Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
perforació
Patologia humana
Obertura o orifici accidental en un òrgan o en una part del cos, produïda per un traumatisme extern o una lesió interna.
Hom parla especialment de les perforacions de certes vísceres abdominals d’estómac, d’apèndix, de budell, de vesícula, etc, les quals es manifesten per un quadre característic d’abdomen agut que requereix un tractament urgent
autòlisi
Biologia
Destrucció d’un òrgan, d’un teixit, etc, per acció d’enzims proteolítics produïts per aquest mateix òrgan, teixit, etc.
En alguns cultius de bacteris, les cèllules mortes sofreixen a vegades destrucció per autòlisi Han estat observats sovint casos d’autòlisi en el curs de les malalties cròniques, en certes vísceres en vies de degeneració
amebiasi
Patologia humana
Malaltia provocada per diverses espècies d’ameba ( Entamoeba histolytica,
etc), que, en ubicar-se als budells, poden provocar una síndrome disentèrica o una veritable disenteria (aguda o crònica).
L’amebiasi pot afectar, també, d’altres vísceres fetge, pulmó, ronyons, cervell, etc aleshores ocasiona abscessos amèbics Els cists de les esmentades amebes són disseminats mitjançant aigües o aliments contaminats, o a través dels “portadors” persones que, sense sofrir els efectes de la malaltia, són capaços de transmetre-la
L’origen de l’aparell locomotor. El teixit conjuntiu
Anatomia humana
Gairebé totes les cèllules i els altres elements constitutius de l’aparell locomotor procedeixen d’un teixit embrionari anomenat mesènquima El mesènquima embrionari es compon d’unes cèllules indiferenciades, amb capacitat d’esdevenir cèllules especialitzades en l’elaboració de diverses substàncies que formaran la matriu de diversos teixits Del mesènquima embrionari, en deriva el teixit conjuntiu , que forma part de nombroses vísceres i estructures orgàniques, entre les quals hi ha les que són components de l’aparell locomotor El teixit ossi, el cartilaginós, el muscular, el…
goma
Patologia humana
Producció mòrbida en forma de tumefacció limitada.
És designada així a causa de la seva consistència i pel líquid que de vegades se'n desprèn, d’aparença gomosa Després d’unes fases de formació i d’ulceració, segueix una fase final d’evacuació i d’assecament El mot designà inicialment certes lesions de la pell, els ossos i les vísceres típiques de la fase terciària de la sífilis
La cavitat abdominal. El peritoneu
Anatomia humana
És anomenat cavitat abdominal l’espai delimitat pel múscul diafragma per dalt, per la pelvis per sota i per les parets anterior, posterior i laterals de l’abdomen La cavitat abdominal inclou la majoria d’òrgans i de vísceres digestives la melsa, els ronyons i les glàndules suprarenals els vasos sanguinis, els nervis i les estructures limfàtiques dels teixits abdominals o que es dirigeixen als membres inferiors o en tornen, i una sèrie d’òrgans laminars i lligaments que subjecten els elements anteriorment esmentats Entre aquests òrgans, el més important és l’anomenat peritoneu El…
El jejú-ili
Anatomia humana
El jejú-ili és un òrgan cilíndric que, format per nombroses nanses intestinals, comença a l’angle de Treitz, a continuació del duodè, i desemboca a l’intestí gros El jejú , que comprèn de manera aproximada els tres primers metres del jejú-ili, es concentra especialment a la regió superior i esquerra de la cavitat abdominal L’ili, al qual corresponen els darrers tres o quatre metres del jejú-ili, ho fa bàsicament a la regió inferior i dreta d’aquesta cavitat Les nanses intestinals es poden desplaçar a l’interior de la cavitat abdominal, per bé que només lleugerament, ja que en la concavitat de…
butza
Conjunt dels budells i de les altres vísceres abdominals.
actinomicosi
Patologia humana
Malaltia produïda per diverses espècies de bacteris de l’ordre dels actinomicetals que apareix en els bòvids i és transmesa a l’home.
Es localitza a la pell i als teixits profunds de la regió cervicofacial i de les vísceres Es caracteritza per unes tumoracions confluents de duresa llenyosa, tòrpides, les quals tenen tendència a obrir-se i deixen trajectes sinuosos per on surt un pus amb grumolls de color groc, on es troben els bacteris disposats en forma radiada És adquirida, generalment, mastegant espigues o grans de blat o d’ordi
atròfia
Patologia humana
Fisiologia
Involució d’un òrgan, teixit, etc, o de la seva funció, per raons fisiológiques
normals (desenvolupament ontogenètic, envelliment, etc), com és el cas de l’atròfia de l’artèria i de la vena umbilicals arribada la naixença, la dels òrgans sexuals atesa la senilitat, o la dels vasos conductors de les plantes en esdevenir-se el procés de lignificació, o per raons patològiques
, com és el cas de la degeneració d’alguns teixits després de certes malalties o lesions.
Les atròfies patològiques en l’home solen afectar el sistema nerviós atròfia cerebellosa, atròfia blanca dels nervis, etc, els ossos atròfia intersticial, atròfia òssia aguda , etc, els músculs atròfia muscular , les vísceres atròfia aguda del fetge o icterícia greu, la pell, etc Hom parla d' atròfia numèrica quan s’esdevé una minva del nombre d’elements anatòmics de qualsevol òrgan o teixit, després d’una lesió profunda, en ple període de creixença, etc