Resultats de la cerca

Valia 3 peus o 4 pams, o sia, 0,7775 m, i corresponia aproximadament a la llargada d’un pas, mesurada des del taló d’un peu al taló de l’altre

Anteriorment menystingudes, les molses i les hepàtiques reberen la primera atenció amb l’obra de Jean Joseph Dillen, dit Dillenius 1666-1747, bé que en la seva Historia muscorum 1741 són aplegades encara molses, algues i líquens En aquesta prehistòria de la briologia és important l’obra de NS Necker 1729-93, autor de Methodus muscorum 1774, i de Casimir Cristofer Schmidel 1718-92 Però fou l’obra de Jean Hedwig 1730-99 la que refermà les bases d’aquesta branca de la botànica, en la qual s’havien de destacar, entre altres, Wilhelm Philipp Schimper 1808-80, autor de Bryologia…

Generalment equivalia a 1/48 de la quartera de sembradura o del jornal, segons els llocs A Barcelona valia 76,5 m2, A Agramunt i Montblanc uns 102 m 2 , a Lleida 60,5 m 2 , al Berguedà i al Bages 61,7 m 2 , al Vallès 76,47 m 2 , etc

Coneguda popularment per diners del ramet i també ramillets de València del tipus de revers creu equilateral sobre una llarga tija amb ornamentació vegetal estilitzada i simètrica, on hom veu un ramet d’olivera Era de llei igual a la moneda barcelonesa de tern, i valia un diner Establerta com a moneda única per als regnes de València i de Mallorca, perdurà amb els mateixos tipus fins a les emissions de Carles II

Al Regne de València rebia aquest nom el ral mexicà dels reis de la casa de Borbó, i el mig duro columnari valia 10 rals de billó A Mallorca reben aquest nom els doblencs o doblers , els senars o menuts i les malles , creats el 1300, amb llei de 3 diners menys una pugesa sobre 12 parts, 2 parts i 3 quarts d’argent fi i talla pel diner menut de 264 peces per marc uns 0,95 g

Net d’Alaric I, succeí Vàlia Trencà el pacte que el lligava amb Roma i pel qual li era reconegut el govern d’Aquitània, i assetjà, sense èxit, Arle 425 i Narbona 436, viles que defensà el general Aeci Vencé, però, a Tolosa, obtingué 439 la tornada a la situació anterior i es dedicà a una política d’aliances Casà una filla seva amb Huneric, fill i hereu del rei dels vàndals Genseric la qual fou repudiada el 445, i una altra amb el rei dels sueus 449 Requiari, amb qui després es barallà i el qual ell feu matar Finalment s’alià amb Aeci contra Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics, on morí

Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats,…

El lluís d’argent valia 60 sous, però hom parla també de lluïsos de 30, de 15 i de 5 sous Fou encunyat des del 1641 fins a la Revolució Francesa, que fou substituït per la peça de 5 francs Des de l’origen, els lluïsos circularen per Catalunya amb un valor de 10 rals catalans El lluís d’or fou encunyat pels reis de la casa de Borbó des de Lluís XIII fins a Lluís XVI, per substituir la moneda de dos escuts Era d’or de 22 quirats en totes les 23 emissions fetes d’aquesta moneda, des de la primera, l’any 1640, fins a la darrera del lluís constitucional , del 1791 El pes oscillà entre…

Els alans foren coneguts pels grecs i els romans amb el nom de sàrmates sàrmata Cap al 350 dC foren sotmesos pels huns i emigraren, en part, juntament amb els germans, cap a l’oest, especialment vers la península Ibèrica i Àfrica El 406, els alans assaltaren, juntament amb els sueus, la frontera romana del Rin per Magúncia, travessaren les Gàllies i entraren a la península Ibèrica pels passos occidentals del Pirineu 409 S'establiren, potser com a “federats” de l’Imperi Romà, a les províncies de Lusitània i Cartaginesa Foren derrotats pels visigots menats per Vàlia, el 418 i una part emigrà,…