Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
afartament compulsiu
Psicologia
Trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per la presència d’episodis recurrents d’ingestió excessiva, descontrolada i ràpida d’aliments, els quals provoquen en la persona afectada sentiment de culpa i problemes de sobrepès.
Les persones que pateixen aquest trastorn, contràriament a les que pateixen bulímia nerviosa, no duen a terme accions compensatòries per prevenir l’augment de pes, com ara l’autoprovocació del vòmit o l’abús de laxants i diürètics
emètic
Farmàcia
Dit dels productes que provoquen el vòmit.
Els emètics locals actuen per la irritació gàstrica provocada per la ingestió oral, i aquesta irritació ocasiona fortes contraccions, que produeixen l’expulsió del contingut de l’estómac Hom ha emprat com a emètics productes vegetals, com les arrels de la polígala i de la ipecacuana, el principi actiu de la qual és l’emetina Un emètic central molt emprat per via parenteral és l'apomorfina
François Magendie
Biologia
Fisiòleg.
Fou professor de medicina al Collège de France Capdavanter en l’experimentació fisiològica i farmacològica, descobrí les funcions dels nervis raquidis i publicà treballs sobre el vòmit, l’esòfag i la deglució de l’aire Hom pot considerar-lo com un dels fundadors de la fisiologia cellular Introduí l’ús dels composts de iode, de brom, d’estricnina i de morfina en la medicina general De les seves obreses destaquen Précis élémentaire de physiologie 1816 i Journal de physiologie expérimentale 1821-31
bulb raquidi
Situació del bulb raquidi: 1, hipotàlem; 2, hipòfisi; 3, protuberància; 4, bulb raquidi, 5, cerebel; 6, òbex; 7, vèrtebres cervicals (seccionades), 8; medul·la espinal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Protuberància de l’extremitat superior de la medul·la espinal, entre la protuberància anular i el forat occipital.
La cara anterior descansa a la base del crani, i la posterior forma, amb la protuberància, la base del quart ventricle Al bulb raquidi radiquen els centres vitals més importants per a la regulació de les funcions respiratòria, circulatòria i de l’equilibri, i també els centres reflexos de la tos, l’esternut, la deglució, la fonació, el vòmit, el mastegament i l’oclusió palpebral, a més dels automàtics del ritme respiratori, cardíac i vascular També hi són localitzats els centres nuclears de diversos nervis cranials
nicotina
Nicotina
©
Química
Alcaloide del tabac, en el qual es troba en un 2-8% del seu pes en sec.
Fou extret per WPosselt i LReimann de les fulles de Nicotiana tabacum Es presenta en forma de líquid oliós, volàtil i incolor, que bull a 247°C, amb descomposició parcial és soluble en els solvents orgànics La nicotina és una de les drogues més tòxiques conegudes, comparable al cianur El contingut en nicotina del tabac de cigarret és de l’1 al 3%, segons el tipus de tabac La nicotina actua sobre el sistema nerviós central, de primer estimulant i després deprimint el centre respiratori, el centre del vòmit i la hipòfisi posterior
hematèmesi
Patologia humana
Vòmit de sang procedent de l’aparell gastrointestinal.
És produïda generalment per varices esofàgiques o gàstriques, per úlcera pèptica, per la gastritis erosiva, per tumors gàstrics i per lesions de la mucosa de l’esòfag després de vòmits realitzats amb grans esforços síndrome de Mallory-Weiss
Intoxicació
Hom anomena intoxicacions els trastorns produïts per la introducció en l’organisme de productes tòxics, és a dir, substàncies de molt diversa índole que, en quantitats relativament petites, ocasionen alteracions en teixits orgànics o en el funcionament de determinats òrgans, i arriben fins i tot a causar la mort Els productes capaços d’actuar com a tòxics són nombrosos, i les vies a través de les quals poden ésser introduïts en l’organisme, diverses En altres articles d’aquest capítol es tracta de determinades intoxicacions que poden necessitar una assistència d’urgència, com és ara les…
diafragma
Cara inferior del diafragma : 1, costelles; 2, cartílags costals; 3, apèndix xifoide de l’estern; 4, primeres vèrtebres lumbars; 5, porció vertebral del diafragma; 6, pilars interns del diafragma; 7, aorta; 8, hiat esofàgic; 9, porció lumbar del diafragma; 10, porció costal del diafragma; 11, porció esternal del diafragma; 12, centre frènic; 13, orifici de la vena cava inferior; 14, nervi frènic dret; 15, nervi frènic esquerre; 16, artèries diafragmàtiques
© Fototeca.cat
Anatomia
Envà musculosomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l’abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d’aponeuròtica central en forma de trèvol.
Les insercions perifèriques van des de la cara posterior esternal, per la cara interna de les sis últimes costelles i l’arc fibrós del quadrat lumbar i dels psoes, fins a les cares laterals de la segona i la tercera vèrtebres lumbars, formant els pilars És travessat, mitjançant tres hiats per l’esòfag amb els nervis vagues, l’aorta amb el conducte toràcic i la vena àziga major, i la vena cava inferior És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però tambe intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i el …