El que cal saber de les afeccions de la vàlvula aòrtica

  • Les afeccions de la vàlvula aòrtica o valvulopaties aòrtiques són un grup de malalties que es caracteritzen per l’existència de lesions en la vàlvula que obre i tanca la sortida de la sang des del ventricle esquerre cap a l’aorta l’artèria principal de l’organisme.
  • Les causes més freqüents d’aquestes lesions són febre reumàtica, endocarditis bacteriana, anomalies valvulars congènites i diversos trastorns de llarga evolució, com ara artritis reumatoide i hipertensió arterial.
  • La presència de lesions valvulars pot ocasionar una dificultat en l’obertura de la vàlvula, la qual cosa és anomenada estenosi aòrtica i es caracteritza pel fet que impedeix el pas adequat de la sang des del ventricle esquerre cap a l’aorta; o bé un tancament inadequat de la vàlvula mateixa, trastorn anomenat insuficiència aòrtica i caracteritzat per un reflux anormal de la sang des de l’aorta cap al ventricle esquerre.
  • Tant l’estenosi com la insuficiència aòrtiques se solen mantenir asimptomàtiques durant molts anys. De totes maneres, quan les lesions són molt greus, o quan s’interposa una circumstància que incrementa l’activitat del cor com ara processos infecciosos, anèmia, embaràs o exercici físic intens i prolongat, es presenta una insuficiència cardíaca amb els símptomes que li són característics: sensació de manca d’aire i respiració dificultosa, i sensació de mareig o fins i tot episodis de pèrdua transitòria de la consciència. Són també freqüents el dolor toràcic com el d’angina de pit i les palpitacions.
  • Posteriorment a l’aparició dels símptomes, el pronòstic s’agreuja progressivament, ja que la insuficiència cardíaca pot esdevenir irreversible i són possibles algunes complicacions, com ara endocarditis bacteriana, fibril·lació auricular, o fins i tot la mort deguda a una aturada cardíaca o la manca d’una aportació adequada d’oxigen al miocardi.
  • El tractament consisteix en el repòs, una dieta pobra en sal i aliments salats, i en l’administració de fàrmacs digitàlics i diürètics per tal d’aturar l’evolució de la insuficiència cardíaca. En alguns casos, igualment, és possible d’efectuar una intervenció quirúrgica per tal de corregir les lesions valvulars, o bé per a implantar una pròtesi valvular.