Resultats de la cerca

Membre del Rockefeller Institute, des del 1909 investigà l’etiologia vírica del càncer Els resultats semblen demostrar la intervenció de virus en la producció de moltes neoplàsies Premi Nobel de medicina 1966, amb Ch BHuggins

Es manifesten, en el moment del naixement o més tard, amb deformacions com, per exemple, sordesa, cardiopaties congènites, microcefàlia, cataractes, etc L’etiologia més important és la vírica, seguida de la tòxica, la radioactiva i la medicamentosa

Pot estar codificat en el genoma i, per tant, pot ésser produït per la mateixa cèllula, formant part de la maquinària molecular de regulació de l’expressió gènica, o bé pot ésser incorporat des de l’exterior, com per exemple durant una infecció vírica o per manipulació humana

Hom en coneix un centenar de diferents, gairebé tots d’origen bacterià confereixen una defensa natural al bacteri, per a fer front a una infecció vírica Constitueixen una base operativa fonamental de l’enginyeria genètica La seva descoberta valgué el premi Nobel de fisiologia a W Arber, HO Smith i D Nathans, el 1978

El 1976 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb Daniel Carleton Gajdusek , pels seus treballs sobre les proteïnes sèriques en tant que marcadors genètics Aquests treballs el conduïren a la descoberta de l’antigen anomenat Austràlia, i la seva relació amb l’ hepatitis vírica B , la coberta del virus de la qual correspon a la proteïna de l’antigen Austràlia

L’hepatitis crònica constitueix un trastorn caracteritzat per la inflamació del fetge i l’aparició d’àrees de necrosi o mort a l’òrgan, que en general és originat per una hepatitis vírica aguda que no s’ha guarit, la durada del qual és molt variable i comprèn entre sis mesos i uns quants anys o algunes dècades Les persones que pateixen d’una hepatitis crònica vírica han de saber que poden tenir els virus responsables del trastorn en llur organisme, tant al fetge com en la sang i d’altres fluids corporals, com ara el semen, les secrecions vaginals o la saliva Així, en cada cas, cal consultar…

El mollusc contagiós és una infecció vírica de l’epidermis que origina l’aparició de pàpules arrodonides i petites del mateix color de la pell, que en general no provoquen molèsties La malaltia es contagia fàcilment per contacte directe, i la transmissió és molt freqüent a través de relacions sexuals Si hom no hi aplica el tractament adequat, és fàcil l’autocontagi d’una part del cos a una altra, i les lesions persisteixen indefinidament

Es tracta del primer quimioteràpic antivíric desenvolupat 1977 En inhibir la polimerasa de l’ADN impossibilita la síntesi d’àcids nucleics vírics i evita selectivament la replicació del virus Actiu contra els virus del gènere Herpes com els VHS, VVZ, el de l’encefalitis herpètica, l’herpes neonatal i l’herpes mucocutani La resistència vírica al fàrmac va creixent lligada a mutacions en els gens dels virus i adquireix importància en pacients immunodeprimits sida, pacients sotmesos a trasplantaments o a quimioteràpia, nens amb agammaglobulinèmia, etc

La seva causa és possiblement vírica Es caracteritza per la presència de lesions erosives, sovint recidivants, amb fons de color mantega i contorns inflamatoris La seva mida és variable, però generalment té pocs millímetres de diàmetre Pot afectar també les mucoses genitals i les regions cutànies de la zona genitoanal Hom considera dues classes d’aftes les idiopàtiques , no precedides o ocasionades per una altra malaltia, i les simptomàtiques , que apareixen durant el curs d’alguns processos infecciosos o després de l’administració de certes drogues