Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
cèl·lula mare de teixit
Biologia
Cèl·lula indiferenciada que es troba immersa en un teixit determinat.
Les cèllules mare de teixit tenen una certa capacitat de replicació i són oligopotents, és a dir, poden originar qualsevol cèllula diferenciada del llinatge concret del teixit del qual provenen La seva funció és anar reemplaçant les cèllules del seu teixit a mesura que moren N'hi ha a tots els teixits, malgrat que, al teixit nerviós, hi són molt escasses i es troben localitzades en unes àrees molt concretes Se n'ha proposat la utilització en teràpies de medicina regenerativa, per generar teixits que es puguin utilitzar en trasplantaments La seva versatilitat és molt menor que la…
Giovanni Benedetto Platti
Música
Compositor italià.
El 1722 s’establí a Würzburg, en la cort episcopal de la qual serví fins el 1761 La seva versatilitat es posà de manifest en l’ampli ventall d’activitats que dugué a terme Fou professor de cant, compositor i virtuós de cambra d’oboè, violí, violoncel, clavicèmbal i flauta Platti pertany a la generació d’autors preclàssics que compongueren en el darrer estil barroc, al mateix temps que usaven elements de l’estil galant Escriví una òpera, un oratori i diverses misses La seva producció instrumental consta de 120 obres entre sonates per a clavicèmbal, sonates per a violí i concerts…
Enrique Ochoa
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor Enrique Estévez Ochoa.
Acadèmic a Mallorca i a Màlaga Passà per Sevilla i per Madrid, on portà una vida bohèmia i compartí un estudi amb Lluís Bagaria Residí també a París 1914, Bilbao i Barcelona, on s’establí vers el 1918, hi exposà i s’uní a la pintora Carme Osés Treballà al Brasil i a l’Uruguai Fou premiat a la Biennal de Venècia, a l’Exposició Internacional d’Art Sacre de Roma i al Salón de Otoño de Madrid 1968-69 S'installà a Mallorca, i féu murals a Son Galceran sobre el tema del Romancero Gitano del seu amic García Lorca 1950 El 1975 diversos artistes participaren en una exposició collectiva a Palma en…
Emil Petrovics
Música
Compositor hongarès.
Estudià a Budapest amb S Viski, R Sugár i F Farkas Fou director del Teatre Petöfi del 1960 al 1964 Aquest darrer any entrà com a professor a l’Escola d’Art Dramàtic, i des del 1968 s’encarregà de les classes de composició al Conservatori de Budapest Deutor d’un cert romanticisme al principi i, després, de l’impressionisme més radiant, la seva versatilitat i obertura a les tendències modernes acabaren donant a la seva obra una dimensió personal de caràcter innovador Mostrà un interès especial pel tractament vocal i les possibilitats instrumentals, com es palesa en l’òpera Bun es…
stadtpfeifer
Música
A Alemanya i, més en general, a tota l’àrea germanoparlant, músic professional contractat per un municipi (Stadt) de manera estable.
Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i, sovint, de les…
Francesc de Paula Nebot i Torrens
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1909 La seva obra, noucentista estricta, es manifesta en uns significatius edificis públics, com ara el cinema Coliseum 1922-23 —la seva obra més representativa—, la façana de la Companyia Telefònica 1927 i un gran nombre d’edificis d’habitatges de l’eixample barceloní Muntaner 393 1917, rambla de Catalunya 50 1920, passeig de Gràcia 77 1923, Balmes 360-366 1934-36 i Balmes 368 1947, entre altres, que mostren el seu bon ofici i la seva versatilitat, segons el moment polític i cultural Fou catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona…
Elisabeth Söderström
Música
Soprano sueca, de nom real Anna Elisabeth Söderstöm-Olow.
Estudià a la Reial Acadèmia de Música i Òpera de la seva ciutat natal, i el 1947 debutà amb Bastià i Bastiana Mozart al Palau de Drottningholm Aviat fou contractada com a membre de la companyia de la Reial Òpera Sueca i, gràcies a la versatilitat de la seva veu, inicià una brillant carrera internacional Interpretà sobretot C Monteverdi, WA Mozart, PI Čajkovskij, R Strauss, C Debussy, L Janáček i B Britten i estrenà òperes d’autors contemporanis, com HW Henze o D Argento El 1957 debutà al Festival de Glyndebourne, i dos anys més tard ho féu al Metropolitan de Nova York, a més del…
,
Anna Mildenburg
Música
Soprano austríaca.
Estudià a Viena amb R Papier La seva versatilitat vocal captivà l’empresari hamburguès B Pollini, que la contractà el 1895 per a interpretar el paper de Brunilde, sota la batuta de G Mahler En aquells moments Mahler era al capdavant de l’orquestra del Teatre de l’Òpera d’Hamburg i quedà admirat dels dots de la jove cantant La profunda amistat que s’establí entre director i soprano feu que Mildenburg seguís Mahler a Viena, on cantà en la companyia de l’Òpera de la capital austríaca Bona actriu i posseïdora d’una veu densa i apassionada, destacà en la interpretació de papers wagnerians De fet,…
Renato Capecchi
Música
Baríton italià.
Inicià els estudis de violí, però després de la Segona Guerra Mundial s’interessà pel cant Després d’haver guanyat diversos concursos, el 1948 realitzà el primer concert radiofònic Un any després debutà escènicament a Reggio de l’Emília, on encarnà el paper d’Amonasro de l' Aïda verdiana Aviat fou convidat a actuar als principals teatres i festivals d’òpera d’Itàlia -especialment a la Scala de Milà-, de la resta d’Europa -Viena, Ais de Provença, Glyndebourne- i d’Amèrica -Nova York, Buenos Aires, Chicago- Es destacà per la seva versatilitat i teatralitat, qualitats que li…
Joan Oliac i Serra
Música
Compositor i mestre de capella català.
Era nebot de Lluís Serra Fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar i, després, de la seu de Saragossa El 1734 feu oposicions i guanyà el magisteri de capella de la catedral d’Àvila, en successió de Fermín de Arizmendi El 1744 es presentà novament a oposicions per a la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago, però el lloc, després d’una sèrie de vicissituds, recaigué en Pedro Cifuentes Oliac compaginà el càrrec de mestre de capella amb el de rector del collegi dels seises , si bé el 1750 hagué d’abandonar el càrrec per haver recriminat excessivament un seise La…