Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
disc
Esport
En l’atletisme, instrument de forma lenticular compost d’un cos de fusta al centre del qual hi ha dues plaques metàl·liques unides solidàriament amb un dispositiu per a regular el pes, voltat totalment d’un cercle de metall.
El disc té un diàmetre de 22 cm, un gruix a la part central de 4,5 cm, el qual va disminuint cap als costats, i un pes de 2 kg per a la categoria femenina és de 18 cm i de 3,8 cm respectivament, i pesa 1 kg El llançament del disc constitueix una prova que forma part del programa olímpic com a especialitat i també en les proves combinades del pentatló i el decatló masculins El llançament té lloc des d’un cercle de ciment de 2,5 m de diàmetre l’atleta l’inicia d’esquena a l’indret on ha de dirigir-lo i avança tot girant sobre ell mateix per tal de poder imprimir la màxima força centrífuga al…
Sant Llorenç del Pinell de Brai
Art romànic
El lloc del Pinell és esmentat per primera vegada el 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers des d’aleshores restà subjectat a la comanda templera de Miravet La repoblació de l’indret fou un xic més tardana El 1198 el preceptor de Miravet concedí una carta de poblament i franquesa al Pinell Aquest intent de repoblació, però, no prosperà i uns anys després, el 1207, el preceptor de Ribera, Bernat de les Gunyoles, expengué una nova carta de població L’església parroquial, dedicada a sant Llorenç, surt esmentada en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280…
presoner | presonera
Subjectat, privat de llibertat, de poder anar-se’n o moure’s.
catenària

Elements d’una catenària en suspensió
© Fototeca.cat
Transports
Estesa de cables que constitueix la línia aèria de contacte dels ferrocarrils elèctrics i tramvies, disposada de manera que el cable de contacte resti en tots els seus punts a la mateixa altura sobre la via.
Consta essencialment d’un cable portant , penjat als pals o pòrtics de subjecció, que aguanta el cable de contacte per mitjà d’unes pèndoles El cable de contacte és subjectat als pals mitjançant uns tensors transversals aïllants que eviten les oscillacions En la catenària composta el cable de contacte penja d’un cable portant auxiliar que li és parallel i que, al seu torn, penja del cable portant principal Aquesta disposició millora la flexibilitat del fil al pas del pantògraf, i permet velocitats superiors a 120 km/h La catenària amb suspensió en Y millora la flexibilitat i…
blondin
Tecnologia
Transportador aeri bicable de via única, proveït d’un mecanisme d’elevació de la càrrega, i que consisteix en un carro que es trasllada damunt un cable sostenidor i accionat per un cable tractor.
El carro sol ésser format per un bastiment rectangular metàllic disposat verticalment i proveït de quatre politges de gorja fonda les dues politges superiors per a grans càrregues n'hi ha més de dues roden damunt el cable sostenidor, i les dues inferiors guien el cable del mecanisme d’elevació El carro també és proveït d’unes politges que guien el cable tractor en el seu retorn El cable sostenidor , subjectat pels extrems —mitjançant un ancoratge en l’un i un contrapès que el tesa en l’altre— a dues torres metàlliques eventualment muntades damunt rodes que li permeten de…
escut
Història
Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuir o fusta, que hom portava al braç esquerre.
Els escuts grecs eren circulars, mentre que els romans eren rectangulars Al començament de l’edat mitjana eren de fusta amb el centre de metall Les illustracions revelen que a Catalunya, a l’època comtal, eren usades dues menes d’escut el rodó, adequat per a lluitar a peu, i el d’ametlla guerrers de la Bíblia de Rodes i dels segells eqüestres dels comtes de Barcelona, propi per a la lluita a cavall Ambdues modalitats persistiren al segle XIII, en què aparegué també el de forma ogival les corretges amb què l’escut era subjectat al braç ja rebien llavors el nom de maniple Al s XIV…
Nostra Dòna de Solatge
Aquesta església és la parròquia del poble de Solatge És construïda a la part alta de la localitat, que és a la riba esquerra de l’alta vall del Verdoble El topònim Solatge és documentat per primera vegada el 1073 Soladgue , associat a un tal Bernat Guillem, la signatura del qual figura en l’acta per la qual el monestir de Santa Maria de Cubièras fou subjectat a l’abadia de Moissac Aquest personatge podria ser el representant d’una família senyorial establerta a Solatge En l’acta de submissió a Simó de Montfort que féu Guillem de Perapertusa l’any 1217, trobem un Bernat de…
literatura sarda
Literatura
Literatura conreada en llengua sarda.
Lligada a les diverses sorts polítiques que han subjectat Sardenya a diverses colonitzacions, és escassa Dels segles XI-XIV, de relativa independència política, resten nombrosos documents de caire jurídic, interessants des del punt de vista lingüístic, com els codaghes i la carta de logu Successivament hom escriví en català o en castellà, fins i tot després de passar a dependre del Piemont i fins el 1760 Al segle XVI Gerolamo Araolla escriví poesies i rimes de caràcter religiós de valor escàs fou, en canvi, important el seu intent de crear un sard illustre comparable a les…
ballesta

ballesta de torn
© Fototeca.cat
Història
Arma ofensiva formada per un arc
(de fusta, banya o acer) amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta anomenat arbrer
.
Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la…
Els podicipediformes: cabussons
Els cabussons són, com indica el seu nom genèric, molt bons cabussadors, i exclusivament aquàtics La manca de cua i la morfologia del bec, caràcters que s’aprecien en aquest cabusset en plomatge hivernal Podiceps ruficollis , els diferencia dels ànecs Xavier Ferrer Els podicipediformes Podicipediformes són molt semblants en la forma, però més petits que les calàbries, amb les quals no es relacionen evolutivament la diferència més visible entre ambdós ordres la trobarem a les potes, palmades les de les calàbries i lobulades les dels cabussons Els cabussons són exclusivament aquàtics i…