Resultats de la cerca

Monjo, Summa de casibus moralibus …, sd BC El punt d’arrencada per a l’evolució del pensament teològic no fou altre que la tasca de les escoles de catedrals i monestirs de l’etapa anterior, normalment dotades de bones biblioteques Així ho testimoniaren, per exemple, les escoles de Vic i Ripoll La cultura catalana a l’època de Jaume I 1213-76 estava fortament impregnada de sentiment religiós i el llarg regnat de Jaume II 1291-1327 fou favorable a un renovellament cultural Fou fundat l’Estudi General de Lleida, centre geogràfic dels diferents estats de la confederació catalanoaragonesa 1300 i,…

Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta…

Raons de tipus històric i polític condicionen l’estudi i la descripció d’aquest art, que, de sempre, hom troba immergit en una falsa unitat anomenada art francès , on cal anar-lo a descobrir tot restaurant-ne el fet diferencial En rigor, hom pot establir que existeix, en efecte, un art occità molt notable i molt important i amb característiques pròpies fins al moment que és efectuada la plena incorporació del país a la corona francesa, a l’època del Renaixement A partir del s XVI es produeix, però, juntament amb l’esfondrament de l’autonomia occitana, la davallada de la producció artística…

Implantació de l’IACSI a Catalunya 1933 L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI, la principal organització corporativa dels propietaris rurals catalans des de la seva fundació el 1851, va assistir al canvi de règim polític amb una indubtable prevenció El seu record es remuntava a l’any 1869, quan la revolució anomenada “la Gloriosa” havia destronat Isabel II i posat en qüestió, perillosament, els interessos de la propietat agrària Aleshores, com l’any 1931, l’IACSI s’havia refermat en els seus principis i havia fet una crida a tots els propietaris a engruixir les seves files i posar-…

La geografia Cap de comarca, Falset Forma un gran amfiteatre al nod-est de la fossa tectònica de Móra d’Ebre, oberta a l’extrem de ponent de la Serralada Prelitoral Catalana La Serralada es divideix enllà de les muntanyes de Prades i, al mig, deixa al descobert les llicorelles paleozoiques que hi ha al subsol, mentre que en un dels costats de la gran cicatriu s’alcen uns enormes blocs calcaris i, a l’altre, els encara més potents de conglomerats els primers voregen el miler de metres d’altitud i els segons l’ultrapassen Aquests blocs perifèrics de capçaleres aplanades, enèrgicament retallats…

És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…

Del moviment religiós franciscà sorgiren tres ordes bàsics l’orde primer o OFM ordo fratrum minorum, seguit per tres grans famílies, els anomenats simplement franciscans OFM, els conventuals OFM Con i els caputxins OFM Cap l’orde segon, seguit per diverses classes de religioses, especialment les clarisses i concepcionistes i el tercer orde, seguit per seglars d’ambdós sexes, coneguts com a terciaris franciscans, i també per diversos religiosos i religioses terciaris de moltes congregacions L’orde franciscà fou fundat per Francesc d’Assís a partir del 1208 El primer capítol general de l’orde…

Amb uns 190000 km 2 i uns 14500000 h, limita, a l’W, amb l’oceà Atlàntic, al SE amb la Mediterrània costes del Llenguadoc i de la Provença, a l’E penetra al Piemont, en territori de l’actual Estat italià, i toca la Ligúria la línia que marca la delimitació septentrional descriu dues corbes petites als extrems i una de gran al centre, i deixa a l’altra banda d’aquesta línia, d’E a W, la Savoia, la part alta del Delfinat i de l’Alvèrnia, la Marca de Llemotges i el Peiteu Poitou la part meridional limita amb el País Basc de l’Estat francès, amb Aragó i Catalunya en aquest punt té dos…

Comprèn tres períodes clarament diferenciats l’antic, el medieval o bizantí i el modern Literatura antiga Hom sol dividir la literatura grega antiga en tres èpoques arcaica, clàssica i hellenística Època arcaica Dins el període comprès entre les primeres manifestacions literàries i l’època de màxima florida de les lletres ateneses del segle VIII fins al començ del V aC, cal distingir-hi tres moments bàsics el primer, exclusivament èpic el segon, que marca l’aparició de la poesia lírica i que cal dividir en dos subperíodes separats pel moment de crisi que ateny la poesia vers el 530 aC i que…