El jejú-ili és un òrgan cilíndric que, format per nombroses nanses intestinals, comença a l’angle de Treitz, a continuació del duodè, i desemboca a l’intestí gros. El jejú, que comprèn de manera aproximada els tres primers metres del jejú-ili, es concentra especialment a la regió superior i esquerra de la cavitat abdominal. L’ili, al qual corresponen els darrers tres o quatre metres del jejú-ili, ho fa bàsicament a la regió inferior i dreta d’aquesta cavitat. Les nanses intestinals es poden desplaçar a l’interior de la cavitat abdominal, per bé que només lleugerament, ja que en la concavitat de la flexuositat que descriuen s’insereixen prolongacions del mesenteri, una làmina de teixit conjuntiu que subjecta i lliga les vísceres abdominals a l’interior de la cavitat abdominal. A causa de la longitud que té i la posició que ocupa, es pot considerar que el jejú-ili es relaciona pràcticament amb la totalitat de les vísceres de la cavitat abdominal.
Pel que fa a la irrigació sanguínia del jejú-ili, cal dir que correspon al tronc celíac, a l’artèria mesentèrica superior i a nombroses branques de les anomenades artèries pancreàtico-duodenals. La sang procedent del jejú-ili és recollida per la vena mesentèrica superior, que desemboca a la vena porta; així, la sang que capta les substàncies nutritives absorbides a l’intestí prim entra directament al fetge per tal d’ésser-hi depurada.
La innervació del jejú-ili, que depèn del sistema nerviós autònom, és mediatitzada pels anomenats ganglis esplàcnics, el plexe solar i també el nervi vague.