Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
follet
Folklore
Esperit familiar, més aviat entremaliat i faceciós que malèfic, imaginat per la superstició popular, el qual habita certes cases, turmenta la gent durant el son, etc.
Al Principat, en especial a la part septentrional, hom considera el follet dins aquesta línia de geni entremaliat que trena les cues dels cavalls i animals de peu rodó, posa en desordre el que troba al pas, escampa el gra, etc A Mallorca i a Eivissa, on tenen aquest paper els dimonis boiets i els homenets de colzada, el follet és un esperit diabòlic al servei de determinades persones, a les quals confereix propietats màgiques, com fugir o desaparèixer el solen dur generalment dins una bossa o un sarró
Carme Guasch i Darné
Literatura catalana
Poeta i novel·lista.
Llicenciada en filosofia i lletres i dedicada professionalment a la docència Escriptora de vocació tardana, no es donà a conèixer fins que tenia cinquanta anys amb els poemes aplegats a Vint-i-cinc sonets i un dia 1978 La seva trajectòria continuà amb la novella Trena de cendra 1984 i el poemari Amat i Amic 1985, tots dos títols centrats en el dolor d’absència per la mort del seu marit La seva obra poètica continuà a Pràctica de la vida 1993 i Interiors 1997, i fou recollida a Poesia completa 2005 Pel que fa a l’obra narrativa, els seus dos darrers llibres foren de narrativa…
esbadiar
Desajuntar, destrenar les badies que formen (una garba, una trena, etc).
Jarosław Iwaszkiewicz
Literatura
Escriptor polonès.
La seva àmplia cultura literària i sensibilitat es palesen en els poemes d' Oktostychy ‘Octaves’, 1919, Dionizje ‘Dionisíaques’, 1922, Lato 1932 ‘L’estiu del 1932’, 1933, Warkocz jesieni ‘La trena de la tardor’, 1954 i el volum pòstum Muzyka wieczorem ‘Música al capvespre’, 1980 Mestre indiscutible del conte i de la novella curta, sap presentar els seus personatges en un clima líric característic Els seus temes preferits són la bellesa de la vida, el pas inexorable del temps, la mort i el patetisme del destí humà Entre els reculls de contes es destaquen Panny z Wilka ‘Les…
do
Antropologia
Concepte clau de l’antropologia social a partir de la publicació, el 1924, del famós Essai sur le don (1926) del francès Marcel Mauss.
Aquest autor entén el do com un element central de les relacions socials de les anomenades societats primitives El do vertebra un sistema d’intercanvi total que es presenta, en aparença, com a voluntari, espontani i desinteressat, encara que, de fet, sigui socialment obligatori i interessat Així es trena una xarxa de relacions socials que vinculen tota la comunitat, a partir de les obligacions bàsiques de donar, rebre i tornar regals Aquest model d’intercanvi de persones i béns proporciona una estructura fonamental, alhora religiosa, legal, moral i econòmica que sosté i reforça…
Pere Rigau i Poch
Música
Compositor i director coral i de cobla, conegut pel Barretó.
Fill de Joan Rigau i Trill, s’inicià amb el seu pare i amb el mestre Dalmau, i posteriorment estudià composició amb Joan Carreras i Dagas Com a destre intèrpret de flabiol, a dotze anys ja actuava en la Cobla Els Barretons El 1884 fundà la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director 1881-1900 Vers el 1890 dirigí l’agrupació coral El Pensament de Torroella, i esdevingué l’ànima de l’activitat artística i musical de la vila amb l’organització de concerts, representacions teatrals i caramelles És autor de més de 500 sardanes, moltes d’elles deutores de l’estil melòdic de les darreres peces de…
,
bassetja
Trena de llana, de cànem o d’espart per a tirar pedres; fona.
badia
Cadascun dels tres o més caps d’una trena de cabells, cànem, espart, etc.
trenat
Manera d’estar trenats els cabells, els fils, etc, que formen una trena, una trenyella, etc.
gavatxí
Indústria tèxtil
Trena de cotó, generalment encerada, emprada per a lligar els cartons ja picats d’un dibuix jacquard.