Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
noves rimades
Literatura
Nom genèric amb què antigament eren coneguts a Catalunya els poemes narratius, sobretot de caire novel·lesc, destinats a la lectura o a la recitació, d’extensió diversa i escrits en tirades de versos isosil·làbics apariats.
El metre preferit era l’octosíllab, però se n'usaven també de més curts, fins al quadrisíllab com a límit Aquest terme s’anà aplicant a l’esmentat gènere literari d’una manera cada cop més general i menys precisa, alternant amb d’altres, com ventura, faula, conte , etc, tampoc prou definits Ja ben entrat el segle XV passà a designar, més que el gènere literari, la forma externa, amb el seu ritme i el seu estil característic, tan aptes per a la narració o la mera exposició Aquesta forma fou molt conreada a Catalunya des del segle XII, obtingué un important conreu als segles XIV i…
capeller
Història
Menestral que fabricava capells.
Els capellers empraven com a primera matèria la pell en lloc de la llana o la seda que usaven els barreters El nombre de capellers sempre fou reduït i restringit a les ciutats principals —Barcelona, València, Vic—, puix que als altres llocs eren units amb els rams més afins, com els de la pell, el tèxtil i el de la confecció A Barcelona estigueren integrats dins la confraria de julians mercers vells del 1472 al 1801, amb ordinacions rebudes de Joan II i reformades el 1545 A València s’organitzaren en gremi el 1508 i assoliren la dignitat de collegi el 1770 Aquesta indústria es…
postermera
Llanceta que usaven els antics cirurgians per a dilatar un apostema o un abscés.
perruca

Perruques
Indumentària
Cabellera postissa.
Fou usada des de l’antiguitat, sempre com a distintiu de les classes elevades, tant pels sumeris, els assiris i els medes com, especialment, pels egipcis, que les usaven de crinera o de plantes trenades A Roma, símbol de refinament, fou usada per les dones per a fer-se complicats pentinats i pels homes per a dissimular la pèrdua del cabell Durant l’edat mitjana a penes fou utilitzada a causa de les dures crítiques que l’Església en feu No tornà de manera definitiva fins al regnat de Lluís XIII, època en què s’estengué arreu d’Europa la perruca generalment de cabell natural Durant el regnat de…
ars antiqua
Música
Primer període de l’escola polifònica occidental mesurada (segles XII i XIII).
Els “antics” usaven ja una notació mesurada, formada gairebé exclusivament per fórmules ternàries Aquesta notació tradicional, en neumes, no comportava cap designació de valor rítmic, i calgué utilitzar uns modes basats en la mètrica grega Segons el mode prescrit, la melodia es desenvolupa en un ritme constant de troqueus, iambes, dàctils o anapests La necessitat d’atribuir a cada nota un valor definit fou l’origen de la música mesurada, pas decisiu vers la notació moderna El conjunt de melodies conservades actualment amb el nom de cant gregorià o cant pla fou homòfon fins a la…
trinxera
Indumentària
Gavardina amb cinturó, semblant a les que usaven els militars a la Primera Guerra Mundial.
aulos
Música
Instrument de vent de la Grècia antiga.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cilíndric Consistia en un o dos tubs estrets d’uns 50 cm -en un principi de canya i posteriorment de fusta, ivori o metall- amb alguns forats que culminaven en un petit pavelló en els darrers models Quan tenien dos tubs, aquests es disposaven en angle, en forma de V, i s’unien amb una espècie de travesser El seu nom significa literalment canya o tub Els primers instruments tenien tres o quatre forats, que augmentaren posteriorment fins a quinze El tipus doble fou el més habitual i els instruments de més de sis…
bací
Oficis manuals
Plat de metall amb una esmotxadura semicircular a la vora, que usaven els barbers per a remullar la barba.
tirapeu
Ramaderia
Bastó llarg amb un ganxo en un dels caps, que usaven els pastors per a agafar pels peus els animals indòcils.
Les punicàcies
Les flors del magraner Punica granatum són grosses i vistoses, de corolla formada per un nombre variable de pètals 5-7 de color vermell encès, tènues i lleugerament arrugats Al centre de cadascuna, els estams hi tenen un important paper atraient, alhora que forneixen un pollen abundant apreciat pels himenòpters i pels coleòpters Antoni Agelet Hom basa aquesta família únicament en dues espècies del gènere Punica , arbrets caducifolis originaris del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà Una d’elles, el magraner P granatum , fou cultivada ja pels egipcis i després estesa per tota la mediterrània…