Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Simone Signoret
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Simone Kaminker, actriu cinematogràfica francesa.
Casada amb l’actor Yves Montand De presència dura i autoritària, les seves actuacions es caracteritzaven per una forta intensitat dramàtica De les seves pellícules cal destacar La ronde 1950, Casque d’or 1952, Thérèse Raquin 1953, Les diaboliques 1954, La mort en ce jardin 1956, Les sorcières de Salem 1956, Room at the Top 1958, premi de Canes i Oscar a la millor actriu 1959, Term of Trial 1962, Ship of Fools 1964, Paris brûle-t-il 1966, L’aveu 1970, La vie devant soi 1976, Judith Therpauve 1978, Chère inconnue 1979, etc Publicà els llibres La nostalgie n'est plus ce qu'elle…
Brie Larson
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Des d’infant interpretà sèries i telefilms i més tard protagonitzà comèdies de temàtica adolescent Tanner Hall, 2009, de Francesca Gregorini i Tatiana von Fürstenberg Interpretà el seus primers papers pròpiament dramàtics com a jove seductora d’homes madurs en Greenberg 2010, de Noah Baumbach, i The Trouble with Bliss 2011, de Michael Knowles Posteriorment ha protagonitzat o ha tingut papers rellevants, entre d’altres, a Short Term 12 2013, de Destin Daniel Cretton The Gambler 2014, de Rupert Wyatt Digging for Fire 2015, de Joe Swanberg Trainwreck 2015, de Judd Apatow …
Rami Malek
Cinematografia
Actor nord-americà.
De família copta egípcia emigrada als Estats Units, el 1999 es graduà en interpretació a la Notre Dame High School de Sherman Oaks, Califòrnia Un any després de graduar-se en belles arts per la Universitat d’Evansville, Illinois 2003, debutà com a actor de televisió, on ha destacat en la sèrie Mr Robot 2015-19, per la qual obtingué un premi Emmy el 2016 El 2006 debutà en el cinema en la comèdia Night at the Museum , de Shawn Levy, però no obtingué un paper protagonista fins el 2016 en el drama de misteri Buster’s Mal Heart , de Sarah Adina Smith L’any 2019 obtingué l’Oscar al millor actor…
Ingrid Meyer
Lingüística i sociolingüística
Lingüista canadenca.
Catedràtica de terminologia a la Universitat d’Ottawa, participà activament en els canvis experimentats per aquesta disciplina des del començament de la dècada del 1990 Al llarg de la seva carrera, introduí nombroses idees innovadores en la terminologia, com, per exemple, els conceptes de base de coneixement terminològic, de context ric en coneixement i desterminologització Destaca principalment la proposta i creació de bases de coneixement terminològic concebudes com un nou mètode per a representar les relacions conceptuals entre els termes dins dels diferents àmbits especialitzats Aquestes…
Robert Carhart Merton
Economia
Economista nord-americà.
Després de doctorar-se en econòmiques al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1970, treballà a la facultat de finances d’una de les escoles d’aquesta universitat fins el 1988, any en què se n'anà a Harvard Fou cofundador de Long-Term Capital Management LTCM, fons d’inversió d’alt risc que el 1998 protagonitzà una de les situacions més greus en el sistema financer dels Estats Units, després de la crisi del Sud-Est asiàtic al final del 1997, fet que motivà que Merton es retirés d’aquest fons d’alt risc en fallida El 1997 li fou atorgat el premi Nobel, juntament amb Myron…
Castell de Santa Pau (Santa Pau)
Art romànic
Hom suposa que el castell senyorial de Santa Pau té com a antecedents el castell muntanyenc de Finestres i el llinatge dels Porqueres Hom creu també que els senyors del castell de Finestres, després de fer construir el castell de Santa Pau, adoptaren com a propi el cognom de Santa Pau, preferint-lo al de Porqueres El topònim de Santa Pau ja apareix en un document de l’any 879 “ in Sancta Pace ”, i en documents posteriors Segons indica Lluís C Constans, quan els nobles de Porqueres van esdevenir senyors de Finestres, nomenaren la família Santa Pau castlans del castell roquer D’aquesta família…
crisi
Economia
Pertorbació de l’activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament.
La situació de crisi prové generalment d’una insuficiència de demanda per a absorbir tota la producció L’escola clàssica, llevat de Malthus, negà sempre aquesta possibilitat, perquè contradeia una de les seves lleis fonamentals, la llei de Say, segons la qual l’oferta crea sempre la seva pròpia demanda Marx assenyalà que en un sistema mercantil simple aquesta tesi podia ésser vàlida, però que no es podia estendre al capitalisme, en què el diner no és solament un mitjà de canvi, sinó també una forma de valor L’interès a tresorejar aquest diner portaria, segons Marx, a crisis més i més greus…
Excavacions arqueològiques d’època medieval a la ciutat de Tarragona (Tarragona)
Art romànic
Dins el nucli urbà de la ciutat de Tarragona s’han realitzat, des dels anys setanta ençà, un conjunt d’excavacions arqueològiques en les quals s’han pogut documentar nivells estratigràfics i diversos elements corresponents a l’època medieval Aquestes intervencions, que es descriuen a continuació, són les que han estat realitzades en diversos indrets de la ciutat i que no van lligades a cap edifici estudiat monogràficament Excavacions a la plaça Rovellat Restes aparegudes a les excavacions dels anys setanta a la plaça Rovellat, un espai que a l’edat mitjana constituïa una part del barri jueu…
Telecomunicacions 2009
Telecomunicacions
L'any 2009 va estar marcat per una forta activitat reguladora tant en l'àmbit estatal com en l'europeu, causada en part per les expectatives que genera l'alliberament de freqüències reservades a la televisió analògica digital dividend i a la nova directiva europea que permet la utilització de la banda de 900 MHz per als serveis UMTS, el que es coneix com a refarming , i per la participació catalana en el satèllit SMOS de l'Agència Espacial Europea El mercat La polèmica que sobre el desplegament de les xarxes d'accés de nova generació NGaN, New Generation access Network i les obligacions que…
Telecomunicacions 2011
Telecomunicacions
Mobile World Capital Barcelona va ser escollida Mobile World Capital, fet que suposarà la celebració del Mobile World Congress juntament amb dos altres esdeveniments © World Mobile Congres La notícia més important d’aquest any per a Catalunya va ser, sens dubte, l’elecció de la ciutat de Barcelona com a Mobile World Capital MWC per al període 2012-18, notícia que va anunciar el 27 de juliol John Hoffman, president de la GSMA La candidatura de Barcelona, que havia quedat finalista conjuntament amb Milà, París i Munic, va ser la guanyadora en presentar una proposta amb una àmplia participació…