Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
sulfur d’alumini
Química
Sòlid grisós, obtingut escalfant alumini en pols amb sofre.
Amb aigua dóna H 2 S
sulfur d’amoni
Química
Sòlid cristal·lí groc, estable només sota 0°C; a temperatures més altes es descompon donant amoníac, hidrògenosulfur d’amoni i polisulfur.
És obtingut en fred bé fent passar H 2 S en amoníac concentrat, bé fent reaccionar volums adequats de H 2 S i NH 3 a -18°C És emprat per a patinar bronze, en la indústria tèxtil i en fotografia
sulfur de ferro (III)
Química
Tecnologia
Compost obtingut sintèticament i que serveix per a preparar l’àcid sulfhídric.
El bisulfur FeS 2 és la pirita natural emprada per a la fabricació de l’àcid sulfúric
tioèter
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics de fórmula general R 1
-S-R 2
.
D’acord amb les regles de la IUPAC, són anomenats anteposant el mot sulfur als noms dels radicals R 1 i R 2 Alternativament, hom els pot anomenar mitjançant prefixos alquiltio- o ariltio- o emprant la nomenclatura de reemplaçament fent servir el prefix tia - Hom els obté per una varietat de mètodes, entre els quals cal esmentar l’escalfament d’halogenurs d’alquil amb sulfur potàssic, la síntesi de Williamson emprant sals de tiols, la reducció de sulfòxids i sulfones i l’addició de tiols o olefines en presència de peròxids Els tioèters simètrics poden també ésser preparats per…
estibina

estibina
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic, formant cristalls prismàtics allargats segons l’eix c
.
Es presenta en agregats de cristalls aciculars i en masses radiades columnars o granulars Té una duresa 2 i una densitat 4,66 És opac De color gris de plom i d’esclat metàllic, és la mena més important de l’antimoni N'hi ha a les venes i als dipòsits de reemplaçament formats a baixa temperatura, i també en els formats per les fonts termals, principalment a Human Xina, Mèxic, Bolívia, Algèria i, als Països Catalans, al Ripollès
enargita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic en cristalls generalment tabulars o prismàtics i sovint també en masses granulars.
Fràgil, té una duresa de 3 i una densitat de 4,45 És d’un color negre grisós o negre de ferro, i és opac Passa a tennartita per alteració i a una varietat d’arsenat de coure per oxidació És mena del coure Els jaciments més corrents són en venes i dipòsits de substitució, i els principals són a Xile, al Perú, Mèxic i a Butte, Buigham i Tintic EUA
iperita

El primer atac letal i devastador de gas mostassa fou realitzat per l’exèrcit alemany el 25 d’abril de 1915, durant la l Guerra Mundial, en l’anomenada segona batalla de Ieper (Ypres)
Química
Compost sulfurat que es presenta en forma de líquid oliós, es fon a 13°C i bull a 215-217°C.
Fou emprat com a gas de guerra, a causa de la forta acció vesicant sobre la pell i les mucoses
argentita
argentita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’argent, Ag2S.
És la forma d’alta temperatura del sulfur d’argent superior a 179°C a temperatures inferiors es forma l'acantita Els cristalls cúbics conserven la forma en disminuir la temperatura És de color gris plom fosc, de lluïssor metàllica que es torna mat en oxidar-se, tova i bastant pesant Es presenta en octàedres o en agregats holoaxials Té una duresa de 2-2,5 i un pes específic de 7,2-7,4 És la mena més important de l’argent es troba sovint associada a la galena galena argentífera És abundant a Mèxic
pirita
pirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de ferro, FeS2, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.
El seu nom prové del grec 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries També pot aparèixer en masses granulars, radiades o globulars Presenta un tipus de macla d’interpenetració anomenada pyrítes 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries…
postprecipitació
Química
Aparició lenta d’una segona fase deprecipitació, constituïda per un producte diferent del que hom intenta precipitar, i que s’esdevé amb posterioritat a la precipitació primària.
El fenomen de postprecipitació és una causa corrent d’impurificació de precipitats i té importància en els processos de separació de cations metàllics n'és un exemple característic la postprecipitació del sulfur de zinc sobre el sulfur mercúric Pot ocórrer únicament quan el líquid que sobreneda és sobresaturat respecte a un compost que cristallitzi lentament Aquestes precipitacions lentes solen donar-se quan, superat el producte de solubilitat d’un compost, la concentració d’un dels seus ions constituents és molt petita