Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
lleteresa vera
Lleterasa vera
salix (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les euforbiàcies, de 30 a 80 cm, tomentosa, glauca, de fulles lanceolades enteres i d’umbel·les multiradiades.
Es fa en indrets secs, a la regió mediterrània
herba dels gats
Herba dels gats
David J. Stang (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de fins a 50 cm d’alçada, tomentosa, de fulles menudes ovades i de flors axil·lars de color de rosa.
Es fa en vessants i pedregars eixuts de les Illes Balears És una herba remeiera excellent i policresta
Múria en flor
Múria en flor
© MC
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, tomentosa, alta de 50 a 150 cm, de fulles basals sinuades i de flors grogues disposades en una grossa panícula.
Es fa en llocs incultes de la regió mediterrània
maçanella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 10 a 50 cm d’alçada, blanquinosa, tomentosa i olorosa, de fulles linears, enrotllades al marge, i de capítols grocs.
Creix preferentment en terrenys pedregosos secs i en arenys marítims Té virtuts pectorals i febrífugues
espernallac
Espernallac
© Fototeca.cat
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, tomentosa, d’olor forta, amb fulles linears pinnatífides i amb capítols solitaris de color groc.
Té propietats estomacals semblants a les de la camamilla Creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment sobre calcària
Les estereàcies
Les estereàcies formen una família de basidiomicets lignícoles, que sovint tenen una consistència coriàcia i moltes vegades tenen la superfície dorsal dels cossos fructífers hirsuta L’espècie de la fotografia, Stereum hirsutum , és un dels bolets de soca més freqüents sobre fusta morta d’alzina i d’altres planifolis, on origina un podriment blanc Quan creix sobre un substrat vertical, els barrets se’n separen efuso-reflexos Noteu també que l’himeni és llis Manuel Tabarés / SCM Aquesta família de fongs lignícoles, propera de l’anterior, és de difícil delimitació Les seves espècies presenten…
romer blanc
Dues branques florides de romer blanc
© Fototeca.cat
Botànica
Mata de la família de les cistàcies, de 10 a 50 cm d’alt, tomentosa, de fulles estretament lanceolades, de flors grogues agrupades en cimes terminals denses i de fruits capsulars.
Creix en terrenys calcaris i assolellats de la terra baixa
herbafam
Herbafam
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les plantaginàcies, sovint cespitosa, de 10 a 40 cm d’alçària, tomentosa i blanquinosa, de fulles lanceolades i de flors i fruits en espiga llarga.
Es fa en pedregars, espones, vores de camins, etc
Les peltigerals
Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…
compostes
Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres…