Resultats de la cerca

És un dels signes de la insuficiència cardíaca congestiva i de la insuficiència renal crònica, i es relaciona amb una millor circulació renal i general durant el repòs

Hom la practica injectant a la bufeta una substància opaca als raigs X, o bé en el transcurs d’una urografia intravenosa

Apareix quan una porció de la bufeta s’introdueix pels conductes inguinal, crural, etc, o bé provoca un prolapse de la paret anterior de la vagina

L’orina formada als ronyons és excretada a l’exterior de l’organisme a través de les vísceres buides que formen les vies urinàries Així, l’orina elaborada en cada ronyó passa a l’urèter respectiu ambdós urèters aboquen l’orina a la bufeta urinària, i a través de la uretra surt a l’exterior Una part de l’activitat de les vies urinàries es realitza de manera involuntària i inconscient, però en condicions normals l’evacuació final de l’orina és un procés conscient que es pot controlar voluntàriament La part inconscient i automàtica de l’excreció urinària correspon al transport de l’…

Les alteracions del procés d’emissió de l’orina, o micció, són unes de les manifestacions més habituals de les malalties de l’aparell urinari En aquest grup de manifestacions s’inclou qualsevol alteració en les característiques que la micció presenta normalment Habitualment, una persona adulta efectua entre quatre i sis miccions diàries, per bé que la freqüència pot variar segons el volum d’orina elaborat, el qual depèn, al seu torn, de la quantitat de líquid que hom ingereix i de la quantitat de líquid perdut per d’altres mecanismes com ara la sudació En qualsevol cas, les miccions se solen…

El desenvolupament de l’embaràs sol produir alguns trastorns urinaris, a causa de la proximitat de l’úter a la bufeta urinària Els trastorns es manifesten sobretot al principi de l’embaràs, ja que durant el primer trimestre l’úter descansa directament sobre la bufeta urinària En aquesta situació, l’úter, en créixer, comprimeix la bufeta urinària i, per tant, augmenta la tensió de les parets d’aquest òrgan L’augment de la tensió en les parets de la bufeta urinària és detectat pels receptors nerviosos que hi té i produeix el mateix efecte que…

És anomenat també sondatge vesical Els seus objectius principals són buidar la bufeta en casos de retenció urinària freqüent en certes malalties de la pròstata i d’incontinència urinària en algunes malalties neurològiques, i també és emprat per a obtenir mostres d’orina per a anàlisis clíniques i per a practicar estudis de la bufeta en determinades malalties cistografia, > cistoscòpia, etc

Es llicencià a Barcelona l’any 1928 Entrà al Servei d’Urologia de l’Hospital de Sant Pau 1933 i a partir del 1951 en fou el director El dirigí també un cop convertit 1953 en Institut d’Urologia, i dirigí l’escola d’especialització urològica que hi radica 1967 L’any 1971 fou nomenat catedràtic d’urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà un Atlas de Urología 1933 i 1986, Endoscopia urinaria 1942, que li valgué el premi Rubio de l’Academia Nacional de Medicina, un Tratado de urología clínica 1944 i Tuberculosis urinaria y genital masculina 1958

La reducció dels nivells d’hormones femenines també pot afectar els òrgans de l’aparell urinari, per diferents mecanismes per un efecte directe en els mateixos òrgans urinaris, o indirectament, a causa de l’afebliment dels músculs i lligaments que els mantenen en posició normal Com a resultat, no és estrany que apareguin trastorns urinaris, especialment perquè les diverses modificacions provoquen en conjunt una major susceptibilitat a sofrir-hi infeccions D’una banda, com que es produeix una reducció relativa de la grandària de la bufeta, la capacitat també es redueix, i això fa que…