Trastorns urinaris en el climateri

La reducció dels nivells d’hormones femenines també pot afectar els òrgans de l’aparell urinari, per diferents mecanismes: per un efecte directe en els mateixos òrgans urinaris, o indirectament, a causa de l’afebliment dels músculs i lligaments que els mantenen en posició normal. Com a resultat, no és estrany que apareguin trastorns urinaris, especialment perquè les diverses modificacions provoquen en conjunt una major susceptibilitat a sofrir-hi infeccions.

D’una banda, com que es produeix una reducció relativa de la grandària de la bufeta, la capacitat també es redueix, i això fa que normalment s’incrementi el nombre de miccions, que la dona tingui necessitat d’orinar amb més freqüència o, fins i tot, que tingui certa urgència miccional. D’altra banda, l’alteració de l’estàtica pelviana pot provocar una cistocele, un tipus de prolapse caracteritzat per la davallada de la paret anterior de la vagina, acompanyat pel davallament de la bufeta urinària. És força comú que la suma d’aquests factors, encara que no siguin intensos, provoqui trastorns urinaris, a causa que la bufeta urinària veu limitada la capacitat de distensió, i també que es produeixin alteracions en la musculatura que controla la micció. En conseqüència, pot produir-se la sensació de tenir la bufeta sempre plena, cosa que dóna lloc a miccions freqüents, però poc abundoses, com també a la sensació de dificultat per a orinar. I tampoc no és estrany que es produeixin pèrdues involuntàries d’orina, que es presenten especialment en realitzar un esforç com ara riure, tossir o aixecar un objecte feixuc.

De tota manera, davant l’aparició de molèsties urinàries, sempre s’ha de pensar en la possibilitat que hi hagi una infecció urinària, ja que les mateixes dificultats de l’evacuació de l’orina predisposen a aquesta mena d’alteracions. Aquestes infeccions, que solen correspondre a cistitis i uretritis, com també els propis trastorns en l’evacuació urinària, poden provocar una alteració en el funcionament renal; per això sempre se n’ha de dilucidar l’origen, procedir al tractament oportú i tendir a resoldre els factors que hi predisposen.