Hom anomena intoxicacions els trastorns produïts per la introducció en l’organisme de productes tòxics, és a dir, substàncies de molt diversa índole que, en quantitats relativament petites, ocasionen alteracions en teixits orgànics o en el funcionament de determinats òrgans, i arriben fins i tot a causar la mort.

Els productes capaços d’actuar com a tòxics són nombrosos, i les vies a través de les quals poden ésser introduïts en l’organisme, diverses. En altres articles d’aquest capítol es tracta de determinades intoxicacions que poden necessitar una assistència d’urgència, com és ara les sobredosis de drogues, i en altres capítols es tracta de les intoxicacions que no acostumen a requerir uns primers auxilis determinats, com per exemple l’entero-colitis alimentària o les intoxicacions professionals per metalls pesats. En aquest apartat es fa referència només als primers auxilis de les intoxicacions que es produeixen amb més freqüència per via digestiva.

Intoxicació per bolets verinosos

Causes i prevenció

Les intoxicacions produïdes per la ingestió de bolets verinosos són relativament freqüents al nostre país, on està molt estès el costum d’anar a buscar bolets i després menjar-los. Les intoxicacions generalment es produeixen a causa de la confusió accidental d’espècies verinoses amb espècies comestibles. En els nostres boscos creixen centenars d’espècies de bolets, especialment durant la tardor. Tanmateix, només una minoria d’ells són comestibles, i molts menys els recomanables des d’un punt de vista gastronòmic, alguns dels quals són considerats exquisits. Molts bolets són pràcticament insípids, o fins i tot de sabor o consistència desagradables, per bé que poden ésser ingerits sense que causin trastorns. D’altres contenen productes tòxics per a l’ésser humà, per la qual cosa quan són ingerits ocasionen trastorns de diversa gravetat, alguns d’ells fins i tot irreversibles i mortals.

No hi ha cap regla que permeti diferenciar les espècies verinoses de les comestibles. Algunes persones consideren erròniament que no són verinosos els bolets que creixen als arbres o els que tenen cucs, o bé pretenen establir la innocüitat dels bolets comprovant si fan ennegrir els alls, la molla de pa, el julivert o la plata. Tampoc el sabor, el color, la consistència ni d’altres característiques indiquen si un bolet és comestible o no comestible. Tots aquests sistemes de diferenciació estan completament mancats de fiabilitat, i per tant no s’han d’utilitzar mai per a garantir la innocuïtat dels bolets collits.

L’única manera d’evitar de sofrir una intoxicació per bolets és no collir ni menjar mai cap bolet que no es conegui amb tota seguretat. No és recomanable que les persones sense experiència pretenguin reconèixer els bolets comestibles a partir de descripcions de llibres o per comparació amb fotografies. Fins i tot els botànics més experts s’estimen més no menjar els bolets que no han tastat mai, si no els en garanteix la innocuïtat una altra persona que els conegui d’abans.

Com qualsevol aliment fresc, és convenient no trigar gaire temps a consumir els bolets, i mentrestant s’han de guardar al frigorífic. Si no s’han de menjar aviat, és millor que es coguin i que es deixin assecar, o bé que se sotmetin a un altre mètode de conservació. En qualsevol cas, és recomanable de consumir els bolets cuits, no crus, ja que la cocció facilita llur digestibilitat i pot destruir algunes substàncies tòxiques. De la mateixa manera, és preferible que no siguin consumits en grans quantitats, sinó com a acompanyament d’un plat.

Tipus i primers auxilis

Són nombroses les espècies de bolets que poden produir diversos tipus d’intoxicacions.

Algunes espècies produeixen només una gastroenteritis aguda, que es manifesta al cap d’1 o 4 hores de la ingestió dels bolets amb nàusees, vòmits, diarrea i dolor abdominal. Els bolets més comuns que causen aquest trastorn són el "mataparents" (Boletus satanas) i el "rovelló bord" (Lactarius chrysorrheus), però també el poden causar moltes altres espècies de gèneres diversos.

D’altres espècies, com el "reig bord" (Amanita muscaria) o el "pixacà" (Amanita pantherina), causen principalment trastorns del sistema nerviós. Els símptomes es presenten entre 30 minuts i 2 hores després d’haver-los menjat, i consisteixen principalment en agitació, confusió, deliri, i de vegades convulsions.

El "bolet de femer" (Coprinus atramentarius) i d’altres espècies contenen substàncies que reaccionen amb l’alcohol, i per tant els trastorns apareixen quan hom pren begudes alcohòliques després d’haver-los menjat, fins i tot uns dies més tard. Els símptomes poden ésser diversos, com ara nàusees i vòmits, palpitacions, enrogiment de la pell, sobretot a la cara, i de vegades col·lapse.

Molt més greus són els trastorns produïts per altres espècies, com la "farinera borda" (Amanita phalloides), que és un bolet molt comú, causant d’una intoxicació que altera greument el fetge. El trastorn es manifesta més tard que en els casos anteriors, ja que els primers símptomes solen aparèixer de 6 a 18 hores després d’haver-los menjat, i consisteixen en vòmits i diarrees molt abundants. Si no es comença de seguida un tractament adient, el tòxic ocasiona greus alteracions hepàtiques, i de vegades també renals, que es presenten al cap d’uns 2 dies i poden ésser irreversibles i mortals. En general, els trastorns provocats per les espècies de bolets més verinoses acostumen a presentar-se amb retard, fins i tot dies després de la seva ingestió.

