Resultats de la cerca

Els rizomes de moltes espècies, i de manera especial el del ruibarbre de la Xina Rofficinale , són oficinals, amb propietats tòniques i laxants Algunes espècies tenen penques comestibles i altres són conreades en jardins

Creix en vorades de bosc, matolls humits, etc Té qualitats tòniques i digestives Les fulles i les summitats florides són emprades com a condiment L’essència és de color groc i conté polifenols i terpenoids

Tota la planta i especialment els capítols és molt olorosa, pel seu alt contingut en olis essencials, azulè, cumarina, etc, que li confereixen propietats antiespasmòdiques, tòniques i estomacals Viu en terra de pasturatge i sòls calcigats

Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental És una planta remeiera per excellència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc, i forneix una essència rica en timol També és molt emprada en molts plats de la cuina mediterrània

Estudià parallelament l’evolució de l’anatomia del sistema nerviós i la progressió filètica de les activitats psíquiques Distingí nivells de consciència que corresponen a nivells anatòmics també diferents, i descriví paràlisis d’origen bulbar síndrome de Jackson , crisis tòniques causades per lesions pedunculars, afàsies i l’epilèpsia parcial anomenada de Bravais-Jackson

Es fa en roquissars, pastures seques, rasos, etc, a l’Europa septentrional i en algunes serralades del S d’Europa Actualment aquesta espècie ha estat subdividida en altres Té propietats tòniques, expectorants i antiespasmòdiques El serpoll de jardí var splendens és conreat en jardineria i és usat sobretot per a fer vorades de platabandes

Les flors gamopètales pentàmeres, de color de rosa o purpúries, més rarament, blanques o grogues, són disposades en cimes corimbiformes, i els fruits capsulars tenen dehiscència septicida viuen en prats i llocs humits, tant al litoral com a muntanya El C erythaea és una planta medicinal molt apreciada per les seves propietats tòniques i digestives

La quantitat té en determinades llengües pertinència fonològica, generalment dins la síllaba Entre les clàssiques cal destacar el sànscrit, el grec i el llatí, on hi havia un desdoblament total o parcial del sistema vocàlic en distingir-se les vocals breus de les llargues, aquestes últimes equivalents, en durada, a dues de breus En llatí, per exemple, s’oposaven les síllabes breus a les llargues, que ho podien ésser per natura o per posició Eren breus o llargues segons la qualitat de llur nucli vocàlic pŏpŭlus , ‘poble’, enfront de pōpŭlus , ‘poll’ Això no obstant, una vocal breu seguida de…

Creix en vores de camins, terrenys incultes, etc, en una gran part d’Europa, però també és conreada Amb virtuts tòniques, aperitives i estomacals, les arrels, trossejades, torrades, moltes i tamisades, són emprades com a succedani del cafè són riques en inulina, els productes de descomposició de la qual produeixen l’aroma Les fulles són emprades en amanides

Així s’oposen, per exemple, les síllabes tòniques a les síllabes àtones, ambdues associades, o no, a d’altres fenòmens correlatius En català hi ha oposició només d’intensitat entre tribu tríbu i tribú tribú en general, però, aquesta diferència sol coincidir amb una reducció vocàlica característica dels dialectes orientals canta káņte i cantar keņtá, compte kómte i comptar kumtá, etc