Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Johnston, Shields and Co, L'Escocesa
Johnston, Shields and Co, una empresa de Newmilns, al sud de Glasgow, s’installà a Catalunya el 1894 per fabricar cortines i cortinetes de tul Tenien un privilegi protegit per una patent, que els convertí en fabricants únics d’aquests gèneres durant uns quants anys La seva fàbrica era situada a Sant Martí de Provençals, en el que després serà el carrer de Pere IV, núm 345 Dues escenes a la fàbrica a Sant Martí de Provençals fotografia del començament del segle Etiqueta de L'Escocesa 1894 Johnston, Shields and Company introduirà el 1894 la fabricació de cortines i cortinetes de…
Lunéville
Ciutat
Ciutat de la Lorena, al departament de Meurthe i Mosel·la, França, situada a la confluència dels rius Vezouze i Meurthe.
Hi ha indústria tèxtil, de joguines i de material ferroviari Conserva dos importants monuments del s XVIII, de GBoffrand el castell 1702-06 i l’església de Saint-Jacques 1730-47 Des del 1363 són famosos els brodats de Lunéville i Nancy, fets sobre tul o seda amb agulla i inspirats en els de Bruges i Venècia Des del s XVII foren fabricats exclusivament a Lunéville, on hom substituí l’agulla pel ganxet 1850, i hom hi afegí perles i lluentons 1867 El 9 de febrer de 1801 hi fou signat un tractat entre França i Àustria que confirmava el tractat de Campoformio
Irene Gutiérrez Caba
Teatre
Actriu castellana.
Debutà el 1945 amb Vestida de tul , de Carmen de Icaza El 1951 ingressà en la companyia de Catalina Bárcena Es féu popular amb Los derechos del hombre , d’APaso 1963, i el 1969 formà la seva pròpia companyia de teatre, que dirigí JLAlonso Interpretà obres de Mihura El caso de la mujer asesinadita i tocà tots els gèneres, bé que s’especialitzà en els papers de caràcter dramàtic Obtingué, entre altres guardons, l’Antena de Oro, el Premio Nacional de Teatro i el Premio María Guerrero Actuà en televisió i cinema sota la direcció de Fernando Fernán Gómez o Mario Camus, entre molts…
Antònia Vicens i Picornell
Literatura catalana
Escriptora.
Compaginà estudis d’idiomes i d’administrativa amb la feina de secretària en un establiment hoteler En la seva primera obra, el recull de narracions Banc de fusta 1968, premi Vida Nova, Cantonigròs 1966, ja apareix el tema de la incidència del turisme en la vida mallorquina, que permet considerar-la com a representant de l’anomenada Generació dels setanta, influïda pel realisme social Aquest vessant és present també en les novelles 39° a l’ombra 1968, premi Sant Jordi 1967 i La festa de tots els morts 1974, que combina amb els sentiments i les frustracions de personatges femenins, anullats…
,
entredós
Tira estreta de punta, brodat, tul, punt reixat, etc, que hom posa com a adornament entre dues peces de roba.
marlí
Indústria tèxtil
Teixit de cotó o de seda fina, amb lligat de gasa de volta simple o tul, emprat per a fer cortines.
tutú

Ballarina clàssica, vestida amb el característic tutú
© Fototeca.cat
Indumentària
Vestit de ballarina clàssica de cosset ajustat —de ras, seda o fibra— i faldilla molt vaporosa de tul, llarga fins a mitja cama.
Anomenat també tutú romàntic , fou creat per E Lamy per a M Taglioni en el ballet La silfide 1831 A la fi del segle XIX la faldilla s’anà escurçant fins a quedar reduïda a una sèrie de petits tuls circulars al voltant de la cintura de la ballarina tutú a la italiana
mantellina

Dones amb mantellines, Granada
© Granada
Indumentària
Peça de roba fina de seda, tul, blonda o randes que porten les dones per a cobrir-se el cap i l’esquena.
Començà a usar-se al segle XVII, s’estengué durant la segona meitat del segle XVIII i esdevingué molt corrent durant la primera meitat del segle XIX Passà després a ésser de blonda i de randes, cosa que contribuí a un gran desenvolupament de la seva producció, els centres més importants de la qual foren Almagro i Catalunya Durant la segona meitat del segle XX el seu ús decaigué i amb prou feines és portada avui dia
ruixa
Indumentària
Tira de roba generalment fina, com el tul, plegada i cosida a petites tavelles, que serveix per a adornar capells, vestits o altres peces.
Utilitzada especialment en indumentària femenina
punta bordelesa
Indústria tèxtil
Punta feta amb un tul sota el qual hom posa el dibuix que és resseguit pel procediment de la basta i fa que els contorns restin ben dibuixats.