Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Servei Geogràfic de Catalunya
Organisme creat el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya per tal de realitzar els plans i el mapes del territori de Catalunya que no feien els organismes corresponents de l’Estat espanyol.
Durant la Segona República es digué Servei Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya Publicà dotze fulls, la meitat dels quals amb edició geològica, del mapa de Catalunya a escala 1100000, treball notable tant en l’aspecte tipogràfic com en el científic Després de la guerra civil de 1936-39 prengué el nom de Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, on disposà d’un gabinet fotogramètric equipat per a obtenir els mapes i plans de les sèries 12000, 15000, 110000 i 125000 El 1979 fou incorporat a l’ Institut Cartogràfic de Catalunya
tipus
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les peces, generalment de metall d’impremta, foses en forma de paral·lelepípede de base rectangular, que porten en relleu, en una de llurs bases, una lletra o un signe i que, posades les unes al costat de les altres, adequadament ordenades, formen el motlle o la forma d’allò que hom vol imprimir.
La forma parallelepipèdica del tipus és trencada per diversos ressalts i fenedures, com el relleu de la lletra o del signe anomenat ull , l’altura que sobresurt i les entalles, algunes de les quals, els crans , permeten la ràpida identificació de la família a què correspon la lletra del tipus i la seva orientació en la composició, mentre que d’altres —l’entalla feta a la base oposada a l’ull— faciliten la collocació del tipus en el componedor El parallelepípede que sosté l’ull és anomenat arbre , i també és anomenada així la seva altura, la qual, juntament amb el cos —dimensió de la base…
bibliografia
Arxivística i biblioteconomia
Ciència auxiliar que, mitjançant la recerca, identificació, descripció i classificació de tots els texts publicats o reproduïts per procediments mecànics, fotomecànics o electrònics, facilita el coneixement científic o pràctic d’una matèria.
Pot ésser enumerativa o sistemàtica quan actua en extensió, i analítica o descriptiva quan estudia l’imprès en profunditat La primera organitza el material segons esquemes convencionals que proporcionen un coneixement progressiu sobre una matèria Pot ésser general, sobre la totalitat d’un tema, d’una matèria o d’un autor, i especial, sobre una part En cadascuna d’aquestes modalitats, els criteris d’associació poden ésser cronològics, geogràfics, lingüístics, etc La bibliografia analítica estudia el text imprès en ell mateix, deixant de banda qualsevol consideració sobre el seu…
Antoni Serra i Oliveres
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
Estudià filosofia i grec a la Universitat de Barcelona Treballà a les impremtes Verdaguer i Torner El 1837, anà a París, on treballà en uns magatzems i perfeccionà l’ofici El 1839 s’establí a Barcelona, on fou regent de la impremta Brusi, fins el 1846 en què marxà a Madrid Emprengué un gran viatge per mar per motius de salut, i residí a l’Argentina, a Buenos Aires Hi reprengué la seva activitat en l’àmbit tipogràfic de l’edició i fou fundador de “La Ilustración Argentina” Posteriorment, s’establí a Xile, a Valparaíso, on fou nomenat director del “Diario Republicano” El 1859 tornà a Barcelona…
Lambert Palmart
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf d’origen alemany establert a València.
Rebé el grau de batxiller en arts a París el 1466 en alguns colofons es titula mestre en arts El primer llibre que imprimí fou la Tertia pars Summae de Tomàs d’Aquino, acabat d’imprimir el dia 18 d’agost de 1477 amb el tipus romà de les Obres e trobes aquest fet el relaciona amb el primer taller tipogràfic establert a València Pel març del 1478, juntament amb Fernández de Córdoba, acabà la impressió amb tipus gòtic de la Bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer Prosseguí treballant a València fins el 1493 Sobresurten per la seva monumentalitat les seves impressions dels Furs de València 1482, el…
Stanley Arthur Morison
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf anglès i historiador de la cal·ligrafia i de la tipografia.
Després d’haver treballat a diverses impremtes, editorials i revistes de tipografia, exercí fins a la jubilació el càrrec d’assessor tipogràfic de la Monotype Co des del 1922, de la Cambridge University Press des del 1925 i del Times londinenc Profundament racionalista, concebé la tipografia com un art vicariant al servei de la civilització, el paper de la qual es reduïa a donar una forma gràficament racional al text, dins el marc flexible de la tradició D’acord amb això, desenvolupà un vast programa de treball a la Monotype Co, i entre el 1922 i el 1938 promogué la creació d’una vintena de…
Les Balears descrites per la paraula i la imatge
Obra de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, publicada a Leipzig del 1869 al 1891.
Escrita en alemany, els nou volums de què consta aparegueren anònims, amb gran luxe tipogràfic i illustració abundosa Fruit de molts anys de treball, fet amb la collaboració dels millors erudits de les Illes, constituí un esforç notable per tal de descriure amb criteris positivistes les Illes Balears i inventariar-ne els aspectes socials, històrics, econòmics, culturals, etc Premiada amb medalla d’or a l’exposició universal de París 1878, obtingué una difusió relativament escassa Cal destacar la revaloració que fa de la llengua catalana, apresa i conreada per l’autor Més endavant l’arxiduc en…
Jannis Kounellis
Art
Artista grec naturalitzat italià.
El 1956 es traslladà a Roma per estudiar a l’Accademia di Belle Arti, i fixà la residència en aquesta ciutat Inicialment es dedicà a la pintura de números, lletres, fletxes i diferents signes tipogràfic Entre el 1965 i el 1967 restà inactiu Un dels principals impulsors de l’anomenat arte povera amb coincidències importants amb l’ art pobre que sorgí a Catalunya, en la seva obra emprà materials de rebuig i objectes quotidians, i fou autor d’obres consistents en carbó exposat en suports o bé dins de recipients llana en recipients de fusta o sacs plens de llegums, arròs o cafè, i el 1969 muntà…
TeX
Electrònica i informàtica
Llenguatge de descripció tipogràfica de documents.
Fou desenvolupat per Donald Knuth el 1984 Es tracta d’un llenguatge molt potent, però de molt baix nivell Per aquest motiu, la majoria d’usuaris de TeX usen paquets de macros per tal de treballar amb una interfície més amigable El primer d’aquests paquets fou desenvolupat pel mateix Knuth com a entorn bàsic de treball amb el TeX, i es coneix amb el nom de plain TeX de fet, sovint en parlar de TeX es parla de plain TeX Posteriorment Leslie Lamport desenvolupà LaTeX com una interfície d’alt nivell, més encaminada a la construcció d’estructura dels documents que no pas al control tipogràfic La…