Gairebé totes les cèl·lules i els altres elements constitutius de l’aparell locomotor procedeixen d’un teixit embrionari anomenat mesènquima. El mesènquima embrionari es compon d’unes cèl·lules indiferenciades, amb capacitat d’esdevenir cèl·lules especialitzades en l’elaboració de diverses substàncies que formaran la matriu de diversos teixits. Del mesènquima embrionari, en deriva el teixit conjuntiu, que forma part de nombroses vísceres i estructures orgàniques, entre les quals hi ha les que són components de l’aparell locomotor. El teixit ossi, el cartilaginós, el muscular, el tendinós i el sinovial podrien ésser considerats variants del teixit conjuntiu.
De fet, el teixit conjuntiu pròpiament dit es reparteix per totes les vísceres i els sistemes de l’organisme, i compleix nombroses funcions. Així, constitueix l’entramat i la cobertura de les vísceres i d’altres estructures, intervé en el metabolisme orgànic, actua en la resposta defensiva de l’organisme davant agents nocius i participa en els processos de reparació i envelliment dels teixits.
Aquest tipus de teixit es compon de diversos elements. Així, consta de cèl·lules i un entramat constituït pels elements que les mateixes cèl·lules elaboren: les fibres i la substància intersticial o fonamental.
Entre les cèl·lules més destacades del teixit conjuntiu, hi ha els fibroblasts, que sintetitzen els productes que formen les fibres i la substància intersticial. D’altres cèl·lules, com ara els histiòcits o macròfags, tenen la funció de destruir gèrmens, restes cel·lulars o substàncies de rebuig.
Les diverses fibres components del teixit conjuntiu són constituïdes per la unió de proteïnes elaborades pels fibroblasts. Les fibres col·làgenes es componen, bàsicament, de la unió de molècules de proteïna col·làgena. Aquestes fibres, primes i allargades, es disposen en forma de feixos resistents a les traccions. Les fibres reticulars també es componen de molècules de proteïna col·làgena i presenten característiques similars a les anteriors. Es disposen en forma de xarxa i, juntament amb les col·làgenes, conformen la carcassa del teixit. Les fibres elàstiques es componen principalment de la proteïna anomenada elastina i són més primes que les anteriors. Aquestes fibres tenen la capacitat d’estirar-se en resposta a les traccions i recuperar després llur dimensió original.
La substància intersticial o fonamental es compon de molècules de diverses proteïnes i mucopolisacàrids. Al teixit conjuntiu pròpiament dit, aquesta substància té una consistència gelatinosa i ocupa tots els espais lliures que hi ha entre les cèl·lules i les fibres.
Els diversos teixits que constitueixen l’aparell locomotor tenen una estructura semblant a la del conjuntiu, ja que també es componen de cèl·lules, fibres i substància fonamental. Això no obstant, segons el tipus de cèl·lula especialitzada i els productes que elabora, cada teixit presenta característiques pròpies i és apte per a formar uns òrgans determinats.