El nefridi pot evacuar substàncies sòlides i líquides, bé que en certs casos es transforma en nefrosolenocit i solament pot filtrar les desfetes líquides Consta de tres parts nefròstoma, nefroducte i nefròpor
comptador d’escintil·lacions
Física
Dispositiu que detecta partícules en comptar les escintil·lacions que es produeixen en un escintil·lador
, mitjançant un fotomultiplicador i un cirtuit comptador.
Com a escintilladors hom empra sovint solucions líquides d’escintilladors orgànics o minerals sòlids en benzè, xilol, toluè, etc, o bé solucions sòlides d’escintilladors en plexiglàs, poliestirè, etc, tot i que les solucions són sempre menys eficaces que els cristalls purs
dentifrici
Cosmètica
Dit de la substància emprada per a netejar-se les dents.
Actualment els dentifricis són presentats en forma de pasta les preparacions líquides i sòlides no són tan utilitzades Contenen, en general, un abrasiu suau, un detergent i un neutralitzador dels àcids, a part els correctius, les essències i la sacarina, però mai sucre, per a millorar el sabor L’efecte neutralitzador sol provenir del mateix abrasiu o del detergent
forma farmacèutica
Farmàcia
Cadascuna de les varietats en què es pot presentar un medicament per tal de facilitar-ne l’administració al malalt.
Hom les pot classificar, segons la natura física, en sòlides comprimits, càpsules, dragees, píndoles, llapis, líquides xarop, liniment, solucions, injectables i semisòlides pomades, cremes, conserves Segons la via d’administració, hom les classifica en orals, rectals supositoris i ènemes, injectables si hom les aplica per dessota de la pell i tòpiques si hom les aplica al damunt de la pell