Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
adreçador
Història
Operari que adreçava robes de seda de tota mena i també peces de lli per a les valones i gorgeres.
Aquest ofici tingué importància a la València dels s XVI, XVII i XVIII, i coincidí amb el desenvolupament de la indústria de la seda Des de mitjan s XVII s’anomenà també gomista
Valona
La valona Tringa glareola s’assembla força a la xivita, però és una mica més petita tota ella i té les potes groguenques i no verdes té també un mantell fosc amb taques clares i un pit i un abdomen blanquinosos, com mostra aquest exemplar del delta del Llobregat Ramon Torres La valona és un ocell que hom pot observar sovint durant les èpoques de pas per tot el territori, mentre que a l’hivern és accidental Durant la migració primaveral, la valona no és un ocell gaire abundant i els grups són poc nombrosos llevat d’alguna observació excepcional, com per exemple de 100 a 120 ocells del 14 al…
rodet
Fotografia
Cadascuna de les dues peces cilíndriques o prismàtiques proveïdes de valones sobre les quals és enrotllada la pel·lícula de les càmeres fotogràfiques.
bobina
Indústria tèxtil
Conjunt format per una ànima de fusta, de cartó, d’acer inoxidable, etc, desproveïda de valones, i pel fil enrotllat damunt d’ella, generalment en sentit encreuat.
En les bobines, el fil pot ésser desenrotllat en sentit axial, i és per això que són aptes per a alimentar moltes màquines tèxtils de gran velocitat o de consum intermitent Segons llur forma exterior, són classificades en bobines cilíndriques i bobines còniques , en les quals els extrems poden ésser plans o també cònics Les bobines de poca longitud i de gran diàmetre són anomenades bobines planes o formatges L’enrrotllament pot ésser dur i compacte, per a ús general, o bé flonjo, per a ésser tenyides, i en aquest darrer cas les ànimes són perforades o bé de fil d’acer Un tipus especial, usat…
unió d’Arràs
Història
Lliga constituïda el 1579 per les regions catòliques de llengua francesa del sud dels Països Baixos (Artois, Hainaut i part de Brabant) i per les ciutats valones de Lilla, Douai, etc.
Aquesta unió trencava l’entesa establerta el 1577 amb els estats protestants del nord pacificació de Gant i proclamava la fidelitat envers Felip II
bicicleta
Elements d’una bicicleta de carretera amb frens de mordassa
© Fototeca.cat
Esport
Transports
Velocípede de dues rodes de diàmetre sensiblement igual, l’anterior de les quals és directriu, i la posterior, accionada pel conductor mitjançant un sistema de pedals i transmissió per cadena, és motriu.
Elements de la bicicleta L’equilibri damunt la bicicleta és assolit per una suma complexa d’efectes a baixa velocitat, el més important és l’efecte de la força centrífuga, que equilibra constantment les desviacions del centre de gravetat del conjunt bicicleta-conductor respecte a la vertical que passa per la línia de contacte rodes-sòl aquest efecte d’equilibri, que és evident quan la bicicleta agafa un viratge fort, també es produeix quan la bicicleta segueix una trajectòria —aparentment— rectilínia, perquè de fet, i com hom ha demostrat, la trajectòria real d’una bicicleta és un seguit de…
rodet
Tecnologia
Oficis manuals
Cilindre de fusta, de cartó, metàl·lic, etc, amb un forat central que permet d’introduir-hi una ànima, especialment si és proveït de valones o volanderes als extrems, entorn del qual hom enrotlla o és enrotllat fil, filferro, paper o d’altres matèries flexibles.
comtat de Nieulant
Història
Títol concedit el 1791 al tinent general Louis de Nieulant y Dumas de Manse, capità general de Castella la Vella, senyor de Nieulant a Flandes, establert a València, on continuà la seva descendència, des que el seu pare, Eugène Philippe de Nieulant, capità de guàrdies valones, fou governador d’Alacant i de Dénia.
Ha passat als Guzmán, marquesos de Bolaños
Flandes
Regió d’Europa que comprèn les terres al llarg de l’extrem SW de la costa de la mar del Nord, des del pas de Calais fins a la vora dreta del delta de l’Escalda (Brabant i l’Hainaut).
Limitada al S pels turons de l’Artois, que la separen de la conca de París, constitueix l’extrem occidental de la plana del N d’Europa Administrativament correspon a una tercera part del departament francès del Nord, a la regió federal belga de Flandes i al sector continental de la Zelanda neerlandesa Hom distingeix la Flandes marítima o occidental i la Flandes interior o oriental La primera és una plana molt baixa, formada per una capa d’argiles d’origen marítim, dessecada per canals i molt fèrtil és la regió de pòlders D’una altura no superior a 5 m, gràcies als dics i a la muralla de dunes…
Bèlgica
Estat
Estat de l’Europa occidental limitat pels Països Baixos al N i al NE, per Luxemburg i Alemanya a l’E, per França al SW i per la mar del Nord al N; la capital és Brussel·les.
La geografia Bèlgica és dividida en tres regions naturals l’alta Bèlgica, la Bèlgica mitjana i la baixa Bèlgica L’alta Bèlgica és situada al sud-est de l’estat i és constituïda pel massís de les Ardenes, bloc hercinià format per gresos, calcàries i esquists paleozoics que fou erosionat i posteriorment remogut pels moviments alpins la seva altitud oscilla, en general, entre 300 i 400 m, i té el punt culminant de Bèlgica, la Baraque Michel, de 692 m a l’extrem meridional, els sediments secundaris han afaiçonat un paisatge que recorda el de la Lorena francesa Al nord de la línia Sambre-Mosa s’…