Resultats de la cerca

Definició S’anomenen trastorns del ritme cardíac o arrítmies car díaques diverses alteracions en la freqüència o en la regularitat —o en totes dues alhora— dels batecs del cor Hi ha arrítmies que constitueixen modificacions funcionals que no presenten cap mena de gravetat, i n’hi ha que es manifesten a conseqüència de diverses alteracions —com malaltia coronària, insuficiència cardíaca o valvulopaties— que afecten els mecanismes de gènesi i transmissió d’impulsos elèctrics en el múscul cardíac En aquests casos, la gravetat de l’arrítmia depèn de la importància de la situació que l’ha…

La diàstole comença amb l’obertura de les vàlvules auriculoventriculars i amb el pas de la sang de les aurícules als ventricles i finalitza amb l’obertura de les vàlvules sigmoides quan la pressió ventricular supera la pressió arterial

Té una gran importància fisiològica, i durant la diàstole ventricular roman oberta i permet el pas de la sang de l’aurícula al ventricle, mentre que durant la diàstole auricular resta tancada i impedeix el pas de sang cap a l’aurícula

És degut a l’afegiment d’un soroll sord, localitzat en la diàstole, als dos sorolls normals del cor

Pot afectar l’aparell circulatori o el respiratori Els accidents circulatoris mes importants són la fibrillació ventricular que es presenta al principi de l’anestèsia, i la hipotensió, que es presenta en l’anestèsia profunda Els accidents respiratoris més importants són la interrupció de la respiració, la depressió lingual i els vòmits

L’acció del corrent elèctric en el cos és de tres menes estimuladora de les estructures excitables centres nerviosos, cor, etc, calorífica i modificadora de l’equilibri electrolític L’efecte d’aquestes accions produeix la mort per fibrillació ventricular si el corrent és de baix voltatge i per carbonització o aturament respiratori si és de voltatge elevat

Habitualment és conseqüència de l’oclusió arterioescleròtica de les coronàries Clínicament es pot manifestar com una insuficiència ventricular esquerra asma cardíaca, edema agut de pulmó o cardíaca total, com una angina de pit seguida o no d’infart de miocardi, com trastorns del ritme cardíac blocatge incomplet, total i de branca, extrasístoles, o com una arrítmia completa o bé només determina alteracions a l’electrocardiograma, clínicament asimptomàtiques

Pot ocórrer en presència o absència d’una malaltia orgànica del cor pot ésser d’origen reflex, com a resposta a un estímul de qualsevol part del cos, o d’origen pròpiament cardíac Si s’origina a l’aurícula és anomenada extrasístole auricular si ho és al ventricle, extrasístole ventricular , i si s’origina al nòdul auriculoventricular, extrasístole nodal L’extrasístole és el tipus d'arrítmia cardíaca més freqüent

La pressió arterial és la força que efectua la sang en les parets arterials, gràcies a la qual pot circular per l’interior de l’arbre arterial i vèncer la dificultat —la resistència vascular perifèrica — que ofereix al seu pas la reducció progressiva del diàmetre, és a dir, la reducció progressiva de la llum que s’esdevé entre l’aorta i els capillars La pressió arterial s’origina fonamentalment a partir de les contraccions dels ventricles, que generen un flux intermitent de sang a l’interior de les grans artèries De fet, però, com que les parets d’aquestes artèries són elàstiques, en primer…

La pressió arterial no és constant, sinó que fluctua entre dos valors és màxima en el moment de la sístole del ventricle esquerre i mínima a la diàstole ventricular Les xifres de la pressió arterial són molt variables segons l’edat, el sexe, la constitució, etc Hom considera com a normals els valors de 105 a 145 mm de Hg per a la pressió màxima o sistòlica i de 60 a 90 mm de Hg per a la mínima o diastòlica Les xifres superiors o inferiors a aquestes poden ésser considerades com a anormals, i aleshores hom parla d'hipertensió o d'hipotensió, respectivament