Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
welwitsquiàcies
Botànica
Família de gnetòpsids integrada únicament per l’espècie Welwitschia mirabilis, pròpia de les regions semidesèrtiques litorals de l’Àfrica sud-occidental.
Aquesta és una planta robusta, d’arrel axonomorfa gruixuda, de tronc curt i tuberós, amb dues fulles grosses en forma de cinta, d’uns 3 m de llarg, coriàcies, ajagudes, i de flors unisexuals, disposades en estròbils bracteats
calcida

Calcida
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, amb rizoma llarg i tiges dretes, anguloses, glabrescents, amb branques ramificades.
Les fulles són molt retallades, ciliades i espinoses al marge, i les flors, agrupades en capítols unisexuals que es reuneixen en un corimbe, tenen la corolla purpurina o blanca És una mala herba molt comuna als camps de cereals i a les vinyes, de difícil erradicació
dioscoreàcies
Botànica
Família de liliïflores integrada per uns sis gèneres que apleguen més de 600 espècies de plantes herbàcies enfiladisses, d’arrels i rizomes tuberosos, pròpies sobretot dels tròpics.
Presenten fulles peciolades, eixamplades i de nervadura reticulada, flors actinomorfes, generalment unisexuals i poc visibles, i fruits capsulars o bacciformes Algunes espècies de diosoreàcies són conreades en agricultura i com a menjar per al bestiar Dioscoreàcies més destacades Dioscorea batatas, D bulbifera , D alata nyam Tamus communis gatmaimó , maimó
esterculiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les malvals integrada per unes 750 espècies pròpies de les regions tropicals.
Són plantes llenyoses o herbàcies de fulles alternes simples o digitades, de flors hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, disposades en inflorescències, i de fruits generalment esquizocàrpics Esterculiàcies més destacades Brachychiton sp braquíquiton Brachychiton populneum pica-pica Cola sp cola Firmiana simplex firmiana Sterculia sp estercúlia Tarrietia utilis niangó Theobroma caco cacau , cacauer Triplochiton sideroxylon samba
buxàcies
Botànica
Família de tricoccals integrada per cinc gèneres que apleguen un centenar d’espècies de plantes llenyoses, generalment arbusts o petits arbres, pròpies de regions càlides i temperades.
Presenten fulles enteres, mancades d’estípules, amb flors petites, unisexuals, solitàries i disposades en inflorescències racemoses, i fruit en càpsula loculicida o en drupa Al gènere més important, Buxus , pertanyen el boix B sempervirens i el boix baleàric B balearica , que hom conrea com a ornamentals força buxàcies donen fusta de qualitat, molt apreciada pels ebenistes
caricàcies
Botànica
Família de parietals integrada per unes cinquanta espècies de plantes arbòries de tronc suculent pròpies de l’Amèrica tropical.
Presenten fulles grosses i palmades i flors unisexuals, actinomorfes i pentàmeres disposades en inflorescències axillars les masculines, amb una corolla llarga tubular i deu estams concrescents amb ella les femenines, més curtes, amb els estils lliures i l’ovari unilocular Els fruits són en baia Algunes caricàcies, com el papaier Carica papaya , són conreades pels seus fruits comestibles
musàcies
Bananer
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’escitamínies.
És integrada per unes 80 espècies tropicals d’herbes perennes, sovint arborescents, de fulles alternes molt grosses, de flors trímeres, hermafrodites o unisexuals, amb el periant corollí i sovint gamofille, disposades en règims, i de fruits en baia, generalment farinosa Musàcies més destacades Musa paradisiaca bananer Musa textilis abacà , cànem de Manila Ravenala madagascariensis arbre del viatger Strelitzia reginae estrelítzia
gordiacis
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels nematohelmints formada per cucs insegmentats i d’aspecte filamentós que atenyen d’uns 10 cm fins a 1 m, amb un diàmetre de 0,5-2 mm.
Presenten una cavitat pseudocelòmica parcialment obliterada pel parènquima No tenen aparell excretor, circulatori ni respiratori El tub digestiu és més o menys atrofiat, i de vegades hi manca la boca o l’anus Els gordiacis són sempre unisexuals i presenten acoblament Llur desenvolupament és indirecte Habiten a la mar i en aigües dolces Se subdivideixen en dos ordres, els gordioïdeus i els nectonematoïdeus
pol·linització
Botànica
Transferència del pol·len des dels estams fins als pistils.
En les gimnospermes el pollen va a parar a una gota de líquid secretada pel micròpil en les angiospermes el pollen és captat per l’estigma Si el pollen prové de la mateixa flor, hi ha autopollinització , i si procedeix d’una altra flor, hi ha pollinització creuada , la qual ofereix més possibilitats de recombinació gènica Sol haver-hi mecanismes per a evitar l’autofecundació, com ara la proteràndria i la proterogínia Hi ha diversos agents pollinitzadors vent, aigua i diversos animals, entre els quals i les flors s’ha establert una adaptació en el curs de l’evolució La pollinització pel vent…
euforbiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les tricoccals integrada per unes 8.000 espècies d’arbres, arbusts o herbes d’hàbit molt divers i sovint amb làtex, esteses per tot el món.
Tenen fulles simples, flors unisexuals, generalment disposades en inflorescències complexes, i fruits sovint en càpsula trilocular Euforbiàcies més destacades Chrozophora tinctoria tornassol Codiaeum variegatum cròton Euphorbia sp eufòrbia , lleteresa, lletera, lleterola Euohorbia characias lleteresa xera Euphorbia dendroides lleterassa Euphorbia lathyris cagamuja Hevea brasiliensis hevea Manihot glaziovii maniot Manihot utilissima mandioca Mercurialis sp mercurial , malcoratge Mercurialis annua melcoratge Mercurialis perennis melcoratge de bosc Ricinus communis ricí