Resultats de la cerca
Es mostren 425 resultats
Nil Maria Fabra Deàs
Periodisme
Esport general
Columbòfil i periodista.
Fou el pioner de la columbofília a Catalunya i a Espanya El 1872 feu la primera importació de vint-i-quatre parelles de coloms missatgers de Bèlgica, i installà el primer colomar a Barcelona, a la plaça del Duc de Medinaceli El 1865 fundà l’Agència Fabra, associada a l’Agència Havas de París, que des del 1867 operà a tot Espanya i Portugal com a central de corresponsals i en la qual s’utilitzaven coloms missatgers per a enviar telegrames i correspondències A més, la seva agència publicà alguns articles relacionats amb el món de la columbofília, com Via Alada 1873
calipso
Música
Estil de música afrocaribeny basat en un cant popular improvisat, de caràcter satíric, interpretat pels esclaus africans de Trinitat i Tobago del segle XVIII i en què es comentaven esdeveniments polítics i socials.
S’estengué per tot el Carib i amb el temps passà a ser també una dansa de dos temps que es ballava als carnavals de Trinitat acompanyada de les steel bands , orquestres que utilitzaven com a instruments barrils de petroli buits que feien sonar per percussió Se’n fan diverses competicions, com la National Calypso Monarchy, per al millor autor, i la Road March, per al millor calypso de festa Un dels primers intèrprets reconeguts fou Growling Tiger, el 1930 El seguiren Arrow, Harry Belafonte, Black Stalin, Lord Kitchener, Lord Melody, Mighty Sparrow i David Rudder
gladiador

Gladiadora romana conservada al Museu Arqueològic d’Hamburg
© Alfonso Mañas
Història
Lluitador professional en els jocs als amfiteatres romans.
Els gladiadors eren generalment esclaus o presoners de guerra condemnats també hi havia lliberts i homes lliures en una proporció mínima Lluitaven en parelles o en grup N'hi havia de diferents classes, i es distingien per l’armament que utilitzaven reciari , que portava xarxa i trident, mirmilló, dimachaerus , etc Les lluites de gladiadors es difongueren per les ciutats itàliques i per l’Orient hellenitzat, bé que no arrelaren a Grècia, i tingueren el favor del públic, fins i tot dels homes illustrats, durant l’època imperial En alguna ocasió, els gladiadors es revoltaren, com en…
ancilosaures
Paleontologia
Grup de dinosaures quadrúpedes cuirassats i de mida mitjana, entre 2 i 8 m de longitud, característic del Cretaci tot i que se n’han trobat restes del Juràssic.
Eren de cos curt, massís i recobert per espesses plaques dèrmiques que els servien de protecció contra els seus depredadors Algunes espècies presentaven apèndixs defensius, com poden ser espines dorsals gruixudes en algunes parts del dors i una massa que culminava a l’extrem de la cua i que utilitzaven com a element dissuasiu Les evidències de restes d’ancilosaures a la península Ibèrica són més aviat escasses A Mas Romeu Maestrat s’han trobat restes fòssils del gènere Polacanthus , del Cretaci inferior, i a Salas de los Infantes Burgos una espina dorsal atribuïda al gènere…
trist | trista
Història
Qualificatiu que utilitzaven habitualment en firmar, als s. XV i XVI, les vídues reines (les Tristes Reines), duquesses, comtesses, etc.
simandre
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon per sacseig agiosýmantron o de percussió sobre una placa o taula semante´rion Felip Pedrell fa distinció entre l' agiosýmantron , tipus de sonall que antigament utilitzaven els cristians grecs en la crida dels fidels a les funcions religioses, i el semante´rion , taula de fusta estreta i llarga, de dimensions variables, que era percudida amb un o dos martells, utilitzat antigament per hebreus i grecoturcs en substitució de les campanes, i vigent encara actualment en alguns monestirs Altres autors assimilen ambdues denominacions…
el Puig de la Balma

El Puig de la Balma
Ramón (CC BY-NC-ND 2.0)
Masia
Masia del municipi de Mura (Bages).
És un gran casal fet sota una balma o gran penyal amb finestrals i elements constructius dels segles XIII i posteriors que compta amb capella pròpia, dedicada a santa Margarida Actualment és seu de la Casa Museu Puig de la Balma, on es mostra com es vivia i es treballava als masos a la primera meitat del segle XX El museu consta de diverses sales unes mostren les dependències típiques de la casa totalment moblades —cuina, dormitori— i d’altres sales mostren una exposició de les eines i estris que s’utilitzaven a les activitats que normalment es duien a terme dins l’economia familiar —…
neurodidàctica
Educació
Disciplina que tracta d’aplicar els coneixements de la neurociència per millorar les estratègies didàctiques d’aprenentatge.
Estudia les condicions sota les quals l’aprenentatge humà pot ser optimitzat al màxim Després de l’anomenada “dècada del cervell” 1990-2000 i de l’Any Internacional de la Neurologia 2012, l’aprenentatge ja no es planteja sense la utilització dels coneixements aportats per la neurobiologia Se sap que s’aprèn amb tot el cervell i que en aquest procés es modifiquen els circuits neuronals Gerhard Preiss, catedràtic de didàctica de la Universitat de Friburg, el 1988 proposà la introducció d’aquesta disciplina, que agrupa els coneixements de la pedagogia, la didàctica i les neurociències Si bé a la…
reig bord

Reig bord
© Xevi Varela
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 10 a 20 cm d’alt, de barret al principi arrodonit i finalment aplanat, de color vermell escarlata, guarnit d’esquames blanques, restes del vel universal, i de cama blanquinosa, bulbosa a la base, amb un anell membranós i penjant i amb una volva reduïda a faixes verrucoses.
Es fa en boscs de coníferes i de caducifolis És una espècie metzinosa, a causa del seu contingut en micoatropina i muscarina La seva ingestió produeix intoxicacions més o menys greus, però rara vegada mortals Els antics habitants de la Sibèria l’utilitzaven com a droga allucinògena També antigament, barrejat amb sucre, havia estat emprat per a matar mosques Com indica el seu nom, es pot confondre amb el reig o l’ou de reig Les principals diferències són el color de les làmines i del peu, que són blancs en el reig bord i grocs en l’ou de reig, i la presència de berrugues blanques sobre el…
manufactura de Sèvres
Manufactura reial de porcellana fundada a Vincennes el 1740, traslladada a Sèvres el 1756 i nacionalitzada per Lluís XV el 1759.
Sota la direcció de JJBachelier inicià una valuosa producció original, amb porcellanes decoratives dissenyades per Duplessis que figuraven escenes galants i de gènere Foren sobretot apreciades les figuretes en bescuit, sense envernissar, modelades per EMFalconet Fins el 1768, que s’introduí la mateixa pasta dura que utilitzaven els artesans xinesos i japonesos, la producció de Sèvres consistia exclusivament en pasta tendra Els temes galants s’anaren substituint pels clàssics des del 1781, fins a arribar a les rígides formes neoclàssiques de l’Imperi L’any 1793 la Convenció…