Resultats de la cerca

El procés d’accés al coneixement La idea que les plantes es distribueixen d’acord amb regularitats definides i que s’associen entre elles en conjunts característics més o menys correlacionats amb les condicions del medi es pot rastrejar des de temps molts reculats a l’obra de molts botànics i de molt geògrafs Tanmateix, però, l’interès per fer objecte d’estudi aquestes regularitats de la distribució geogràfica de les plantes, aquestes "associacions" d’espècies i llurs relacions amb l’ambient, no començà a desvetllar-se entre geògrafs i naturalistes fins fa amb prou feines dos segles Encara…

La dominància de l’estrat arbori Totes les boscanes decídues tenen una flora i una vegetació similars i, dins d’un cert marge de variació, comparteixen una mateixa estructura En estat natural, aquesta estructura comporta un cert nombre d’estrats al capdamunt, un estrat de grans arbres, els veritables protagonistes de les boscanes ocasionalment, un estrat d’arbres petits o mitjans per sota dels arbres, un estrat arbustiu que conforma el sotabosc, i, en darrer lloc, un estrat herbaci integrat generalment per una multitud de petites plantes anuals També hi pot haver, però no sempre, un estrat…

Les comunitats vegetals d’un indret no es disposen de qualsevol manera, sinó que són íntimament relacionades en l’espai i en el temps, i són sotmeses a nombrosos factors ecològics i antròpics La branca de la geobotànica que estudia el paisatge vegetal és la fitotopografia Hi ha tres menes de paisatges vegetals el paisatge natural , en què la intervenció de l’home ha estat nulla o ínfima, el paisatge rural , amb la vegetació força transformada o molt, en el qual cal distingir el paisatge silvopastoral i el paisatge agrícola , i el paisatge urbà , en què la vegetació…

La mineralomassa que la vegetació emmagatzema o immobilitza depèn de la seva biomassa i de la seva concentració mitjana de nutrients Com que els boscs acumulen molta biomassa, les mineralomasses forestals són també molt més grans que les dels altres ecosistemes A les selves humides equatorials la vegetació conté la major part dels nutrients de l’ecosistema Als boscs temperats, el sòl acostuma a tenir més pes quantitatiu en la distribució de nutrients, tot i que la vegetació en conté quantitats molt considerables En el cas dels boscs mediterranis,…

Les formacions són caracteritzades per la forma biològica dominant, i corresponen, en general, a les unitats de vegetació distingides popularment bosc, prat, garriga, brolla, etc

Inundable durant l’estació plujosa, presenta afloraments salnitrosos durant l’estació seca La vegetació pobra dels sectors perifèrics és aprofitada per la ramaderia bous i cabres, en general Al S del País Valencià, entre el Baix Vinalopó i el Baix Segura, hi ha un sector important de saladars, de 60 o 70 km 2 , limitat al nord pel con deltaic del Vinalopó, a l’E per l’albufera d’Elx esdevinguda salines, al S per la serra del Molar i a l’W pel Fondo sector més profund i aigualós, aprofitat actualment com a pantà regulador del Segura A partir d’aquí, els carritxars són zona de…

Neix prop del pic de Griells, on les capes eocenooligocèniques de la Depressió Central es drecen en contacte amb el Subpirineu, cap a uns 900 m d’altitud Corre seguint la direcció NNE-SSW, conseqüent amb el cabussament dels estrats oligocènics que sostenen la plataforma estructural del Lluçanès, on s’enfondeix a l’eix anticlinal de Terricabres, de 831 m d’altitud, i entra a uns 470 m a l’alt Bages pel NW del Moianès, on denuda les margues i, travessat l’anticlinal de Santa Maria d’Oló, que s’enlaira fins cap als 600 m, contribueix a formar la clotada d’erosió del pla de Bages, on mor a uns…

La vegetació que hi és més característica és el bosc de coníferes

Es troba al peu del cim homònim 685 m, prop de Cal Cases

La comunitat climàcica seria la vegetació i els sòls estables dels terrenys plans en el cas que no hi hagués actuat l’home A cada àrea amb un clima determinat li correspon una sola clímax vegetal i un tipus de sòl climàcic sòl zonal teoria de la monoclímax , bé que si els substrats minerals hi són molt diferents hi pot haver diverses clímaxs teoria de la policlímax