Resultats de la cerca

Fou mestre de retòrica a Milà i bisbe de Pavia En ocasió del cisma acacià, anà a Constantinoble per tal d’establir un acord entre Roma i l’Església grega La seva obra comprèn 297 cartes i una sèrie de petits tractats la Vita d’Epifani, bisbe de Pavia, un Libellus adversus eos qui contra synodum scribere praesumpserunt , un panegíric de Teodoric, l' Eucharisticum de vita sua i les Dictiones, discursos d’argument divers Els seus poemes demostren habilitat poètica i retòrica i una combinació de cultura cristiana i pagana, característica de la seva obra

Aparegué en fascicles 1881-84 a Palma i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix 1894 Les notícies són extretes de manuscrits de diversos autors mallorquins, com Joan Binimelis, Guillem Terrassa, Josep Maria Bover o Bonaventura Serra i Ferragut reprodueix, a més, documents inèdits importants, com l' Auto general de la inquisició de Mallorca al 13 de gener de 1675, o impresos rars, com el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos en la sua Ciutat de Mallorques 1542

Escriví O mistério da estrada de Sintra 1870, novella fulletonesca, en collaboració amb Eça de Queirós Malgrat la seva vinculació als joves de Coïmbra, adoptà una actitud contrària a la d’Antero de Quental en la polèmica “Qüestió de Coïmbra” 1865, que inicià la literatura moderna a Portugal A As farpas , publicació mensual iniciada el 1871 i que atenyé els onze volums, criticà les fórmules i els prejudicis de la vida portuguesa, sota la inspiració del proudhonisme La seva influència fou immensa Escriví també cròniques de viatges A Holanda, 1883 John Bull e a sua ilha , 1887

Mestre de cant de Mallorca JM Bover, partint d’informacions d’altri, el fa autor d’un poema en quintetes escrit arran de la victòria de Lepant, Vertadera relació del combat naval dels cristians tengut en lo golf de Lepanto cuantre els infaels Barcelona 1571 i en transcriu tres estrofes tenen l’aspecte d’una relació en vers, com les publicades en plec solt És molt improbable que Pont sigui autor de Les estillades i amoroses lletres trameses per Bartomeu Sirlot a la sua senyora i per ella a ell , malgrat l’atribució que li fan alguns impresos d’aquest text valencià cinccentista

Els estudiosos creuen que aquest castell era situat al cim del puig de Bassegoda, al municipi del mateix nom Com sigui que no ens n’han arribat restes, en tenim molt poca informació Cronològicament el castell surt esmentat a partir de l’any 1070 i en tenim notícies fins L’any 1292 Tot i que no podem donar una línia successòria dels senyors del castell, sí que disposem de notícies d’algun d’ells Així, el primer del qual sabem alguna cosa és Guillem Bernat “ Guillermi Bernardi ” fill d’Arsenda, que prestà jurament de fidelitat al comte Bernat II de Besalú, probablement després de l’any 1070…

D’aquesta església, se n’ha perdut el record i no resten vestigis arquitectònics que permetin saber l’indret on era situada Se’n coneix l’existència per tres documents del segle XI, dels anys 1050, 1073 i 1074, encara que aquest darrer és la publicació sacramental del testament anterior En el testament del 1050 de Trasgonça s’especifica el llegat d’un alou a l’església de Sant Cosme i Sant Damià, situada a la vila d’Adrall En el testament de Guitard, del 1073, consta la deixa de la seva església de Sant Cosme d’Adrall, que vol “ remaneat ad Gersen, nepota mea, in vita sua, et post eius morte…

Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres,  La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i  La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla scultura gotica in…

El 1952 fundà el Teatro d’Arte Italiano amb Vittorio Gassman i fou director del Teatro Stabile de Gènova 1962-76 i del TS de Roma 1976-83 i coeditor de L’Enciclopedia dello spettacolo Obtingué un gran renom amb les seves innovacions sobre Brecht, Pirandello i Goldoni i reivindicà D’Annunzio Des dels anys seixanta s’interessà pels autors italians contemporanis i els clàssics en general Timó d’Atenes de Shakespeare 1983, Ciascuno a suo Modo 1984 i Come prima meglio di prima 1990, ambdós de Pirandello Entre els seus texts destaquen L’Esposizione universale 1949, Tre quarti di luna 1953, La sua…

A l’església de Santa Maria l’any 1032 se celebrà un judici sobre uns béns situats a Santa Oliva, al qual assistí Bonfill, senyor de Castellví de Rosanes Es diu que l’església és situada sota el castell de Rosanes, prop del mercat de Martorell El 1063 s’hi jurà el testament de Guitart Bernat, un dels feudataris dels Castellví Udalard Ramon de Rosanes feu un llegat a l’església el 1123 “ pro anima sua in sacrificiis ” Guillem Ramon I, al seu testament del 1110, deixà a l’església 5 mancusos per a la seva dedicació, per la qual cosa sabem que l’edifici devia estar quasi acabat, i 5 als clergues…

El poble d’Aguilar, actualment despoblat, és situat al peu de la serra dels Avenlales, a l’esquerra de l’Éssera Una de les primeres referències de la seva església data del 1170, any en què el bisbe Guillem Pere dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda, “ pro stabilitate et melioratione domus sua ”, amb les quartes episcopals de l’església d’Aguilar Posteriorment, ja a la darreria del segle XIII, en la relació d’esglésies i parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal recaptada durant els anys 1279 i 1280, figura l"’abat” d’Aguilar dins l’ardiaconat de Ribagorça, el qual aportà un…