Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
àcid ascòrbic
Bioquímica
Farmàcia
Pólvores blanques, molt solubles en aigua, de gust àcid, que es fonen a 192°C.
S'oxida amb gran facilitat, sobretot en medi alcalí només la forma levogira té activitat terapèutica Els símptomes per manca de vitamina C eren coneguts de fa molt temps ja al s XVI els exploradors i els mariners sabien, per experiència, que la fruita fresca i les fulles d’alguns arbres prevenien i guarien l’escorbut Però fins el 1912 hom no determinà que aquesta malaltia era produïda per la manca d’una substància continguda sobretot en les plantes, i molt reductora, que fou anomenada factor C Szent-Györgyi havia aïllat de les càpsules suprarenals un àcid, que, pel fet de tenir sis àtoms de…
estrona
Bioquímica
Un dels principals estrògens humans.
Produïda en els follicles dels ovaris durant llur maduració, en el còrtex de les glàndules suprarenals i en la placenta, hom la troba en forma de sulfat, normalment, en l’orina de la dona i a nivells més elevats durant l’embaràs És la responsable de la proliferació de la mucosa uterina i intervé en el cicle menstrual, juntament amb la progesterona i d’altres hormones de la hipòfisi
malaltia de Pepper
Patologia humana
Sarcoma congènit de les glàndules hepàtiques i suprarenals.
Fou descrita pel metge nord-americà William Pepper 1874-1947
endocrinologia
Medicina
Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que,…
El que cal saber del síndrome de Cushing
Patologia humana
Es denomina síndrome de Cushing el conjunt de trastorns produïts per una funció exagerada de l’escorça suprarenal, especialment derivats d’una secreció elevada i persistent de cortisol, com ara obesitat troncular amb acumulació de greix a la cara, coll i abdomen atròfia muscular en els membres fatigabilitat aprimament de la pell, que es torna greixosa hirsutisme, o creixement de pèl en zones no habituals estries violades en abdomen, membres, costats i natges hipertensió arterial i trastorns cardiovasculars absència de menstruacions en la dona hiperglucèmia i glucosúria i osteoporosi, o…
síndrome adrenogenital
Patologia humana
Conjunt d’anomalies d’etiologia diversa (defectes enzimàtics, congènits, tumors, etc) que tenen en comú el fet d’anar acompanyades d’hiperfunció del còrtex suprarenal.
Segons el moment en què apareix hom diferencia tres grups d’aparició congènita, prepuberal i de l’adult Les característiques clíniques varien en importància d’acord amb el moment en què es manifesta el trastorn Globalment, és més pertorbador en la dona que en l’home, ja que una de les afeccions que pot originar és l’anomenat pseudohermafroditisme femení L’aparició de la síndrome adrenogenital en edat prepuberal o adulta fa sospitar fortament l’existència d’algun tumor a les glàndules suprarenals
Hirsutisme
Patologia humana
L’ hirsutisme és un trastorn que pot afectar persones de sexe femení caracteritzat per un creixement excessiu de pèl en les àrees en què habitualment la dona no en té Així, es manifesta pel desenvolupament de pèl en àrees de la pell típicament piloses en els homes, com ara el pit, la cara o la línia que va del llombrígol al pubis Aquest trastorn és degut a una estimulació excessiva dels follicles pilosos que genera el desenvolupament del pèl Aquest estímul exagerat sol ésser conseqüència d’uns nivells alts d’andrògens, les hormones sexuals masculines, que en les dones elaboren en poca…
síndrome d’adaptació
Patologia humana
Conjunt de reaccions no específiques de l’organisme enfront d’una agressió qualsevol (traumatisme, esgotament, xoc, infecció, intoxicació, reacció).
Aquestes reaccions són de caràcter neurovegetatiu i endocrí en la producció de les quals la hipòfisi i les glàndules suprarenals tenen una intervenció molt important La síndrome comença amb una reacció d’alarma , seguida d’un estat de resistència que és l’autèntic període d’adaptació i d’acreixement de les defenses L’exageració de l’activitat endògena produïda durant aquest període pot ésser causa d’un estat patològic permanent aquesta troballa clínica portà Hans Selye a formular el concepte de malalties d’adaptació Una tercera fase de la síndrome, dita d' esgotament , si arriba…