El desenvolupament de l’embaràs sol produir alguns trastorns urinaris, a causa de la proximitat de l’úter a la bufeta urinària. Els trastorns es manifesten sobretot al principi de l’embaràs, ja que durant el primer trimestre l’úter descansa directament sobre la bufeta urinària. En aquesta situació, l’úter, en créixer, comprimeix la bufeta urinària i, per tant, augmenta la tensió de les parets d’aquest òrgan. L’augment de la tensió en les parets de la bufeta urinària és detectat pels receptors nerviosos que hi té i produeix el mateix efecte que l’augment de tensió causat per la dilatació de la bufeta produïda en omplir-se d’orina. En ambdós casos, l’estímul nerviós desencadena el reflex miccional, que produeix la sensació de tenir la bufeta plena i desperta el desig d’orinar. Per aquest motiu, la dona embarassada pot sentir aquest desig sense que tingui la bufeta urinària plena. És normal, doncs, que durant els primers mesos de gestació l’embarassada hagi d’anar a orinar moltes més vegades al dia del que és habitual, però que en moltes d’aquestes ocasions evacuï molt poca orina.
Els trastorns urinaris solen reduir-se a partir del tercer mes, perquè l’úter es desplaça a una posició més alta i no comprimeix tant la bufeta. Tanmateix, durant l’últim mes de l’embaràs, quan es produeix l’encaixament del fetus en la pelvis, l’úter torna a comprimir la bufeta i es reprodueixen els símptomes.
No es coneix cap mètode per a evitar aquestes molèsties. L’única cosa que es pot fer per a espaiar una mica les miccions és evacuar completament la bufeta en cada ocasió. Per això, en efectuar la micció, la dona embarassada s’ha de relaxar i dedicar-hi l’estona que calgui.
A més dels trastorns miccionals habituals, és relativament freqüent que durant l’embaràs es produeixin infeccions de la bufeta urinària, o cistitis, a causa que la ingurgitació de les venes de la zona i la compressió de la bufeta creen les condicions adequades per al desenvolupament dels gèrmens. Quan apareix la infecció, les necessitats d’orinar s’incrementen encara més, i alhora hom sol tenir coïssor i fins i tot dificultat per a orinar; a més, l’orina adquireix un aspecte tèrbol. Aquestes infeccions s’han de tractar amb antibiòtics eficaços contra els gèrmens causants, i alhora que no perjudiquin el desenvolupament fetal. Si no es tracta, la infecció pot estendre’s i causar una píelo-nefritis, o pot quedar-ne un focus infecciós que afecti el fetus en el moment del part. Es poden intentar prevenir aquests trastorns efectuant les miccions com ja s’ha indicat i usant roba interior transpirable i d’un material que no sigui sintètic.