Resultats de la cerca
Es mostren 1702 resultats
Teologia Actual
Revista fundada el 1993 sota el patrocini de l’Institut de Teologia de Barcelona (actualment Institut Superior de Ciències Religioses), amb la finalitat de divulgar el pensament teològic entre un públic ampli.
De presentació àgil i atractiva, combina els articles doctrinals breus i concisos amb informacions religioses i comentaris de llibres Apareix cinc vegades l’any i n'és director Joan Guiteras
teologia querigmàtica
Bíblia
Moviment teològic iniciat durant el decenni de 1930-40 per J.A. Jungmann i seguit per K. Rahner i M. Schmaus i d’altres, que, criticant el conceptualisme i desequilibri de la teologia imperant en el catolicisme, proposava de centrar-la, amb visió pastoral, en els elements essencials del querigma, és a dir, de l’anunci històric de la salvació.
teologia dels misteris
Cristianisme
Teologia elaborada per Odo Casel i l’abadia de Maria Laach, basada en l’antiga concepció litúrgica i patrística, segons la qual el misteri no es redueix al seu aspecte intel·lectualista, sinó que és una presència actual de l’acció salvífica de Crist participada pels fidels en la celebració litúrgica.
Malgrat alguna censura eclesiàstica, provocada per referències als cultes mistèrics pagans, constitueix la primera aportació seriosa de teologia a l’incipient moviment litúrgic
teologia de la creu
Cristianisme
Corrent teològic, típicament luterà, que és en contraposició amb la teologia de la glòria, més pròpia del pensament catòlic i que correspon a la teologia mística medieval i a l’escolàstica.
Protestants i catòlics representen, així, l’accentuació parcial de dos camins envers Déu, presents ja en Pau el d’una teologia de l’exclusiva revelació de Déu en Jesucrist 1Cor 1,18-25 i el d’una teologia natural, o de trobament amb Déu mitjançant la creació Rm 1,20-23 La teologia de la creu afirma com a impossible aquest segon camí, pres aïlladament, i l’interpreta, en Pau, com a moment interior de la revelació de la creu, la qual —tot sotmetent a judici tant l’impuls religiós humà com la pretensió racional d’atènyer Déu filosòficament— fa de la teologia natural una possibilitat…
Revista Catalana de Teologia
Publicacions periòdiques
Òrgan d’expressió de la Facultat de Teologia de Catalunya.
Iniciada el 1976 i dirigida des de l’inici per Josep Rius i Camps, té una periodicitat semestral Cenyida al terreny estrictament científic, ateny els diferents camps de la ciència teològica exegesi, patrística, teologia, litúrgia, filosofia i ciències religioses Ha assolit un reconeixement internacional
Facultat de Teologia de Catalunya
Institució eclesiàstica d’ensenyament superior.
Erigida canònicament el 1968 amb el nom de Facultat de Teologia de Barcelona, fou promoguda a partir de la Facultat de Teologia dels jesuïtes i del Seminari Conciliar de Barcelona, divisió que es conservà fins el 1984 amb l’existència de dues seccions amb organització i activitats autònomes la de Sant Francesc Borja, a Sant Cugat del Vallès, i la de Sant Pacià, a Barcelona El 1986 canvià l’apellatiu de Barcelona pel de Catalunya N'és gran canceller l’arquebisbe de Barcelona i vicegran canceller el provincial dels jesuïtes catalans Manté una estreta relació amb la Facultat…
El Vaticà fa pública la seva condemna contra la teologia de l’alliberament
El Vaticà fa pública la seva condemna contra la teologia de l’alliberament
teodicea
Filosofia
Terme que, en general i etimològicament, significa ‘‘justificació de Déu’’ i que, modernament, designa el tractat filosòfic sobre la divinitat; en aquest segon sentit, la teodicea és considerada com a part de la metafísica, com a continuació i concreció de l’ontologia.
El terme fou posat en circulació per Leibniz, el qual, en ocupar-se de Déu, creia cabdal de fer racionalment compatible l’existència de Déu amb l’existència del mal al món, és a dir, justificar el fet que Déu hagi creat un món on hi ha el mal Els estoics ja havien tractat d’aquest problema, i Epicur havia formulat així l’antinòmia o Déu vol suprimir el mal i no pot, o bé pot fer-ho i no vol, o bé ni vol ni pot, o bé vol i pot Les tres primeres hipòtesis són indignes de Déu, és a dir, incompatibles amb la idea que hom es fa de la divinitat la darrera hipòtesi resta en contradicció amb els fets…
Alexandre Olivar i Daydí
Alexandre Olivar
Facultat de Teologia de Catalunya
Cristianisme
Patròleg i liturgista.
Monjo de Montserrat 1935, del 1936 al 1939 cursà estudis eclesiàstics a les abadies de Maria Laach i Maredsous, que finalitzà a Montserrat Feu la professió solemne el 1940 i el 1942 fou ordenat sacerdot En 1953-58 fou superior de la comunitat benedictina del santuari del Miracle Solsonès Professor a Montserrat d’història de l’Església, de litúrgia i de patrologia, edità fonts essencials per a la història de la litúrgia a Catalunya els sacramentaris de Vic 1953 i de Ripoll 1964 Especialista en Pere Crisòleg , publicà l’estudi Los sermones de san Pedro Crisólogo 1962 i en feu l’edició crítica…
Olegario González de Cardedal
Cristianisme
Sacerdot i doctor en teologia castellà.
Format a Munic, Oxford i Washington, és professor ordinari de teologia dogmàtica a la Universitat Pontifícia de Salamanca i director de la càtedra Domingo de Soto d’aquesta universitat Durant deu anys fou membre de la Comissió Teològica Internacional fundà i dirigí l’Escola de Teologia K Rahner-HU von Balthasar a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo El seu àmbit d’especialització és la cristologia L’any 2011 fou guardonat amb el premi Ratzinger de teologia