Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
Arturo Sosa Abascal
Cristianisme
Jesuïta veneçolà.
Pertanyent a una família de l’elit veneçolana, el seu pare fou diverses vegades ministre de Finances de Veneçuela El 1966 ingressà a la Companyia de Jesús i el 1977 fou ordenat sacerdot Llicenciat en filosofia per la Universitat Catòlica Andrés Bello 1972, estudià també teologia 1978 i es doctorà en ciències polítiques per la Universitat Central de Veneçuela 1994 Redactor 1977-96 i director 1979-96 de la revista SIC , i director del Centro Gumilla 1985-94, fou coordinador de l’apostolat social de la Companyia de Jesús a Veneçuela 1979-85, de la qual fou superior provincial en 1996-2004…
Pere Sosa i López
Música
Compositor i pedagog valencià.
Adquirí la seva formació musical al Conservatori de València, on guanyà el primer premi de composició en acabar els estudis Al llarg dels anys mantingué la seva vinculació amb aquest centre, del qual fou catedràtic d’harmonia 1948 i també director Presidí l’Associació de Professors d’Orquestra i el Sindicat Musical de València Entre els seus deixebles hi ha M Palau i Boix Com a compositor, destacà en el repertori simfònic amb obres com Tonadas de amor i Endresas , aquesta darrera per a orquestra de corda També compongué obres per a cantant i orquestra, entre les quals Lo Cant del Valencià
L'electroquímica de Flix. I finalment, la Sosa!
L’Electroquímica de Flix SA La sosa o carbonat de sodi és un dels components més importants de la química, segons tots els diccionaris i les enciclopèdies del segle XIX Com a blanquejant té utilització directa en la indústria tèxtil i és també indispensable per a la fabricació del sabó i del vidre La sosa natural es trobava en les cendres de la barrella, una planta herbàcia força corrent als Països Catalans, vora del mar Durant el segle XVIII el conreu de la barrella fou intensiu en zones com el Delta de l’Ebre, el Baix Cinca o la regió d’Alacant, d’on s’exportava…
hidròxid de sodi
Química
Base forta, de gran importància econòmica, que es presenta comercialment en forma de peces petites (escates o llentilles).
És altament higroscòpic i es carbonata ràpidament en l’aire És soluble en aigua i alcohol, es fon a 318°C i bull a 1 390°C Hom l’obté per diversos mètodes basats en l’electròlisi del clorur sòdic Troba molt diverses aplicacions, entre les quals cal esmentar la preparació d’altres substàncies neutralització, saponificació, en diversos processos de refinatge, en química analítica, en la regeneració de resines bescanviadores d’ions i en la metallúrgia de l’alumini
Jerónimo de Sousa
Genealogia
Cristianisme
Franciscà portuguès especialitzat en genealogia.
Escriví sermons en castellà i llatí, obres teològiques i místiques És considerat un dels pares de la genealogia moderna Ideà un mètode d’enumeració dels avantpassats per a les taules d’ascendents, que utilitzà per primera vegada en la Noticia de la gran casa de los marqueses de Villafranca y su parentesco con los mayores de Europa Nàpols, 1676 i que més tard divulgà Stradonitz
barrella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’uns 30-60 cm d’alçària, ramificada des de la base, de fulles linears semicilíndriques, blanes, i flors espaiades, poc vistoses.
Viu en sòls salabrosos, vora estanys salats, salines, etc, de la regió mediterrània Per incineració dóna una cendra molt rica en carbonat sòdic i carbonat potàssic, la sosa o barrella Aquesta cendra constituí, fins al s XIX, una important primera matèria Al s XVIII el conreu de la barrella assolí la màxima extensió Els Països Catalans, igualment com les costes de Múrcia, d’Andalusia oriental i de Sicília, foren un dels principals proveïdors del mercat europeu N'hi hagué extenses zones de conreu i de fabricació a la regió d’Alacant, al delta de l’Ebre i a les planes occidentals…
canyamet
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’una alçària de 50 a 100 cm, de tija dreta, glabra, subllenyosa, molt ramificada, fulles alternes petites i flors axil·lars ternades poc vistoses.
Viu en terres salines, gairebé per tot el litoral català
salicòrnia glauca

Salicòrnia glauca
(CC0)
Botànica
Arbust, de la família de les quenopodiàcies, de fins a 1 m d’alçària, de tiges articulades, suculentes i glauques o amb coloracions vermelloses, de fulles oposades esquamoses, de flors inconspícues aplegades en cimes triflores i de fruits en núcula.
Es fa en salobrars, a l’Europa meridional
viscósa
Indústria tèxtil
Solució xaroposa, molt viscosa, obtinguda tractant linters de cotó o polpa de fusta o de cel·lulosa amb sosa càustica per a obtenir l’alcalicel·lulosa, que per l’acció del disulfur de carboni es transforma en xantat de cel·lulosa.
La dissolució d’aquest últim compost amb sosa càustica dóna la viscosa, emprada en la fabricació del raió viscosa