Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
bust
Bust policrom, retrat escultòric de Nefertiti (segle XIV aC), esposa d’Akhenaton i reina d’Egipte (Museu de Berlín)
© Corel Professional Photos
Escultura
Escultura que només presenta el cap i la part superior del cos.
El bust ha esdevingut un gènere que, segons les èpoques i els estils, ha adoptat amb preferència una forma i unes mesures determinades Bé que hi pot haver busts per mutilació, és a dir, com a fragment d’una escultura de cos sencer, llur importància està en el fet d’ésser un tipus especial de disciplina escultòrica Històricament, la seva existència apareix reduïda al món europeu, bé que hom pot trobar busts a Egipte el de Nefertiti, per exemple A Grècia el de Pèricles, de Crèsiles, i sobretot a Roma, el bust adquireix una autonomia plena, al servei del retrat, basant-se en les imagines maiorum…
Compra dels ous
Quan es compren ous és summament important verificar que la closca estigui intacta, ja que si presenta forats o fissures l’aliment podria estar contaminat en aquest cas, s’han de refusar sempre Encara que no és essencial, també és recomanable de refusar els ous que no tinguin la closca neta, especialment si no es pot observar clarament que estigui intacta Si bé els ous s’ofereixen en diverses categories, cal destacar que aquestes s’estableixen d’acord amb la grandària o, millor dit, del pes de cada unitat Quan en els plans d’alimentació es fa referència a la unitat, aquesta s’…
música romanesa
Música
Art musical conreat a Romania.
La música popular romanesa és d’una gran riquesa i ha restat comparativament al marge de la influència de la música culta això fa que presenti característiques modals, elements pentatònics, extensos melismes i altres característiques summament personals, sobre les quals han treballat compositors romanesos actuals i Béla Bartók Són importants les kolinde o cançons nadalenques i les dóină o cançons pastorals La música de dansa és principalment instrumental i té influència hongaresa i dels pobles de Iugoslàvia La música culta començà a ésser conreada al segle XVIII,…
àtac
Entomologia
Gènere de papallones de la família dels satúrnids, de grans dimensions (atenyen més d’un pam d’envergadura) i de coloracions summament vistoses.
A cada ala, en lloc d’ocel, tenen una zona transparent L’espècie A atlas , pròpia de la zona indomalaia, produeix una seda per a fer el capoll, que és aprofitada industrialment
sometent
Història
Organització de gent armada no professional creada en època moderna i inspirada en l’antic sagramental o sometent suprimit amb el decret de Nova Planta (1716).
Durant la Guerra Gran, davant l’angoixosa situació de l’exèrcit, el capità general de Catalunya, comte de La Unión, ressuscità el sometent 1794, que fou novament actiu durant la guerra del Francès 1808-14, i que destorbà els atacs francesos davant Roses, Barcelona i Tarragona Més o menys desorganitzat durant les guerres carlines, fou refet el 1855 per iniciativa dels grans propietaris rurals, amb el nom de Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya, i adoptà el lema Pau, pau i sempre pau Des d’aleshores tingué un caràcter de cos auxiliar d’ordre públic La Primera República l’abolí novament…
camaleó

Camaleó banyut (Ch. jacksoni)
© Corel / Fototeca.cat
Herpetologia
Nom de diversos rèptils saures, de la família dels camaleòntids, els quals pertanyen als gèneres Chamaeleo i Brookesia.
Es caracteritzen pel fet de tenir el cos comprimit lateralment, i el cap i el dors adornats amb una sèrie de crestes, carenes o banyes Llurs dimensions oscillen entre 6 cm i 57 cm segons les espècies La cua és en general prènsil els dits, ben desenvolupats i proveïts d’ungles, són disposats en dos grups, un de tres i l’altre de dos, i formen, així, una mena de pinça que els facilita la vida arborícola Les dents són de tipus acrodont, i la llengua, emprada per a caçar, és cilíndrica, summament llarga i protràctil Els ulls, que sobresurten de les òrbites, s’orienten a voluntat en…
artèria

Estructura d’una artèria
Anatomia animal
Vas sanguini que porta la sang que va del cor als òrgans.
En un sentit estricte només és possible de parlar d’artèries en els cordats, però per analogia són anomenats artèries diferents vasos d’altres organismes En els vertebrats, i per tant en l’home, una artèria és constituïda per tres capes o túniques la túnica interna o íntima , formada per un epiteli unistratificat i una capa elàstica interna la túnica mitjana , formada per fibres musculars llises i fibres elàstiques i la túnica externa o adventícia , sovint separada de la túnica mitjana per una capa elàstica externa, formada per fibres collàgenes i elàstiques Gràcies a les fibres elàstiques,…
empriu
Història del dret català
Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües (més rarament, terres ermes reduïbles a conreu), per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, gairebé sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu.
Hom ha considerat els emprius, propis de l’occident europeu, com a residus d’una primitiva propietat collectiva veïnal o com a concessió del sobirà o senyor feta als habitants dels pobles del seu domini No seria difícil de detectar a Catalunya una doble procedència romana i germànica testimoniada entre els visigots establerts sobre propietats d’hispanoromans Però en les contrades catalanes organitzades arran del principi de la conquesta cristiana, hom els registra ben aviat en la pràctica corrent de sostreure de la possessió o tinença individual del sòl rural les superfícies de…
Els moviments de la guatlla com a resposta adaptativa als canvis agrícoles
Els ocells dels ambients agrícoles es troben avui dia entre els més amenaçats, sobretot els que viuen en les anomenades pseudoestepes Les pseudoestepes són el resultat de la substitució al llarg de la història de les estepes naturals per conreus, majoritàriament conreus de cereals ordi, blat, etc Mentre que les estepes eren hàbitats relativament estables en el temps, els conreus de cereals són efímers, ja que les tasques agrícoles de sega, embalatge de la palla i, en molts casos, la llaurada immediata del terreny comporten a la pràctica la desaparició del conreu com a hàbitat, i justament…
art borgonyó
Art
Art desenvolupat a la regió borgonyona.
La història de l’art borgonyó es devia iniciar a l’època galloromana, bé que els seus monuments, dels quals destaquen els d’Autun, no presentin unes característiques locals pròpies sota el domini imperial L’establiment dels burgundis suposà la introducció de l’art germànic sepultures de Charnay-lès-Chalon Del domini carolingi resta una obra summament important les criptes de Saint-Germain d’Auxerre mitjan segle IX Amb el romànic sorgí el veritable art borgonyó, car, en realitat, solament algunes escasses esglésies Saint-Philibert de Tournus entren dins el marc del primer art…