Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Circuit sistèmic i circuit pulmonar
Fisiologia humana
L’aparell càrdio-vascular, si bé constitueix un circuit tancat, en realitat es compon de dos circuits diferents el sistèmic i el pulmonar La funció del primer és conduir l’oxigen, les substàncies nutritives i altres substàncies metabòliques a la quasi totalitat dels teixits orgànics la del segon, fonamentalment, és dur la sang fins als alvèols dels pulmons, perquè s’hi oxigeni El circuit sistèmic , o gran circuit , comprèn l’aurícula i el ventricle esquerres, l’aorta i les seves ramificacions, les arterioles, els capillars i les vènules de gairebé tots els teixits orgànics —…
Circulació pulmonar (perfusió)
Fisiologia humana
L’aparell respiratori disposa de dos sistemes d’irrigació sanguínia el bronquial i el pulmonar El sistema bronquial té per finalitat aportar, juntament amb la sang, els elements nutritius necessaris per al manteniment de l’activitat dels mateixos teixits respiratoris Per contra, el sistema circulatori pulmonar té per finalitat la perfusió , és a dir, l’aportació de sang als capillars que discorren per les parets alveolars, per tal que pugui realitzar-s’hi l’intercanvi gasós Per tant, els vasos sanguinis pulmonars són el mitjà de què disposa l’organisme per a obtenir O 2 i eliminar CO 2 Per…
cateterisme cardíac
Introducció d’un catèter fins a les cavitats cardíaques.
El catèter que hom utilitza habitualment és de polietilè i radiopac i és introduït —sota control radiològic— per una vena del braç o de la cuixa per arribar a l’aurícula dreta, al ventricle dret i a l’artèria pulmonar si el catèter és introduït per una artèria perifèrica, arriba a contracorrent del flux sanguini al ventricle i a l’aurícula esquerres i també a les artèries coronàries coronariografia El cateterisme cardíac permet d’estudiar malformacions congènites del cor, valvulopaties, les pressions i el contingut d’oxigen de les diferents cavitats cardíaques i…
Afecció de la vàlvula aòrtica
Patologia humana
Definició Les afeccions de la vàlvula aòrtica o valvulopaties aòr tiques constitueixen un grup d’alteracions degudes a l’existència de diversos tipus de lesions —les més freqüents són engruiximení, retracció, deformitat i fibrosi— en la vàlvula aòrtica, és a dir, la vàlvula a través de la qual es comunica el ventricle esquerre amb l’artèria aorta Segons el cas, les lesions valvulars poden causar diverses alteracions en el funcionament de la vàlvula, de manera que se’n dificulta l’obertura adequada que ha de permetre el pas de la sang des del ventricle esquerre cap a…
cor

Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…
El cor
Anatomia humana
El cor és un òrgan buit, de parets musculars gruixudes, que es troba a l’interior de la cavitat toràcica Se situa a la part mitjana, inferior i anterior del mediastí , l’espai comprès entre ambdós pulmons Per la forma externa, el cor sembla una piràmide de tres cares, amb un vèrtex i una base El vèrtex, de forma arrodonida, mira cap avall, cap a l’esquerra i una mica cap endavant la base, de forma irregularment plana, s’orienta cap amunt, cap a la dreta i una mica cap enrere El volum i el pes del cor són variables en cada persona i es relacionen amb diverses característiques de l’individu…
insuficiència cardíaca
Patologia humana
Disminució de la capacitat funcional del cor quan no arriba a assegurar les necessitats de la circulació en totes les parts de l’organisme.
Pot ésser esquerra quan falla aquest ventricle i global o congestiva quan tots dos ventricles són insuficients
El que cal saber de les afeccions de la vàlvula tricúspide
Patologia humana
Les afeccions que poden alterar la vàlvula tricúspide són les anomenades insuficiència tricúspide, caracteritzada per un reflux anormal de la sang des del ventricle dret fins a l’aurícula d’aquest mateix cantó i estenosi tricúspide, caracteritzada per la dificultat del pas de la sang des de l’aurícula dreta fins al ventricle dret Aquests trastorns solen ésser deguts a d’altres malalties càrdio-vasculars de llarg temps d’evolució com ara valvulopaties de les cavitats esquerres, malaltia coronària o miocardiopaties, o bé per febre reumàtica, i en aquest cas solen ésser…
El que cal saber de les afeccions de la vàlvula aòrtica
Patologia humana
Les afeccions de la vàlvula aòrtica o valvulopaties aòrtiques són un grup de malalties que es caracteritzen per l’existència de lesions en la vàlvula que obre i tanca la sortida de la sang des del ventricle esquerre cap a l’aorta l’artèria principal de l’organisme Les causes més freqüents d’aquestes lesions són febre reumàtica, endocarditis bacteriana, anomalies valvulars congènites i diversos trastorns de llarga evolució, com ara artritis reumatoide i hipertensió arterial La presència de lesions valvulars pot ocasionar una dificultat en l’obertura de la vàlvula, la qual cosa és…
metencèfal
Anatomia animal
Part de l’encèfal embrionari situada al romboencèfal.
Constitueix el romboencèfal anterior i és originari de la quarta vesícula cerebral Forma, al voltant del quart ventricle, la protuberància, el bulb raquidi i el cerebel