Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
lucernari
Cristianisme
Ritu de benedicció de la llum, al capvespre, consistent en l’encesa de la llàntia, acompanyada d’una acció de gràcies.
D’origen jueu, fou adoptat per la litúrgia cristiana, d’on derivà l’ofici de vespres Un cas particular que ha perdurat és el ritu de l’encesa del ciri a la vetlla pasqual
Free Church Federation
Associació de les esglésies independents d’Anglaterra i de Gal·les.
Fou fundada el 1940 en unir-se el National Free Church Council amb el Federal Council Agrupa unes cinc-centes esglésies metodistes, baptistes, presbiterianes, congregacionalistes, etc i vetlla per mantenir els interessos eclesiàstics comuns
diumenge de Pasqua
Cristianisme
Festivitat més important del calendari litúrgic (pasqua).
És el tercer dia i la solemne conclusió del tridu pasqual La commemoració de la resurrecció de Crist configura la vetlla pasqual i també la litúrgia dominical, i àdhuc s’allarga en tota la vuitada
activitat
Etologia
Conjunt dels actes motors d’un organisme.
El nivell d’activitat depèn d’un seguit de factors com són ara el ritme vetlla-son, la privació d’aliment o de beguda, l’estat sexual, l’espera d’estímuls favorables o nocius, la frustració, etc
nocturn
Cristianisme
Part de l’ofici diví de la nit, que consta bàsicament de salms i de lectures.
El nombre de nocturns oscilla entre dos i tres, segons els dies i segons el breviari romà o el monàstic Els dos primers nocturns corresponen a antigues divisions de la pregària nocturna, mentre que el tercer sembla correspondre a un ofici de vetlla de matinada
Jean-Baptiste Bessières
Història
Duc d’Ístria.
Militar francès Féu la campanya d’Egipte amb Napoleó I, i fou nomenat mariscal l’any 1804, i comandant de la cavalleria de la guàrdia l’any següent Participà en les campanyes d’Espanya i Rússia, on tingué un paper important Morí la vetlla de la batalla de Lützen 1813, quan era comandant en cap de la cavalleria imperial
vetllada
Sessió literària, musical, etc, celebrada normalment durant la vetlla.
fetilleria
Esoterisme
Conjunt de pràctiques màgiques per a posar al servei de l’home les forces sobrenaturals, a càrrec d’individus que es mouen impulsats pels esperits.
El fetiller vetlla pels interessos de la seva comunitat i per la defensa de qualsevol adversitat, per la qual cosa resta molt lligat als bons esperits, a diferència dels bruixots, que, bé que emprin tècniques anàlogues coneixements empírics amb vista a la guarició de malalties, suggestió psicològica, ritus, etc, actuen protegits pels esperits malignes En moltes societats la fetilleria es confon amb la màgia i la religió
Bolonès
País de França als voltants de Boulogne.
A l’època romana formà part de la Belgica Secunda i, després, del regne franc de Nèustria Erigit en comtat al s IX, passà a la casa de Ponthieu, i, per casament o per compra, a diverses cases Pres el 1422 per Felip el Bo, duc de Borgonya, fou incorporat el 1478 per Lluís XI a la corona francesa Formava part, a la vetlla de la Revolució, de la governació de Picardia