Resultats de la cerca

Fou fundat el 1919 amb el nom de Partit dels Treballadors Alemany per un grup de dreta antisemita L’any abans d’esdevenir-ne líder Adolf Hitler   1921, canvià el nom S’hi gestaren  les doctrines del nacionalsocialisme , i alhora fou el mitjà per a portar-les a la pràctica Rígidament jerarquitzat en la figura del líder Führer, exhibí una retòrica agressiva, antisemita, anticomunista i antiliberal i creà el cos paramilitar de les SA  Sturmabteilung, 'secció d’assalt' i s’involucrà en una intensa activitat d’agitació i intimidació contra la República de Weimar, que culminà en el fracassat putsch…

Es definí mar-xista leninista, però amb un programa moderat i de consolidació democràtica i parlamentària Fou la secció catalana del Partido de los Trabajadores Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1980 dins la coalició Unitat Pel Socialisme amb el Moviment Comunista de Catalunya, Organización Comunista de España-Bandera Roja i Liga Comunista Revolucionaria i assolí 33096 vots De fet, la unificació encara no havia arribat a realitzar-se en la base quan el PTC es dissolgué el mateix 1980 El seu òrgan fou Yesca 1979-1980 Les Juventudes Comunistas de los Trabajadores editaren Bandera…

Al maig del 1873 celebrà a Barcelona el seu segon congrés, amb delegats de quaranta-set localitats, la gran majoria catalanes, que representaven gairebé deu mil obrers Contrari a la desamortització dels béns comunals i favorable a la propietat collectiva de la terra, desaparegué el 1874, després de la interdicció de la Internacional

De tendència independentista i marxista, fou fundat l’any 1978 per Abdullah Öcalan, com a resultat d’un procés de reagrupament de militants i ideològic Opera a Turquia, Síria, l’Iran i l’Iraq El 1984 començà la seva activitat armada contra Turquia Arrestat Öcalan el 1999, el 2006 féu una crida al partit per deixar la lluita armada, però la seva posició fou contestada per l’organització, que mantingué la lluita armada enfront de la cruesa de la repressió turca Al maig del 2025, i en el marc del dotzè congrés del partit, anuncià la dissolució del partit i que es posava fi a la lluita armada

Manifestació de treballadors de la SEAT

De filiació democratacristiana, defensava la doctrina social de l’Església i estava estretament connectada amb el partit Unió Democràtica de Catalunya , mantenint també relacions amb l’obrerisme catòlic europeu Encapçalada per JFarré i Escamilla, TPorta, MSurribas i Zanuy i d’altres, desenvolupà una considerable activitat, i el 1935 tenia tres mil afiliats, especialment en el sector agrícola i de dependents i empleats de comerç Creà l’Editorial Obrera Lleó XIII i publicà el setmanari bilingüe Defensa Obrera 22 de desembre de 1934 — 18 de juliol de 1936, dirigit per Arcadi de Larrea i Palacín

Neix el Partit dels Treballadors Kurds PKK amb l’objectiu de lluitar per l’autodeterminació del seu poble

Malgrat ésser creat el 1909, de fet no adquirí una certa força fins el 1931 Després del juliol del 1936, intentà de definir l’actuació dels mestres davant la revolució Absorbí d’altres associacions de mestres el 1934 tenia 6 000 membres, i el 1937, 30 000 S'organitzà en seccions, la més important de les quals fou el Sindicat de Mestres Nacionals A Catalunya hom creà un comitè regional Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament, FCTE, organitzat a la fi del 1937 La influència del PSUC es reflectí en la política de mobilització creació del batalló Félix Bárcena i Ajut de…

Es definí marxista, revolucionari i proper a l’eurocomunisme Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 amb el nom de Mesa para la Unidad de los Comunistas 18359 vots, a les municipals de 1987, a les europees de 1987 23163 vots i a les legislatives de 1989 13137 vots Dirigents Agustí Prats i Juan Ignacio Marín Dissolt el partit a primers de 1991, molts dels seus militants s’acostaren o s’integraren al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Edità Ahora 1984-1989

Fundada per l’abril del 1930, experimentà un espectacular ascens numèric durant el primer bienni republicà passà de 36 639 afiliats pel juny del 1930 a 451 337 pel juny del 1933, que significava prop del 40% del total dels efectius de la UGT, especialment a Extremadura, la Manxa, Andalusia i el País Valencià Fou un feu de la tendència caballerista del PSOE, sobretot a partir de la substitució del primer secretari general, Martínez Gil, per Ricardo Zabalza gener del 1934 Desencadenà la primera vaga general camperola del país 1-20 de juny de 1934, que la deixà exhausta Refeta ràpidament en els…