 Si després d’haver menjat els bolets se sospita que puguin ésser verinosos, s’ha de procurar eliminar del cos tan ràpid com sigui possible les restes que puguin haver quedat al tub digestiu, per tal d’evitar que les substàncies tòxiques siguin absorbides. Així, s’ha de procurar provocar el vòmit, si no han transcorregut més de 6 hores, ja que llavors seria inútil. Per a això, pot ésser útil estimular la gola amb els dits o beure aigua tèbia amb sal, en petita quantitat. Si hom disposa de xarop d’ipecacuana, se’n pot prendre dues cullerades soperes amb un got d’aigua, i al cap d’uns 20 minuts se sol produir el vòmit. També és molt important recollir les restes de bolets que hagin sobrat, per tal que més tard puguin ésser identificats a fi d’aplicar el tractament més adequat. En qualsevol cas, és convenient anar a un centre sanitari on puguin indicar o dur a terme el tractament definitiu. El trasllat a l’hospital no s’ha de retardar en cas d’intoxicació per les espècies més perilloses.

Intoxicació per medicaments

Les intoxicacions produïdes per la ingestió de dosis elevades de medicaments són relativament freqüents, ja que si bé els fàrmacs són beneficiosos en els casos en què estan indicats i a les dosis adequades, una gran part d’ells poden ocasionar greus trastorns quan són administrats inadequadament.

Les intoxicacions per medicaments es produeixen principalment per dues causes. En els adults, solen ésser degudes a una intoxicació voluntària produïda amb la intenció de suïcidar-se. Durant la infància, les intoxicacions per medicaments són un accident freqüent, que es produeix perquè els nens ingereixen per curiositat les píndoles que han vist que prenien els adults o que els criden l’atenció per llur color. Aquests accidents poden ésser evitats si no es deixen mai els medicaments a l’abast dels nens, tot i que semblin innocus. Els medicaments més comuns, els analgèsics i els antiinflamatoris a base de paracetamol o d’àcid acetilsalicílic són els que causen amb més freqüència intoxicacions greus durant la infància.

Davant una intoxicació per medicaments, la primera cosa que cal fer, sempre que la persona afectada estigui completament conscient, és provocar-li el vòmit per tal d’eliminar les restes del fàrmac que puguin haver quedat a l’estómac. En primer lloc, és convenient que prengui aigua tèbia, ja que de vegades provoca el vòmit i en tot cas dissol el medicament i en disminueix l’acció. Si no es desencadena el vòmit, s’ha d’intentar provocar-lo estimulant la faringe amb els dits. Si es tracta d’un nen, és recomanable col·locar-lo boca per avall i amb el cap més baix que el tronc, per tal d’evitar que s’empassi el vòmit.

Si la persona afectada està inconscient, no s’ha de provocar mai el vòmit, ja que el podria inhalar i li provocaria una obstrucció respiratòria. En aquests casos, només s’han d’adoptar les mesures indicades per a qualsevol persona inconscient, com és ara comprovar si respira i en cas que no ho faci, posar-la en posició lateral de seguretat.

En qualsevol cas, convé que la persona afectada sigui traslladada com més aviat millor a un centre sanitari, on podran fer el tractament adequat. Si es preveu que pugui passar molt de temps fins que la víctima no rebi assistència mèdica, és convenient efectuar una consulta telefònica per tal d’informar-se si cal adoptar alguna mesura específica al cas del medicament de què es tracti. Per a això, es pot trucar al Servei d’Informació Toxicològica.

Intoxicació per altres productes químics

Diferents productes que són utilitzats en la indústria i en tasques domèstiques poden causar trastorns diversos si són ingerits. Generalment, la intoxicació per aquests productes es produeix accidentalment, i és especialment freqüent en els nens. Els productes més sovint responsables són substàncies càustiques, com ara el salfumant o el lleixiu, que provoquen en el tub digestiu lesions similars a les cremades químiques descrites en un altre article.

Quan s’ha ingerit un producte químic càustic no s’ha de provocar el vòmit, perquè si ja ha lesionat les parets de l’esòfag en ésser ingerit, agreujaria les mateixes lesions en ésser expulsat. Tampoc és recomanable l’administració de substàncies neutralitzants, com és ara un àcid en una intoxicació per un producte alcalí, ja que es pot desencadenar una reacció química amb producció de calor que provoqui cremades químiques internes.

El que cal fer en aquests casos és ingerir aigua abundant, per tal de dissoldre el producte i reduir així els seus efectes. La llet brinda certa protecció a la mucosa gàstrica, però és poc eficaç, i la seva administració sistemàtica no és recomanable, ja que afavoreix l’absorció d’algunes substàncies químiques.

En qualsevol cas, s’ha de procurar traslladar la persona afectada tan aviat com sigui possible a un centre sanitari, on puguin fer el tractament definitiu. També és fonamental portar una mostra de la substància tòxica així com el seu envàs, ja que actualment molts dels productes que es fan servir per a la neteja a la llar són compostos dels quals només se’n coneix la composició exacta en centres especialitzats on s’haurà de demanar informació específica.