Resultats de la cerca

Des del 1933 publica la revista “Econometrica” per a la divulgació d’estudis quantitatius empírics i teòrics

Estudià música de petit, disciplina per a la qual estava molt dotat Malgrat aquesta inclinació musical, però, entre els anys 1825 i 1830 estudià dret a París, i es dedicà professionalment a la magistratura exercint com a jutge en diverses ciutats franceses No obstant això, mai no va deixar del tot la música, i s’interessà especialment per l’arqueologia i la història de la música antiga Es destacà per les recerques que realitzà en el camp de la música medieval, i publicà tota mena de treballs relacionats amb aquesta especialització estudis i edicions musicals de cant litúrgic i polifonia, de…

És important pel seu caràcter cultural i didàctic i per la influència universal sobre crítics i teòrics del film

Des del 1892 fou mestre de capella de la catedral de Barcelona Compongué una sarsuela en tres actes La flor de la Immortalitat , obres religioses i alguns treballs teòrics

Professor de química a la Universitat de Tübingen, participà d’una manera destacada en els treballs teòrics que facilitaren l’elaboració de la taula periòdica dels elements presentada per Mendelejev

Autor de Rembrandt als Erzieher ‘Rembrandt, educador’, 1890, que postulava una regeneració del poble germànic, representada en la figura del pintor holandès Les seves teories, però, foren manipulades pels teòrics racistes nacionalistes i antisemites

Fou deixeble de JS Bach i de Johann Joachim Quantz i director de la capella reial de Frederic II de Prússia Escriví òperes, intermezzi, Il filosofo convinto in amore , 1750, oratoris, cantates, i tractats teòrics

Bé que dedica una atenció especial als treballs d’economia aplicada, ha publicat els principals articles teòrics dels economistes més reconeguts Han estat responsables de la seva edició SEHarris, FHaberler, AHHansen, WWLeontiev, OEckstein i Hendrik SHouthakker

S'interessa principalment per la informació i els coneixements interns de les organitzacions Els coneixements a gestionar es refereixen a clients, mercats, productes, mètodes i processos de producció, coneixements i formació del personal i, fins i tot, a la cultura de l’empresa mateixa Una política de gestió del coneixement es basa en la creació de coneixement, capitalització i consolidació d’aquest i la seva compartició pel personal de l’organització La gestió del coneixement com a disciplina es relaciona amb la documentació i la informació