Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
placenta
Botànica
En els sorus dels pteridòfits, protuberància de teixit foliar d’on arrenquen els esporangis.
Les bangiofícies
Rodòfits dels ordres de les porfiridials 1, 2, bangials 3, 4 i compsopogonals 5 1 Chroodactylon ornatum a aspecte general dels epífits sobre Enteromorpha x 2 b detall dels filaments x 160 c detall de les cèllules x 1000 2 Porphyridium cruentum a detall de les cèllules x 3300 3 Goniotrichum alsidii a aspecte general x 7 b aspecte general al microscopi x 70 c detall de les cèllules i de la ramificació x 800 4 Erythrotrichia carnea a aspecte general de diversos tallus epifitics sobre Corallina x 7 b detall d’un feix de filaments x 50 c detall de les cèllules i dels filaments x 400 5 Compsopogon…
Els mixomicots atípics
Els protosteliomicets Processos biològics característics dels protosteliomicets a dalt, esporogènesi en Nematostelium ovatum a baix, cicle vital de Ceratomyxa fruticulosa Hom hi ha indicat 1 cèllula vegetativa ameboide procedent de la germinació de l’espora, 2 estadi inicial de prespora, 3 estadi en forma de barret, 4 aparició de l’esteliogen, 5 inici de la formació de l’estípit, 6 darrer estadi de la formació de l’estípit l’esteliogen penetra dins el tub de l’estípit, 7 esporocarp madur, amb una espora terminal envoltada per una coberta exterior a la part alta de l’estípit hi ha una…
osmundàcies
Botànica
Família d’osmundals integrada per falgueres homospòriques amb esporangis sense anell i no disposats en sorus.
Comprèn vora 20 espècies de les regions càlides i temperades
llengua de cérvol
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de fulles enteres, lanceolades, llargues de 10 a 60 cm, amb sorus linears.
Creix en llocs ombrívols, a l’Europa humida
falzilla negra
Botànica
Falguera de fulles pinnaticompostes, de la família de les polipodiàcies, de 10 a 50 cm, de contorn triangular, amb sorus estrets.
Creix en boscs i llocs ombrívols
falguera femella
Falguera femella
Jon Sullivan iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Falguera de rizoma curt, de la família de les polipodiàcies, de fulles bipinnaticompostes de 20 a 150 cm, amb sorus oblongs.
Creix en llocs ombrats i humits dels Pirineus i d’altres muntanyes plujoses
Els feòfits o algues brunes
Característiques del grup Els feòfits es distingeixen bé de la resta dels fílums d’algues pel seu color, referible sempre a la gamma dels bruns, des del daurat fins al negre, passant per tonalitats bruno-olivàcies, bruno-vermelloses, etc Per això són també coneguts amb la denominació d’ algues brunes A nivell sistemàtic, però, i per a una correcta definició del grup, hem de recórrer a criteris més estrictes, encara que siguin menys immediats per a l’observador Per exemple, és fonamental la natura química dels pigments fotosintetitzadors, que als feòfits són clorofilles a i c mai b ,…
aspidi
Botànica
Gènere de falgueres, de la família de les polipodiàcies, amb sorus arrodonits sobre totes les fulles i coberts d’un indusi fixat pel centre.
A lonchritis , de 15 a 45 cm, amb fulles coriàcies, és freqüent en zones rocalloses altes 1 000-2 500 m Actualment s’inclouen dintre el gènere Polystichum
leptosporangi
Botànica
Esporangi, generalment petit i pedunculat, de paret constituïda per un sol estrat, que forma un nombre reduït d’espores, situat als sorus de les falgueres leptosporangiades.